Capitol XXVI. Qui parle de peccat.

Capitol XXVI. Qui parle de peccat. 

Molt cara sor oges que diu Jhesu-Crist en lo Evangeli tot hom qui fa peccat es servent del peccat. En dues maneres se comet lo peccat ço es o per amor de cobeiançe o per paor de pena e cometse com hom vol haver asso que cobege e com hom tem que no li vingue lo mal de que ha paor. En quatre maneres se comet lo peccat dins lo cor e en quatre maneres se posa en obre. Primerament pecca hom dins lo cor o per consel o temptacio del diable o per delectacio de la carn per consentiment de la pensa o per defensio de superbia. Lo peccat se met en obre a veguades amaguadament a veguades publicament a veguades per longua custuma a veguades per desesperacio. En aquestes damunt dites guises se comet peccat en lo cor e peccat per obra. En tres guises se comet lo peccat. Primerament per ignorancia segona per flaquesa tersa scientment e per industria. Per ignorancia pecca Eva en Paradis car segons diu Lapostol Adam no fo enganat mas la fembra fo dessebuda. Donchs Adam pecca industriosament e Eva pecca per ignorancia. Aquell qui es enganat ignora ço en que conscent. Sant pere pecca per flaquesa lavors com per temor de una serventa renega Jhesu-Crist. Pus greu cosa es peccar per flaquesa que per ignorancia mas pus greu cosa es peccar per industria que per flaquesa. Pus greument pecca aquell qui en publich erra o pecca que aquell qui pecca en amagat car aquell qui fa lo peccat en publich en dues maneres pecca car ell pecca e fa peccar als altres. Ja es una part de justicia com lom conex la sua propia iniquitat e ha en si mateix vergonya dels seus propis peccats. Mes val no peccar que lo peccat fet esmenar. Tot hom qui pecca es superbios car faent les coses que li son vedades menyspresa los manaments divinals. Sor cara oges aço quet dich e veges de quet amonest. Sapies que per un mal perexen molts bens. Guarda donchs la tua anima de peccat. Aquell qui haura peccat en una cosa es fet culpable e malmirent de totes. Per un peccat perexen moltes iusticies. No abaxes lo teu cor a aço en ques delita lo cors. No poses la tua anima en potestat o senyoria de la carn. Deneya donchs la tua consciencia de tot peccat. Sia la tua pensa pura. Sia lo teu cor purgat de tota iniquitat. Sia lo teu cors sens macula. No romangua en lo teu cor macula de peccat. Nos pot corrumpre lo cors si no es primerament corrumput lo coratge. Si la anima cau ten tost es apparallada la carn a peccar. No pot fer la carn sino aço que vol lo coratge. Deneia donchs lo teu cor de iniquitat e la tua carn no peccara. Poriesme tu dir sor mia - diguesme car frare e ja la anima del hom peccador si es leia e negra e la anima del hom just si es bella e resplandent. - Sapies ma cara sor que tres coses son les pus negres e les pus piiors de aquest mon e son aquestes la anima del peccador qui persevera en peccat que es pus negre quel corp e los diables que la arrapen en lo die de la mort e lo infern hon la acabuçen no son en lo mon pus negres ni piiors tres coses. Altres coses son les pus belles e les pus resplendents del mon e son aquestes la anima del hom just qui persevera en bones obres la qual es pus bella quel sol los sants angels qui la reeben en lo die de la sua mort e Paradis en lo qual es collocada. No ha pus belles tres coses entre totes quantes Deus na creades. Los sants angels presenten la anima del hom just a Deu dients veus Senyor aquesta anima la qual tu has elegida e acostada a tu la qual abitara per tostemps en la tua casa. Sor en Crist molt amada si tu deneiaras la pensa tua de tota iniquitat e perseveraras en lo servey de Deu axi com has promes sens tot dupte tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Molt cara sor apren de Jhesu-Crist una liço de gran temprançe. Mira be attentament Jhesu-Crist e no hauras dolor de les injuries quet son fetes car sostenint per nos passio ha lexat exemple a nosaltres lo qual com fos ferit ab palmes en les gualtes açotat en les espalles escarnit ab escopines foradat ab grans claus e condempnat a greu e cruel mort de la creu tostemps calla e no dix mot. Sor molt cara com algu te desonrara digues tu aço merexen mos peccats com te fan injuries digues tu aço fan los meus mals en tota quanta adversitat sostendrás digues que per ton peccat te esdeve pus leugerament sostendras totes injuries si consideres los peccats per los quals te sdevenen los mals. Donchs com algu parle mal de tu fes oracio com algu te maleira beneexlo tu beneex aquell quit malehira dona benediccio quit maleex monstra pasciencia al quis ahira contra tu dissol o ablanex la ira del furios ab dolçor venç la iniquitat ab benignitat venç la malicia ab bonesa sobra los mals dels altres ab la tua mansea foragita e destrouex les desonries dels altres ab pensa reposada. Sor amable apparella lo teu cor a be e a mal e porta ab paciencia tots los bens e los mals segons que vindran soste les coses contraries a les prosperes plasents e profitoses e en tot loch hon te occorreran sosteles ab pensa pacient menyspresa les desonries que seran dites sobra e venç los desonors que a tu hauran fetes e menyspresaho tot menyspresa les erros quet dien los mals parles dissimulant que nou hous. Honesta verge posat que sies per algu comoguda o que sies provocada o que sies axebucada o posat que algu te salt en la cara o quet aleu crims o quet provoch a baralla o quet apparell a contencions o quet digue improbris o quet façe injuria o quet menyspreu tu empero calla tu no digues res tu o dissimula tu ho menyspresa tu no parles tu te scilenci no respongues injuriosament no digues males paraules no desonres a quit desonre no li digues lo quet diu no respongues ab desonries car tu callant e ab scilenci venciras pus tot. O sposa de Jhesu-Crist pren fort luyta contra les adversitats temporals en tots los cassos que esdevendran sies ferma porta totes coses pacientment. Pacientment deu hom sostenir allo qui es esdevengut a molts. Axi es be mortal aquell qui dona afliccio com aquell qui la soste axi morra aquell qui fa lo mal com aquell quil soste. Amable sor creu a mi sapies que no es persona el mon quet pogues noure si Deu no lin hagues dat poder. Lo teu enemich no hagra sobre tu potestat si Deu nou hagues permes. Cove que per moltes tribulacions entrem en lo regne de Deu. No son suficients los mals e les passions de aquest temps per aconseguir la vida esdevenidora ni la gloria divinal. Sor molt cara impossible es que sies dona e que no tastes dolors e anguoxes. Tots quants som en aquest mon sostenim conguoxes. Aquesta vida tota es plena de lagremes. La present vida comensa son xant a plor e a lagremes. Linfant com nex en lo començament de la sua vida plora. Linfant com hix del ventre de la sua mare primerament plora que no riu plorants e lagremajants som gitats en aquesta present vida. Profitosa es la tribulacio profitoses son les pressures de aquesta present vida. Tant com som mes tribulats en aquesta present vida tant mes som fortificats e refermats tant com en la present vida som mes afligits e batuts tant mes nos alegrarem en lo segle sdevenidor. Si açi som be farits ab açots en lo juhi divinal serem atrobats purgats e denejats. Axi placia a Deu Amen

Capitol XXII. De virtut de castedat.

Capitol XXII. De virtut de castedat. 

