GOZOS A LA VIRGEN

GOZOS A LA VIRGEN (1). 

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 53. v.°

Aci comensen lo VII goy de le verge Marie et altres orations en rimes.

Sancta Maria Verge puella (pubilla)
Done gloriosa et bella
Regina casta et cara et pure
Beneyta fo lo ventre
Cant nostro Senyor vos manda
Per langel quant vos saluda.
Lo primer goy que ne agets
Del vostron car fill fo aquest.
Lo segon fo cant vench en vos
Cel qui per vos fo mes entre nos
Ell dona cant nesque
Cell qui tot lo mon reseme. (redimir)
Al quart fo