Sor molt cara prechte que ab singular devocio oges les paraules de la mia amonestacio. Sapies quel nombre de XXX te lo primer grau de perfeccio e significa los qui son ligats ab sagrament de matrimoni lo nombre de LX te lo segon grau de perfeccio e significa les vidues qui viuen en continencia lo nombre de cent te lo tercer grau de perfeccio e lo pus sobira significa aquells als quals es assignada corona de virginitat.
Sant Jeronim diu alguns son qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten de esser fets casts e continents lavors volen servar la castedat com la luxuria los menyspresa de haverlos per catius aytals no han lo premi car no han sostengut lo treball de la batalla. Aquells merexen de haver gloria qui han sustengudes batalles treballoses. La castedat fruyt es de suauetut. La castedad es bellesa dels sants. La castedat es saguretat de la pensa e sanitat del cors. La luxuria aflaquex la carn e aportala a velesa abans de hora. Longua castedat per virginitat es reputada. Per que molt amada sor be deu esser amada la belesa de castedat. Aquells qui viuen castament a si mateixs apparellen habitacio pera reebre Deu. Diu Lapostol que aquells qui viuen castament son temple de Deu e lo Sant Spirit abita en ells. La continencia fa que lom sia molt proisme a Deu. Deus abita alli hon troba continencia. La castedat a juny lom ab lo cel. Los qui viuen
castament hauran heretat en lo cel. Bona es la castedat matrimonial mas millor es la continencia vidual mas sobre tot es la integritat virginal. Mes val vidua humil que la verge superbiosa. Mes val la vidua que plora sos peccats que la verge quis loa es jacta de sa virginitat davant los homens. Mes val la vidua que plora sos peccats e ses iniquitats que la verge quis glorieia de sos merits. Nos deu glorieiar davant los homens la verge del do de la sua virginitat car si ho fa no ha oli ab si e appagada es la sua lantia. La Verge no deu menyspresar les vidues. La verge que vol complaura a Deu no deu menyspresar les dones que viuen castament car si ho fa desplaura a Deu e noura a si matexa. La verge que menyspresa les dones que viuen castament e servexen Deu fa gran superbia e la raho es aquesta com millor es lo peccador humil quel just superbios. Tu adonchs amable sor no menyspreus les dones que son vengudes del segle al monestir e que son stades maridades e que han engenrats fills car siu fas molt seras culpable davant Deu. Anna prophetiza marit hague empero propheta de Jhesu-Crist fo e meresque veurel. Maria Magdalena seglar fo empero fo la primera que vese Jhesu-Crist ressusitat e meresque esser apostolessa dels apostols. Honesta verge per tal te dit aço que per res del mon no menyspreus les serventes de Jhesu-Crist les quals se son pertides de la vida seglar e son vengudes en lo monestir per servir a Deu. No deus menyspresar les dones que del segle son vengudes al monestir ans les deus honrar car no deus menyspresar aquelles les
quals Deus ha vulgudes elegir. Amonestte donchs verge molt amada en Jhesu-Crist que aquelles aytals que son vengudes del segle al monestir per servir Deu que les servesques per amor del teu espos e les ams e les honres axi com a mares. Sor amable sapies que per tal les deus servir e amar com a filles o a mares car Deus les ha tirades a si de la vida del segle. Adonchs si tu les menyspreses gran minua fas a Deu. Prechte molt amable sor que no digues de tu matexa que es fust sech ne digues que es arbre sens negun fruyt car si tu ames e tems lo teu glorios espos axi com deus sapies que VII fills hauras lo primer fill sera vergonya lo segon sera paciencia lo terç temprança lo quart abstinencia lo V caritat lo VI humilitat lo VII castedat. Vet donchs sor amable en quina forma per la gracia del Sant Spirit has perits del teu spos Jhesu-Crist VII fills sens corrupcio e sens dolor. Per ço es complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha parits VII fills. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que tu deus nodrir los dits VII fills los quals has engenrats del teu glorios spos Jhesu-Crist e deulos alletar aiudar confortar e castigar. Nodrexlos donchs ab bones costumes engrexalos en lo si (el seno) de la tua contemplacio donels les mamelles de la eternal dolçor recomplexlos ab la amor de la supernal suauetat confortels ab la vianda de la paraula celestial castiguels ab los açots de la temor divinal e manels que no superbiegen que no sien leugers de seny que no sien transgressos dels manaments de Deu e que null temps se pertesquen nis separen de tu. Sapies cara sor que les vergens tenen principal loch en lo regne de Deu e no sens raho car han menyspresat lo mon e per ço venen al regne celestial al qual te aport aquell al servey del qual has consegrat lo teu cors e la tua anima Amen.

Capitol LXXII. Del juhi de nostre Senyor Deu.

Capitol LXXII. Del juhi de nostre Senyor Deu.

Dos juhis divinals son la un en lo qual son jutiats los homens en la present vida altre es en lo qual seran jutiats en la vida esdevenidora. Alguns son jutiats ab malaltie pobretats e diverses tribulacions del present segle per tal que no sien jutiats en lo esdevenidor. E per ço la pena temporal aprofita a alguns a lur purguacio altres son als quals comença ja açi la lur dampnacio e que esperen en laltre mon total destruccio. Alguns son jutiats en lo present segle per tribulacions altres seran jutiats per foch en lo die de la derrera exeminacio la justicia del just sera segura e per ço parlant Job a nostre Senyor Deu diu Deu mata e destroex lom ignoscent e lom peccador car com la ignoscencia del hom es ben examinada acomparada es a la ignoscencia divinal no es res. Es destrohit lo peccador per nostre Senyor Deu com ab la agudesa del seu juhi la iniquitat del peccador es examinada e eternalment dampnada. En lo derrer juhi segons les diversitats de les obres apparexera Jhesu-Crist als elets benigne als reprovats terrible. E lo die del juhi haura cascu lo jutge segons la consciencia que haura hauda car Jhesu-Crist stant en son repos apparexera terrible a tots aquells los quals acusa la lur mala consciencia. Sor molt cara oges sant Isidre dient no es hom qui sia sens peccat no es qui puscha esser segur del juhi divinal com de les paraules ocioses se hage a retre raho. Aylassos nosaltres mesquins de peccadors aylassos indignes que direm en aquell juhi qui no solament peccam tots jorns en ocioses paraules ans encara peccam per fer males obres et per null temps cessam de fer mal. Si en lo juhi del Senyor tot poderos lo just envides sera segur que sera de nosaltres caytius peccadors. Si en la examinacio del jutge estret e rigoros la justicia del just envides sera segura que farem nos mesquins en aquell die qui continuament multipliccam peccats a peccats si en lo die del juhi lo just envides se salvara hon aparexerem nos en aquell die qui havem fets innumerables mals. No es hom qui en aquell die puscha esser sens temor ço es com se mouran los cels la terra e tots los elements se dissolran per sobres de calor. De aquest die es dit que sera die de ira e de tribulacio die de miseria e de venjançe die de nuvol e de escuredat die de trompa e de gran crit. En aquell die sera tribulat lom fort e rigoros. Poriesme tu dir cara sor - o car frare que direm en aquell die com vindra aquell jutge ten estret car per ço com tu mas feta memoria del seu aveniment ma feta plorar. Tu recitant aquell terrible die del juhi mas provocada a lagremes forçadament - Sor en Jhesu-Crist molt amada be has fet si has plorat per la temor del jutge estret e rigoros perque sapies quens es obs que abans que apparegua lo die del juhi nos presentem devant la faç del jutge per confessio posant nostres lagremes devant la sua presencia. En aquesta vida ha temps acceptable e dies de salut e per tal diu la santa Escriptura cercats lo Senyor mentres pot trobar invocaulo mentre es prop. En aquesta vida es prop lo jutge e no es vist en la vida esdevenidora sera vist mas sera luny. Adonchs sor cara necessari nos es que cerquem Deu aci ab tota nostra pensa e ab tot nostre cor en aquesta present vida sil volem trobar en la vida esdevenidora. Si en aquesta vida lo cercam ab tota devocio lunyantnos de males obres en lo die del juhi aconseguirem del misericordia car benigne es e molt misericordios. Car dell es scrit suau es lo Senyor a tots e la sua misericordia es sobre totes les sues obres. Adonchs sor molt care supplichquem aquell terrible e molt just jutge ab lagremes e ab tota devocio que en lo die del juhi nons reta segons nostres miseries mes quens mostre ses misericordies en guisa que nons lex hoir ab los reprovats aquella terrible sentencia qui diu axi anatsvoshen malvats e malahits del meu pare al foch eternal ans ab los seus elets nos façe hoyr venits beneyts del meu pare reebets lo regne quius sta apparellat del començament del mon ença Amen.

Capitol VII. De conservacio.

Capitol VII. De conservacio.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli qui vol venir detras mi reneg si matex e prengua la sua creu e seguesquem. Mas que vol dir renegar si matex sino renunciar a sos propis delits e ples en aquesta manera que aquell qui era superbios sia humil qui era iros sia mans e benigne qui era luxurios sia cast qui era enbriagos sia abstenent e qui era avaricios sia liberal e larch car aquell qui renuncia a tot quant posseex e no renuncia a ses males costumes no es dexeble de Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens renegua asso del seu e qui renuncia a ses males costumes renegua a si matex. Los servents de Deu fugen axi com a coses contraries e males als bens los quals amen los amadors de aquest segle. Los servents de Jhesu-Crist mes se alegren en les adversitats que en les prosperitats daquest mon. Sapies molt cara sor que les coses dolçes del present mon son molt contraries als servents de Deu e asso fa nostre Senyor Deu per tal que consenten aquestes coses esser a ell aspres e contrarioses lavors sospiren ab gran desitg de anar al regne celestial. La persona que es menyspresada daquest mon resplendex davant Deu ab singular gracia e onor car necessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo present mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants homens peregrins e viandans son en aquest mon e sant Pere per so fou repres com volch fer tabernacle en lo mont car los sants no deuen haver lur tabernacle en aquest mon als quals lo cel es casa e terra propia. Sor molt amada sapies que totes les coses temporals son axi com a erbes quis sequen e passen dins breu temps e per so los servents de Deu les menyspresen per amor de les coses eternals que nul temps passen e no son semblants als bens de la present vida qui no han neguna fermetat que sia al mon. Les persones santes les quals menyspresen perfetament lo mon axi moren al mon que solament troben dalit en viure purament en Deu e tant com mes se departexen de la conpaya del present mon tant mes contemplen la presencia divinal ab los ulls de la pensa e jatsia que Deus conserva e tengua sots la sua garda la vida dels alets qui habiten en mig dels homens carnals empero fort es a tart que lom qui es posat entre los delits de aquest mon visca sens peccats car no sera ben segur aquell qui sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que bona cosa es que lom sia lunyat corporalment del mon mas molt mes val esserne separat de cor. E per so diu Job que lase silvestre menyspresa la ciutat e lo servent de Jhesu-Crist menyspresa la compayia dels homens seglars. Los homens divinals menyspresen perfetament aquest mon e los seus ples (plaers; plaés; placeres) per tal que com aquesta vida sia per ells viltenguda se adeliten mes en les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al qual aquesta present vida es molt dolça e aytal no sap ques desiya de les coses celestials ni ques menyspresa de les coses terrenals car scrit es que aquell qui creix en sciencia creix en dolor. Tant com lom mes comensa a conexer les coses sobiranes les quals cobeseya he desiya tant mes deu haver mayor dolor de les coses terrenals e transitories en les quals es enboltat. Los servidors de Jhesu-Crist qui procuren ab massa gran diligencia los profits de lurs amichs e parents se lunyen es separen de la amor divinal. Los spirituals deuen en tal forma aprofitar a sos amichs e parents que com se studien de aiudarlos en la favor carnal e mundanal nos Iunyen nis saparen (separen) de la bona obre e del bon proposit spiritual. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada oges la sentencia e paraule de sant Isidre qui diu molts canonges monges e santes fembres monges per amor de lurs parentes se ambolquen es giren es regiren en les ancies terrenals barales querimonies e grans plets e per fer profit a lurs parents perden lurs animes com empero la discrecio deia esser ordenada en tals coses car la misericordia que mostran als stranys no deu esser deneguada als parents ans es digne cosa que donem a nostres parents asso que misericordiosament donam als estranys. Piadosa sor sapies que no devem haber en oy nostres parents ans solament devem avorrir los ampatxaments de aquelles coses quins fan desviar del dret cami. Per les vaques dels philisteus que portaven la arca de Deu a la terra de Israhel entenem lestament de aquells qui lexen lo mon per amor de Deu car axi com los philisteus junyien les vaques al jou e tencaren e enclogueren los vadells (vedells; vitela; vedella) en una casa e passaren la archa de Deu sobre lo carro aximateix lo jou de Jhesu-Crist leuger e suau es stat posat sobre lo cap dels servents de Jhesu-Crist e axi com les vaques mugien per amor de lurs fills empero nos giraven a la dreta part ni a la squerra ans anaven per lur cami dret fins al loch de Bethsames qui era en la entrada de la terra de Israel per semblant forma deuen anar los servents de Jhesu-Crist per dret cami e ja per amor de lurs parents nos deuen declinar a la dreta part ni a la sinestra de lur bon proposit ans deuen anar dret cami fins a Bethsames ço es fins a la intrada del regne celestial e axi com les vaques mugien per lurs fills per semblant forma les persones religioses deuen mugir per lurs parents ço es pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que sien deliurats de mal e comformats en bon proposit. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com demunt he dit no devem avorrir nostres parents ans los devem amar mas segons diu sant Augusti en tal forma los devem amar que sins son contrariosos ens ampatxen la via per anar a Deu sol nols som obligats de donarlus la sepultura. Tu cara sor es exida ab Abraam de la tua terra de la tua generacio e de la casa del teu pare e es venguda en la terra la qual Deus te ha mostrada ço es en lo monestir. Prechte donchs que perseveres en aquell en bones obres e en bona vida en guisa que apres la tua mort pusques reposar en lo si (el seno) de Abram (Abraham, Ibrahim) ço es en lo repos benaventurat de Paradis. Tu germana mia en Jhesu-Crist molt amada es exida ensemps ab Lot de Sodoma ço es de la vida del segle perquet prech que no mires detras ab la muler del dit Lot car saries feta a les gents eximpli de gran perversitat ço que Deus no vulla ans te prech quet salves ab Lot en lo munt ço es en lo monestir en lo qual dons als altres eximpli de santedat. Tu honesta verge es exida ab Josue de Egipte ço es de aquest segle prechte que muyres ab ell en lo desert ço es en lo monestir hon Deus te ha apleguada manna car donat ta pa de paraule celestial. Perque sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte e prechte que perseveres en lo monestir axi com has començat vellant pregant cantant e contra lo diable vigorosament batallant en guisa que vencent tots los enemichs e sobrant totes les delectacions de aquest mon pusques venir ab Josue a la terra de promissio ço es a la benaventuransa de la vida celestial hon meresques veure la fas del perpetual sol Amen.

Capitol terç, de la divinal gracia.

 Capitol terç. De la divinal gracia. 

Lapostol sant Pau diu que en la persona hon lo peccat ha regnat en gran abondancia sera molt pus habundant la divinal gracia hon axi com ha regnat lo peccat per mort raho es que regne la misericordia per gracia donant vida eternal. Loguer del peccat es mort e la gracia de Deu es vida eternal. A cascu de nosaltres es donada gracia segons la mesura de la donacio de Jhesu-Crist. Sapies la mia sor molt cara que segons que diu sant Isidre tot lo be quel hom fa es do de Jhesu-Crist. Adonchs si nos aprofitam en lo do del Senyor necessari es que de les bones obres no loem nosaltres sino Jhesu-Crist. No es qui pugue corregir si matex sino li ve de Deu. Lom no ha res de be que sia propi seu car la via e carrera de la present vida no es propia sua testificant lo Propheta qui diu yo se que no es del hom la sua via o carrera ni es en lo poder del hom que vaya per les petyades de justicia. Com algu haura resebut algun do no deman mes que no ha resebut car volent usurpar assi la una part del cors lo ofici del altre pert lo ofici al qual era dedicada. Hon aquell menbre qui no tenintse per content de son ofici se vol usurpar lo ofici del altre torba tot lorde del cors en lo depertiment dels dons. Diversos homens reseben diverses e depertits dons del Sant Spirit e tots los dons no son atorgats a un hom. E asso ha fet Deu per donar a nos materia de humilitat en guisa que la hun hage de ques pusque merevellar del altre car aço ques litg en Ezechiel que les ales dels animals sa farien la una a laltra signifique les virtuts dels sants les quals se promouen la una a laltra es provoquen a amor e a aximpli de bones obres. Verge sancta e honesta no vul quet sia amagat ne ignores en quina forma sens la gracia de Deu pervenient ço es que mou nostre cor a fer obres virtuoses e sens la gracia cohoperant ço es que ensemps ab nos fa les obres bones no poden fer res de be. Car la gracia de Deu nos desperta per so que vullam lo be ens aconpayne per so quel comensam a metra en obra e obra ensemps ab nos per ço que acabem lo be que havem comensat. Appar donchs que voler lo be comensar e acabarlo tot ve de Deu. E les virtuts son donades a nos per lo Senyor mas los vicis e los peccats hixen de nos. La caritat la castedad e la honestat son donades a nos per nostre Senyor Deu e la superbia avaricia e cobeianse proceexen de nos mateys. Sens Deu no podem fer res que sia bo. Per la gracia de Deu podem fer molta bona obre. Sens la gracia divinal som fets peresosos tardivols e tebeus a ben obrar e per la gracia de Deu som fets anciosos graciosos e devots a fer bones obres. Sens Deu som tontost aparalats a peccar mas per la gracia divinal de peccat som deliurats. Sens Deu nos amam desordonadament les coses terrenals e transitories mas per la gracia de Deu nos menyspresam totes quantes coses son en lo present mon e desiram lo cel. Per lo peccat del primer hom nos som gitats de Paradis mas per la gracia divinal cresem retornar a Paradis. Per lo peccat del primer hom devallam en linfern mas per la gracia de Deu confiam de pujar al cel. Car posat que nos nos siam potens richs savis e virtuoses nons ve sino per la gracia divinal. La mia cara sor no vull que tu sapies que tots quants bens possehim en lo present mon tots nos venen de la gracia de Deu e tots los mals nos venen per nostres peccats. Deus nos dona los bens que havem per la sua santa gracia e misericordia e per nostres peccats nos venen los mals que passam. Per la gracia divinal havem les prosperitats e per nostres iniquitats nos venen totes les adversitats. Per la gracia de Deu obtenim les coses quens son necessaries e per nostres vicis nos sdevenen los contraris. O donchs sposa de Jhesu-Crist necessari nos es que retam gracies a Deu reduiscam tostemps a memoria sos benifets. E per so la esposa de Jhesu-Crist so es la sancta Sglesia diu en lo libre dels Cantichs al seu spos nos som remenbrants de la let dels teus pits qui sobremonta tota dolçor de vi e aquells qui han dreta consciencia amen a tu Senyor. Quax que digua aquells te amen Senyor qui son remembrants dels teus beneficis e de la tua gracia e misericordia aquells te amen Senyor qui son justs en lur cor aquells son justificats en lur cor qui no atribuexen a lurs merits res que sia de santedat e de iusticia ans ho retribuexen tot al do de la tua gracia aquells te amen Senyor qui remenbrantsse de la tua gracia son salvats. Verge honesta sies remembrant per tostemps que tot quant be es de vida es be per la gracia divinal. Oges lapostol sant Pau que diu de si matex gracia de Deu so tot quant so e tu molt cara sor gracia de Deu es tot quant es. Car que tu hages menyspresat lo mon que hages derenclida la casa del teu pare quet sies volguda fer serventa de Deu que hages proposat de servir a Deu en lo monestir que hages fet vot de viure entre les sposes de Jhesu-Crist tots aquets bens son prevenguts a tu per la gracia divinal. Car que tu sies verge he savia nou has de tu que sies aytal sino solament per la gracia de Deu. - O frare meu prechte quem digues que vol dir allo quis litg en la santa Scriptura qui diu no es qui sia sant qui sia bo ni just sino solament Deu. 
- Sant Bernat respon - sor molt amada axi es ver com es scrit car verament sol Deu es bo sant e just car per sa natura es bo. Los homens son bons no per si mateys mas per nostre Senyor Deu. E per so sol Deu es bo car per si matex es bo. Los homens son bons justs e sants no per si mateys sino per sola gracia de Deu la qual cosa manifesta lespos de la Sglesia Jhesu-Crist dient en lo libre dels Cantichs yo son flor del camp e liri de les valls car la odor de la mia virtut escampa per tot lo mon. Adonchs diu yo son flor del camp e liri de les valls ço es yo son santedat bonesa e iusticia de tots aquells qui confien en mi ab humilitat car negu dells no pora esser sant ni bo sens mi axi com digui en Lavengeli sens mi no podets fer res de be. Adonchs diu yo son flor dels camps e liri de les valls car axi com lo camp es ornat de flors per semblant forma lo mon es enbelesit de la fe e de la conexensa de Jhesu-Crist. Yo donchs diu lespos son flor del cam e liri de les vals car dona la mia gracia a aquells homens qui no confien en lur sola bonesa ni en lurs merits sino solament en mi. Perque la mi sor molt honorable yo amonest la tua saviesa que no atribuesques res als teus merits no presumesques res de tu matexa no confius en la tua virtut ni en tes forces no poses ta speransa en tos juhis ni en ta justicia atribuexho tot al do de la divinal gracia en totes les tues obres ret gracies a Deu en tota la conversacio tua fera (fer a) Deu gracies la tua confianse sia tostemps en Jhesu-Crist quit ha creada de no res et salvara per sa gracia Amen.

Capitol segon, virtut de sperançe

 Capitol segon. De virtut de sperançe. 

Jhesu-Crist diu en lo Evangeli nous vullats desesperar haiats en vosaltres la fe divinal. La esperançe que es vista ab los ulls corporals no es sperance. E com qui es aquell qui veu aço que spera e si nos speram asso que no vesem ab paciencia ho speram. E per ço diu Salamo que la speransa dells justs es alegria e goyg he que la speransa dels pecados perira. Adonchs sor molt cara lunyet de mal e Deus exalsar e honrar ta en lo dia de la sua visitacio ço es en lo dia de la mort e en lo dia del juhi. Aquells qui no cessen de fer mal debades speren la misericordia de Deu e dretament la sperarien sis luyaven de mal. E de asso diu sant Isidre gran temor deuem haver que per raho de la speransa la qual Deus nos promet vullam perseverar en los peccats nins devem aximetex desesperar de la misericordia de Deu per ço com vesem que ell ponex los peccats stretament mas si volem elegir lo milor fugiam a cascun perill de aquests dos ço es quens luyem de mal e que posem nostra speransa en la misericordia divinal car tot hom iust viu en speranse hi en paor car la virtut de speranse lo leva a vegades en goyg lo qual damana a vegades lo fir la terror ho pahor del infern el fa abaxar ab gran tremolament. Aquell quis desespera de obtenir misericordia del peccat mes es condempnat per la desesperacio que per lo peccat que haura comes. Adonchs la mia sor molt cara tota la tua speranse sia en Jhesu-Crist espos teu en lo qual te ferma et assegura car misericordia de Deu circuira e enrevironara aquells qui posen lur speranse en Jhesu-Crist. Cara sor spera fermament en lo teu Senyor e fe bones obres habita en la terra e seras sadolada en lo regne celestial ab les sues riqueses. La mia sor venerable prechte quet poses en justicia spera en la misericordia divinal separa de tu la iniquitat he hageste sperança en la salut esmena tu matexa e spera en la divinal clemencia foragita de tu iniquitats he spera la indulgencia de Jhesu-Crist corregex la tua vida e spera la vida eternal a la qual te vulla aportar aquell quit ha eleta ans dels segles Amen. 

Capitol LIII. De psalms e ympnes.

Capitol LIII. De psalms e ympnes. 

Sor molt cara com tu cantes devant Deu psalms e impnes tracte dins la tua pensa aço que cantes ab la tua vou la tua pensa concorde ab la tua lengua e ab la vou. No cogites una cosa e quen cantes altre. Si tu cogites una cosa en la pensa e altre hon cantes en la boca perts lo fruyt del teu treball. Si lo teu cors sta en la esgleya e la tua pensa va defora vaguabunda perts lo teu loguer. E per ço diu lo Propheta aquest poble me loa em honra ab los labis e lo lur cor es luny de mi. Lapostol diu yo cant en lo meu spirit e cantare en la mia pensa cantare en la bocha e cantare en lo cor. Bona cosa es preguar Deu per tostemps en la pensa. Bona cosa es glorificar Deu ab psalms e ympnes e cants spirituals ab so e ab vou. Axi com ab oracions som aiudats axi ab la melodia dels psalms som recomplits de delectacio. Los cants de la Esgleya alegren les penses del homens adeliten los fastiyosos desperten los pereosos e conviden los peccadors a plors e lagremes car per molt que sien durs los coratges dels homens seglars tentost com hoen la dolçor dels psalms son convertits a la amor de pietat. Molts son qui son punyits ab la suauetat dels psalms ploren lur peccats. La oracio en la present vida val a remetre peccats mas lo cant dels psalms significa la laor perpetual dels goigs de Paradis car aci es scrit per lo Psalmista dient los benaventurats qui habiten en la tua casa Senyor te loaran per secula seculorum. Tot hom qui feelment e ab pensa attenta canta los psalms a Deu es acomparat e acompanyat als angels e la raho es aquesta car lom loa aquell en la terra lo qual los angels adoren e glorifiquen continuadament en los cels. Lo cantar del psalms nos provoca a veguades a lagremes a veguades nos convida a oracio. Los psalms nos fan esser gracioses les velles de la nit dient a nos alegratsvos justs en lo Senyor car als perfets pertany loar Deu. Los psalms nos denuncien la hora de prima portantnos alegria de lum dient Senyor Deu salvem per la virtud del teu nom e jutgem en la tua virtut. Los psalms nos consagren la hora de tercia com diem vingue sobre nos la tua misericordia Senyor e salvens en la tua paraula. Los psalms alegren la hora del mig jorn tractantnos lo pa que devem menjar. Los psalms resolven lo dejuni en hora de nona sadollantnos ab dolor e suauitat spiritual. Los salpms nos comanen a Deu en la hora de vespres dient Senyor sia endressada e tramesa la mia oracio davant la tua presencia axi com lo ensens sen puja en alt. Lo levar que yo fas de les mies mans es sacrifici de hora de vespres. Los psalms nos amonesten que en hora de completa beneiscam a Deu dient a servents de Deu beneits lo Senyor. Sor molt amada en Jhesu-Crist rete fermament en la tua memoria que com la anima ab amor e devocio canta a Deu psalms ympnes e cantichs spirituals lavors sona fort dolçament en les orelles de Deu. E per ço lespos Jhesu-Crist amonesta en lo libre dels Cantichs la sua esposa ço es la sancta Esgleya o la anima sancta dient o sposa mia monstram la tua faç sone la tua vou en les mies orelles car la tua vou es dolça e la tua cara es molt bella. Tu donchs amada mia jaus en lo lit de molt dolça contemplacio en lo qual desiges de complaure a mi en psalms ympnes e cants spirituals e ab devotes oracions vine e mostrem la tua faç ço es hix del sacret del teu cor e mostrem als altres la bellesa de les tues obres virtuoses per ço quen reeben bon eximpli. Car diu lo Evangelista vegen la gent les vostres bones obres e glorifiquenne lo pare nostre qui es en los çels son la tua vou en les mies orelles ço es la vou de la laor divinal la vou de goig e de alegria spiritual son per ço que façes les altres approfitar en laor e gloria mia. Los cants dels psalms adolcexen les orelles dels hoydors e instroexen les animes a ben viure. La vou de aquells qui canten es feta una car nos mesclam paraulas de laor ab los angels de Deu los quals no veem. Los servidors de Deu tostemps deuen loar lo nom de nostre Senyor car les aygues sobiranes ho demostren de les quals diu lo Psalmista vosaltres aygues qui sots sobre los cels beneyts lo Senyor car los elets null temps cessaran de loar lo nom de Deu. De les aygues jusanes se lig en lo Genesi sien aiustades en un loch les aygues que son jus lo cel car los reprovats qui ara son dispergits per tot lo mon seran aiustats e closos en linfern hon sien turmentats perdurablement. Incessantment deuen los feels retre laors a Deu car Deus se adelite en aquells e que Deus se adelite en les laors dels feels testimoni ne fa lespos Jhesu-Crist que parlant a la sua esposa en lo libre dels Cantichs diu axi tu qui habites en los orts fem hoyr la tua vou. Cove habitar en los orts si vol quel seu espos oia la sua vou ço es lo cant de la bona prehicacio e de sancta alegria e de la divinal laor en la qual lo espos se adelite lo qual cant desigen hoir los amichs qui ab gran attencio escolten. Aquests amichs son los elets qui desigen hoir les paraules de vida ço es les liçons los psalms los ympnes e los cants spirituals per tal que senten alguna cosa de la terra celestial. Adonchs sor molt reverent axi com demunt es dit fort es necessari a tu que en tota la tua vida loes Deu tot poderos Creador teu car ab aço obtendras venia e perdo. Loal donchs en lo teu cor loal en la vou de melodia loal en lo secret de contemplacio loal en lo secret de la pensa e en la dolçor de la tua vou. Jatsia que siam peccadors e indignes a loar Deu empero ja per axo no devem cessar de loarlo car ab aço speram aconseguir remissio de peccats. E que es laor divinal que es divinal vou en los psalms sino sacrifici de laor. E per ço diu lo Psalmista lo sacrifici de laor me honra e aquell sera lo cami per lo qual li mostrare la salut de Deu. Quaix que digue manifestament en los psalms ha cami de laor per lo qual porem venir a la eternal laor mas si yo nol te mostre nol poras trobar per tu matexa. Perque la mia cara sor com lo cami de nostre salut sie en les laors del Creador amonestte que la laor de Deu per null temps se luny de la tua bocha. Sor molt cara en Jhesu-Crist Deus es la tua laor adonchs tu sies laor sua en tal forma que la sua laor sia tostemps en la tua bocha Amen.

// Aci l´ympne dels idiotes catalanistes : 

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio. 

Sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que ab tota devocio oges les paraules de Jhesu-Crist dient si ençenyts vostres loms e tenits en vostres mans lums flameyants. Lavors çenyim los loms com estrenyem la luxuria de la carn ab continencia lavors tenim lums en les mans com mostram a nostres proismes eximplis de lum de bona vida. Fornicacio de la anima es senvitut de ydoles fornicacio de la carn es adulteri. Segons que diu sant Ysidre les primeres sagetes de la fornicacio son esguarts desonests les segones leges paraules. Aquell qui no es pres ab los ulls be pot contrestar a les paraules. Tota leia pullulacio es dita fornicacio. La fornicacio fa caure la persona en molta legea de sutzetat car de la delectacio de fornicacio se engenren molts leigs vicis e peccats per los quals lo regne de Deu es tancat e lom es lunyat e separat de Deu. Entre los VII peccats mortals lo peccat de fornicacio es lo mayor mal car la legea de la carn ensutzexs lo temple de Deu tol e separa lo membre de Crist e fal esser membre de la avol fembre. Adonchs honesta verge si Jhesu-Crist viu en tu sia morta en tu la fornicacio. La luxuria es enemigua de Deu e es perdicio e destruccio de la heretat paternal. La fornicacio no solament macula lo cors ans enlegexs la consciencia car qui es luxurios posat que aparega viu empero ell es mort. Deu dapnara los fornicados e los adulters. Sor molt amada oges les paraules de sant Ysidre dient piior es que tot peccat esser ensutzat per fornicacio. Fornicacio es maior entre tots los peccats. Fornicacio es molt leig peccat. Fornicacio sobra tots los peccats. Fornicacio es pus greu que mort. Mes val morir que fornicar. Mes val morir que esser maculat per fornicacio. Mes val morir que perdre la anima per fornicacio. Luxuria aporta lom a les penas del infern. Luxuria acabuça lom dins linfern. Luxuria met lom en la pregonea del abis. Los ulls son misatges (misatgers : mensajeros) de fornicacio. La vista es la primera occasio de fornicacio. La pensa es cativada per los ulls. Per los ulls entra dins lo cor la sageta (saeta : fletxa : flecha) de la mort. La vista dels ulls tramet sagetes de fornicacio a la pensa luxuriosa. Lull es la primera sageta de fornicacio. Adonchs amable sor en Jhesu-Crist abaxa e repren los teus ulls amagua la tua vista e gitala a terra. No ferms los teus ulls en la belesa carnal no mires negun hom quis vulla que sia per ço quel ams carnalment. No envegeras la faç del hom per ço quel ams en mal tira los teus ulls atras per ço que no vegen vanitat. No cobeeig la belesa del hom. Diguesme sor quin profit ha en la belesa de la carn e no veus en quina forma se descecha axi com la erba e fuig axi com a ombra. Diguesme com la mort vindra aquesta ten gran belesa del cors hon romendra. Com tu veuras lo cors inflat e convertit en podrimer e no tancaras lo nas per la gran corrupcio quen exira lo qual no poras sostenir. Diguesme e hon sara lavors la gran belesa de la cara hon seran les paraules dolçes les quals amollien los coratges dels homens hon seran los graciosos parlars que alegraven los hoydors. Diguesme sor honesta bon seran lavors les rialles desmoderades e los jochs vans hon sera lavors la vana alegria la qual comovia e despertava les fades rialles dels homens. Tot aço perex e ve a no res e passa axi com a fum. Aquesta es la fi de la bellesa carnal e de la vida corporal. Donchs sor molt amable hages conoxensa que vana es la belesa de la carn.
E per so dix Salamo enguanadora es la prosperitat mundanal e vana es la belesa del cors. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist si la bellesa de la carn es vana si la bellesa carnal es podrimer e verme si la bellesa del cors es terra e cendra guardet que no mires los homens per cobeiar lur belesa. A tot quant es en lo mon passa la sua cobeiançe tot quant es en lo mon o es cobeiançe de la carn o dels ulls. Menyspresar devem donchs lo mon per amor de Jhesu-Crist e totes quantes coses son en ell. E tu honesta verge la qual has derenclit lo mon per amor de Jhesu-Crist not deus alegrar en la belesa dels homens. Amonestte donchs molt amada sor que sobre totes coses ams Jhesu-Crist spos teu per tal que pusques regnar ab ell en la cort celestial. Certes si la pensa troba maior delectacio en la cobeiançe de fornicacio que en la amor de castedat encara regna lo peccat en lom mas si maior delectacio troba la pensa en la bellesa de castedat que en la legesa de fornicacio ja no regne en lom peccat ans hi regna justicia. Posat que lom sia cast en lo cors e luxurios en la pensa lo peccat regna en lo cot. La fornicacio del cors es servitut de les ydoles. Altra fornicacio hi ha la qual es spiritual de la qual diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli qui veura la dona per cobeiarla ja ha fornicat en lo seu cor. Per la luxuria carnal son los homens subiugats al diable mes que per altres vicis. Castedat es bellesa de les animes e per aquesta virtut es egualat lom als merits dels sants angels.
Sor en Jhesu-Crist molt amada creu a mi e sapies que molts son cayguts en parill de perdre lurs animes sol per lesquart (l´esguart) de lurs ulls. Poriesme tu dir - o frare meu prechvos quem digats si sabets que algun hom sia stat anguanat per lesguart de sos uIls. - O sor amable molts ne se qui son stats enguanats per la vista e anlaçats en lo ligam del diable dels quals ten dire alguns. Dina filla de Jacob isque a veure les dones de aquella terra e Sichem presla en gran amor e forçala e corrompe la sua virginitat fort leiament e per ço com la miserable infanta vese follament aço que no devia veure perde la sua virginitat. Daviu stant un dia en lo seu portxe vee una dona e amala molt per la qual comete dos grans peccats adulteri e homey e axi enguanat trenca la ley que havia feta e per ço com no fou cautelos en son veure posa macula en la sua fama per tots los dies de la sua vida. Sampso lo pus fort hom del mon davalla en la terra dels philisteus e vee alli una fembra la qual ell ama en la falda de la qual se adormi e ell dormint rasli los cabels del cap e liural en mans de sos enemichs qui li tragueren los ulls e axi aquest miserable per tal com vee la cosa que no devia veure perde los ulls e caygue en parill de son cors. Donchs coneixs sor molt amada com son cayguts en perill del cors e de la anima solament per lo veure dels ulls. Amonestte donchs sor en Jhesu-Crist molt amada que faces pacte e convinença ab los teus ulls en guisa que no veges follament aço que no deus veure. Guardet que la mort no entre per les finestres dels teus ulls a la tua anima. Adonchs sor en Crist molt amada axi com demunt te ja dit si la tua carn te impugne ot combat si la luxuria encara te temta si la cobeiançe encare te convida si la memoria de la fornicacio te turmenta posa devant los ulls de la tua pensa la memoria de la tua mort posa devant tu los turments infernals mostra als teus ulls lo jorn del judici ofir a tu la ymatge del juhi esdevenidor reduex a la tua memoria les orribles penas del infern apagua la ardor del infern apagua en tu la ardor de luxuria la recordacio de la eternal flama foragita la mala ardor del teu cors la flama eternal del infern foragita de tu la fornicacio la maior dolor vença la ardor de la menor dolor la maior dolor vença la menor lespaventament orrible de les flames dinfern gita de tu la amor de la cobeiançe carnal axi com un clau ne gita altre. Axi soven se esdeve que la ardor de la flama del infern foragita la ardor de la luxuria. Sor amable yo prech a Deu tot poderos quet do vertadera castedat de pensa e de cors Amen.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria. 

Vanagloria deuen esquivar en fets e en paraules. Adonchs sor amable guarde e mira tu matexa e not atribuesques res de tot quant es en tu sino peccats e defalliments fuig a jactancia esquiva apetit de vanagloria esquiva studi de vanagloria not loes not vanes no presumesques res de tu matexa not eleves e no ten puig en alt follament not atribuesques res qui sia be ni perfeccio not gloriejes de la bona obre no sies inflada per lo vent de favor menyspresa les laors dels homens no vulles attendre quit loa ni a quit vitupera not enguan la laor nit aterre la vituperacio. Qui no desige la laor no sent la injuria. Les verges quis gloriegen de lurs merits davant los homens no han oli en lurs vaxells car per lo desitg de la vanagloria han perdut lo loguer lo qual merexien haver per nostre Senyor Deu aquells qui amen vanagloria. Tostemps devem mirar lur abhominacio e sutzura e haver dolor per ço com han perduda la bona obre que han feta per la humanal laor. E per ço diu Jhesu-Crist en lo Evangeli dichvos de cert que aytals han perdut lur loguer. Les virtuts dels sants son subiugades a la senyoria del diable per lo studi e desig de vanagloria. Axi com lo rey Ezechies qui ab gran jactancia e vanagloria manifesta ses riqueses als caldeus e per ço hoi per paraula del Propheta que les perdria. Lo phariseu qui era vengut al temple per fer oracio per tal perde sos bens com los manifesta ab gran vanagloria. Axi com la aguila (àliga; águila) de les altes e sobiranes pertides devalla a la viande per semblant forma se acabuça la persona quis glorieia en les coses jusanes (Pallars Sobirà o Subirà, de dal - Jussà, de baix, dessus, de sus, dejus) e terrenals devallant de la gran altitut de bona conversacio per lo desig de vanagloria. Sor molt amada prechte que no poses la tua consciencia en lengua daltri. Loute la lengua stranye e no la tua propia. Loute la bocha daltri no pas la tua. Jutge tu matexa ab ton propi juhi e no pas ab juhi de altri. Negu no pot saber be qui es tu axi com tu mateixa si vols be mirar la tua consciencia. Sor molt amable en Jhesu-Crist vols quet digue com poras multiplicar les tues virtuts. Pories tu dir - hoc frare meu aço vull e prechte que mo demostres. - Sor amable si tu vols multiplicar les tues virtuts no les vulles a negu manifestar amagua les tues virtuts amagua les tues bones obres e no las vulles mostrar per vanagloria fuig de esser vista de aço de que deus haver merit cela e amagua les tues virtuts manifesta los teus peccats revela los vicis del teu cor amagua les tues bones obres null temps vulles manifestar davant la gent lo be que diras ni faras manifesta espetxadament les tues males cogitacions car lo peccat manifestat tost es curat e lo crim qui es callat tost es multiplicat y si es amagat de petit es fet molt gran. Lo peccat com se manifesta se aminua e les virtuts crexen en loch amagat e minuen en loc publich. Les virtuts son anichilades e tornades a no res per jactancia e vanagloria e amagantles humilment se multipliquen. Adonchs honesta sor convertex e gira tostemps a Deu la tua obre el teu consel e tota obre que tu façes demana la ajuda divinal atribuex tot quant be has al do de la divinal gracia no atribuesques res als teus merits no presumesques res de la tua audacia. Cara sor oges que diu Lapostol aquell quis vol glorieiar gloriegse en Jhesu-Crist. Adonchs amable verge la tua laor e la tua gloria sia tostemps en Jhesu-Crist spos teu Amen.

Capitol XL. De humilitat.

Capitol XL. De humilitat. 

Sor molt care oges Jhesu-Crist espos teu que diu en lo Evangeli aprenets de mi car yo son benigne e suau humil de cor. Sor amable humilia tu matexa sots la poderosa ma de Deu per ço que ell te exalçe en lo die de la tribulacio. La consciencia de la verge deu esser tostemps humil e trista en guisa que la humilitat face que nos superbieg e la tristor façe quel cor nos dissolgue en delectacions mundanals. Humilitat es virtut subirana en la verge. La verge humil posat que sia vil e menyspresada en vestir empero davant Deu es gloriosa en virtuts. La verge superbiosa posat que davant los homens sia bella e blancha e en lo cors ben formada empero davant los ulls de Deu es vil menyspresada e reprovada e la raho es aquesta car la anima del just es cadira de Deu axi ho diu lo Senyor sobre quim reposare sino sobre lo humil e reposat e tement les mies paraules. Molt amada sor en Jhesu-Crist prechte que sies humil sies fundade en humilitat sies derrera de totes sies entre totes la pus humil not poses en loch pus honorable not jutges esser alta ni millor que les altres jutge les altres esser maiors que tu tant com seras maior tant te humilia mes en totes coses. Si has humilitat hauras gloria. Tant com seras pus humil tant mes te seguira gran altitut de gloria. Devalla per tal que puigs humiliet per tal que sies exalcada not exaltes per tal que no sies abaxada car aquell quis exalçe sera humiliat e aquell quis humilla sera exalçat. Qui puge massa alt per forse ha a baxar e a caure. Pus fort es lo cahiment com hom cau de pus alt. Del loch pus alt se segueix maior decahiment e crebant. La humiltat no pot caure humiltat no sap que vol dir decahiment. Nul temps humilitat sustench ruyna. O sposa de Jhesu-Crist sapies que Deus es vengut humil sapies que Deu es humiliat en forma e semblançe de servent e ses fet obedient fins a la mort. Amable sor ves axi com Jhesu-Crist es anat seguex lo seu eximpli ressemble les sues petiades sies vilificada sies menyspresada sies desonrada desplau a tu matexa. Aquell qui assi matex es vill davant Deu es gran. Qui assi matex desplau es plasent a Deu. Cara sor sies petita davant los teus ulls per ço que sies gran davant los ulls divinals. Tant seras davant Deu pus preciosa quant seras en los ulls dels homens pus menyspresada. Sor amable si tu hauras pregona humilitat sapies que en lo celestial regne te alegraras ab les vergens discretes e savies Amen.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament. 

Molt cara sor oges les paraules del savi Salomo qui diu yo he jutiat lo riure esser error e al goig be dit perquet enguanes debades. Error es dita com una cosa se deu fer e fasen altre. E ellavors donchs se fa la error com riu aquell qui deuria plorar per tal es dita error car com hom se riu no ha en la sua memoria e pensa lo die de la sua mort. Aquell es enguanat vanament quis alegre en los guoigs temporals. Enguanats son aquells quis alegren en les prosperitats de aquest segle. Aquests aytals si reduhien a memoria lo die de lur mort ans plorarien lurs peccats ques alegrassen nis riessen de les coses vanes e si havien dins lur pensa los mals que han a sostenir no riurien ans plorarien. E per ço diu Salamo que les rialles seran mesclades ab dolors e lo plor occupa los extrems del goig.
E Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats. No dix benaventurats son aquells qui riuen sino los qui ploren car aquells son vertaderament benaventurats qui ploren lurs peccats no pas aquells quis rien de les coses vanes. Aquells qui segons Deu ploren son benaventurats car ells seran aconsolats. Sant Jaume apostol repren aquells qui rien follament e diu les vostres rialles se convertiran en plor e lo goig en tristor. Lo foll se exalçe en grans rialles la sua vou mas lo savi envides conexeras ques ria. Adonchs sor mia esquiva lo riure axi com a error e convertex en plor la alegria temporal. La raho de aço es per tal que tu plorant en aquest exili pusques beatificar tu matexa en guisa que en lo die de la tua mort sies trobada benaventurada si en aquest mon plores tos peccats. Conex tu matexa esser peregrina en aquest mon car la tua propia terra no es açi sino en lo cel. No havem açi ciutat certa ni segura car Deus nos ha promesa alt en lo cel la ciutat celestial de Jherusalem a la qual desijava venir lo propheta David com deya molt me son alegrat en les coses quem son dites car nos irem a la casa de nostre Senyor Deu. De aquest desitg flamejava lo servent de Jhesu-Crist qui deya aylas car la mia peregrinacio la mia vida temporal es massa allonguada e massa dura. Yo he habitat ab los habitadors de la terra de Cedar. Com Daviu deya aquestes coses nos reya de les vanitats de aquest mon ans plorava de la peregrinacio de aquesta vida que tant durave. Adonchs honesta sor prechte que lo teu goig sia per tostemps en lo cel. Lo goig e la alegria tostemps sia moderada e reposada seguint la sentencia del Apostol dient alegratsvos ab lo Senyor tostemps. Altre veguada vos dich queus alegrets. Item en altre loch diu que goig es fruyt del spirit. Aquesta alegria no torba la pensa ab vanes rialles ans leva la anima per desig a la terra celestial per tal que pugue hoyr que li sia dit entra en lo goig del teu Senyor. La faç del hom es spill del cor en les rialles pot hom conexer lo cor de la monja. Les rialles e los jochs vans mostren quin cor ha la monja car si ha lo cor cast nos riura follament null temps se riura sino ha deshonestat en la pensa. E per ço dio lo Senyor de la habundancia del cor parla la bocha. Donchs per sobrehabundancia de cor va riu la verge. Si en la pensa de la dona no havia vanitat null temps riuria. La pensa casta mes se alegre en lo plor que en les rialles. Certes si la monja hagues en la pensa vera castedat mes amaria lagremes que alegria temporal si la monja reduya a sa memoria les sues negligencies e les penes infernals mes amaria lagremes que rialles. Alli hon habunden rialles e jochs noy regna perfeta caritat. La monja que perfetament ama Jhesu-Crist nil tem nos riu ans plora per la sua amor. Maravellme perque ama rialles e iochs la persona que es venguda al monestir per escampar lagremes per sos peccats maravellme com la monja no ha vergonya com riu alçant la vou a grans crits. Leig sta lo riure a la persona qui en aquesta present miseria degra tostemps plorar sos peccats. Nosaltres miserables e perque riem qui havem a retre compte a Deu en presencia de tots los angels de totes nostres obres. Mes nos val en la present vida plorar que riure per tal que puscham aconseguir de nostre Senyor Deu venia e remissio de nostres peccats en laltre vida. Prechte sor amable que esquius jochs e rialles escampant continuadament lagremes per tos peccats. Fuig a jochs e rialles e plora los peccats incessantment. Oges esposa de Jhesu-Crist que diu lespos a la esposa en lo libre dels Cantichs los meus ulls son axi com a fonts daygues que son en Esebon. Car com la anima santa plora en aquesta miseria de aquest mon laves dels peccats ab la gracia de Deu. Per semblant forma deu plorar la persona santa continuadament per tal que puscha esser lavada de sos peccats. Adonchs sor molt cara si en la present vida plorarem nostres peccats ens lunyarem de vanitats de aquest mon creeguam de cert que obtendrem venia e perdo de nostre Senyor Deu dels nostres peccats Amen.

Capitol XLIIII (XLIV). De malaltia.

Capitol XLIIII (XLIV). De malaltia. 

Nostre Senyor diu en lo libre del Apochalipsi yo castich e reprench aquell que yo am. En tres maneres castigue Deus los homens en la present vida car ell fir los reprovats a lur dampnacio corregeix los elets e aquells que ell veu errar per lur preguacio fir los justs per crexer lo merit de lur gloria e eternal remumeracio. Deus feri Egipte ab plagues e aço per lur dampnacio fou plagat Lazer pobre per sa preguacio es batut Job per provar sa paciencia. Açota Deus lom ans que façe peccat per so que no sia mal bate sant Pau lo qual temptant lo diable sostenia agullons carnas. Es a veguades batut lom per nostre Senyor Deu apres lo peccat per ço que sia esmenat e corregit axi com aquell qui fou liurat a Satanas a destruccio e afliccio de la carn per tal quel spirit fos salvat. Profitosa cosa es als forts e robusts enmalaltir per tal que per raho de lur vigor e ferma sanitat nos alegren en les coses mundanals mes que no deuen. Mala es la sanitat de la carn que porta lom a destruccio de la anima e e molt es bona la malaltia aquella de la carn que porta sanitat de la anima. Lapostol loa la malaltia de la carn dient com yo son malalt lavors son pus fort. Lo bon hom nos deu entristir per los açots de Deu car en aço en que es castigat es corregit e smenat. Si nos reduhim a memoria los mals que havem fets pus leugerament sostindrem les malalties corporals. No deu hom murmurar en la malaltia e la raho es aquesta car lom es jutiat per aquell los juhis del qual per tostemps son justs. Com algu soste malaltia e murmura contra Deus lavors acusa lo juhi del jutge e provoca contra si la ira de Deu. No pot esser cosa injusta aquella que plau al jutge. Just e dreturer nostre Senyor Deu castigue aquell qui ell ama e bat aquell fill lo qual ell reeb sots la sua cura delitansi axi com a pare. En aquesta vida Deus perdona als peccadors e no perdona al justs. En la vida esdevenidora perdonara als justs e no perdonara als peccadors. Aquell qui en aquesta vida no merex esser batut en linfern sera aturmentat. Sapies cara sor que dolor e tristor son coses comunes a tots. No es hom en aquest segle qui no hage dolor. Deus castigue en aquest mon aquells los quals apparella a possehir la sua gloria eternal. Sor amable prechte que not entristesques en les tues malalties. En les tues dolors fes gracies a Deu. Desija mes haver sanitat de anima que de cors car la malaltia nafra la carn e cura la pensa. La dolor crema los viçis e trenca les forçes e vigors de la carnalitat. Sapies que en la dolor es provada per ço que not trenchs per impaciencia. En la fornal se prova laur. Si vols esser denejada de totes sutzures obs tes que sies purguada en la fornal de la tribulacio. Si vols apparexer pura necessari es que sies denejada ab lo foch de persecucio. Tu es posada en lo foch per ço que sies purguada de tota legea de peccats. Totes aquestes coses sostens per esser provada. Adonchs amada sor en Jhesu-Crist prechte que non murmures en tes malalties no blasphemes no digues perque sostinch tants de mals no digues perque son axi ten afligionada perque son axi tan passionada. Poriesme tu dir - frare meu prechte quem digues que deig dir en les mies malalties e com deig acusar mi matexa. - Sor honesta tu acusaras tu matexa en la forma seguent yo son Senyor meu fort gran peccadora e no son punida segons que meresch no sent tanta venjançe quanta meresch e merex lo meu peccat. Menys son ferida que meresch. Menor es la venjançe de la tribulacio que la manera de la transgressio del meu peccat. No son eguals les penes als merits dels meus peccats ni son tantes les penes quantes foren les culpes. O esposa de Jhesu-Crist si vols esser purguada dels peccats acusa tu matexa en la pena e loa la divinal justicia. Si tu en la tua malaltia glorifiques nostre Senyor Deu lavors Deus te corregira piadosament ab açots de castiguacio e exercitara en tu la sua diciplina e Deus qui perdonant te foragitava tu de si matex ferint te crida que torns a ell. Amable sor cogita tots quants turments son el mon posa davant lo teu coratge totes quantes penes poden esser totes les dolors de turments totes les pus forts e les pus cruels dolors que poden esser en aquesta present vida e acomparaho tot al foch del infern. Lavors te sara leuger tot quant mal sostens en aquesta present vida. Sor amable si tu tems res hages temor de les penes dinfern car aquestes penes son temporals e aquelles son eternals. Morint en aquestes penes los dolors e los turments sen van e passen morint en aquelles suceeix perpetualment la dolor. Si tu consideres be tu matexa veuras que tot quant sostens es esmena de la vida tua car los açots absolen e remeten los peccats als quis convertexen a Deu. Les plagues e los açots aprofiten al quis convertex a sa purguacio. Aquell qui com es castigat se corregex aci en laltre mon es desliurat mas aquells qui aci son batuts e açotats e nos corregexen son dampnats a pena temporal e eternal e son jutjats primerament en aquest segle e apres seran jutjats en lesdevenidor. Aquests han doble dampnacio aquests han dobles açots car açi han comensament de turment e de la han compliment de penes. Adonchs sapies que la ma de Deu te ha liurada a pena la indignacio de Deu te ha feta afliccionar e ell irat ha manat que hages espariencia de tots mals. Sapies sor amable que com tu es trencada e cascada ab flaquesa de cors com tu es subiugada a malalties de la carn com tu es turmentada ab agullons espinosos de dolors com tu es esvahida ab pacions de la anima com tu es afliccionada ab congoxa de la pensa com tu es liurada a impugnacio dels sperits malignes tot aço te fa sostenir la divinal dreta justicia per ton peccat. Les tues armes te son contraries e batallen contra tu ab les tues sagetes es penetrada ab los teus darts es ferida e nafrada. En aço que has peccat en allo seras turmentada per ço com has seguida la carn es açotada en la carn en allo plores en que has peccat. Sor amable sapies que en la carn es turmentada en la qual has errat en aquella has juhi de pena en la qual es stada la causa del peccat e de la culpa. De alli hon es caygude en los vicis en alli sostens turment. O esposa de Jhesu-Crist justament es corregida e justament es afliccionada en juhi just es jutjada tempestat justa te bat justa pena te prem hages paciencia en la malaltia e en totes les adversitats Amen.

Capitol L. De oracio.

Capitol L. De oracio. 

Sor molt cara oges aço quet dich. Sapies que fer oracio ans de hora ordenada providencia es mas fer oracio en lo temps ordenat es obediencia lexar passar lo temps de la oracio es negligencia. Tant deu esser la oracio pus continuada quant es pus profitosa. Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli tot quant demanarets en la oracio invocant lo meu nom si havets vera creença tot ho reebrets. Sant Pau diu fets oracio sens entrevall. Sant Jaume diu molt val la oracio del hom just continuada. Amable sor apparella la tua anima ans de la oracio e no vulles esser axi com a hom qui tempta Deu apparellet a la oracio e mostra la consciencia del teu cor per ço que aconseguesques habundant gracia de nostre Senyor Deu e allavors pregues verament com non cogites altre cosa en lo teu cor. Lo jutge es tot inclinat a les pregaries si lo peccador es corregit de la sua malesa. La oracio deu esser del cor e no pas dels labis mes val pregar e fer oracio ab scilenci que pregar Deu solament de paraula sens intencio de la pensa. Aquella oracio es pura la qual no torben superflues cogitacions aquell coratge es luny de Deu qui en la oracio es occupat en les cogitacions de aquest mon. En dues maneres es empatxada la oracio perque no pot esser empetrat aço que es demanat ço es si hom nos sta de fer mal o si no lexa lo peccat que te en lo cor. La nostra pensa es celestial e lavors contempla Deu en la oracio com no es ampatxada per terrenals cures e ansies temporals. Tota veguada que hom fa oracio apella lo Sant Sperit que vingue mes ans que vingue lo Sant Sperit fugen del hom totes les cogitacions e temptacions dels diables los quals se acabuçen dins les penses dels homens car no poden sostenir la presencia del Sant Sperit. Aquell qui es injuriat no cessa de pregar Deu per aquell quil ha injuriat. En altre guisa sapies que segons la sentencia del Salvador aquell pecca qui no fa oracio per sos enemichs. Axi com no aprofita la medicina a la nafra hon roman lo ferro per semblant forma no aprofita gens la oracio de aquell qui reserva loy dins son cor. Culpablement esten les mans a Deu aquell qui faent oracio manifesta sos peccats loantse de aquells axi com lo phariseu glorieiantse preguave e mes loava si mateix de les bones obres que feya que no a Deu. Sor molt amada fes oracio ab lagremes continuades fes oracio perseveranthi pregua Deu die e nit no cesse la tua oracio la tua oracio sie frequentade e sovineiada te fort amanides les armes de la oracio no caygua la oracio de la tua bocha sta soven en oracio vesset en oracio gemegua tostemps e planyte dient oracio levet en la nit a fer oracio vella e pregue en oracio provoca e vella en oracio e en preguaries donet a velles faent oracio tancha un petit los ulls e puys pregua. La oracio sovineiada remou les segetes del diable. Oracio de tots dies venç los darts del diable. Oracio es la primera virtut contre les batalles de les temptacions. Oracio sobra les temtacions dels enemichs venç los diables sobre los leigs spirits. Per oracio son venuts los diables per oracio son sobrats los diables. Oracio sobra tots mals. Honesta verge la tua oracio sia pura. Amonestte cara sor que prechs per los bons homens qui perseveren en be. Prechte que prechs per los mals que Deus los converta de mal en be pregua per tots los amichs e encara per tos enemichs pregua per tots los feels christians vius e morts sia endreçada la tua oracio axi com lo ensens davant Deu Amen.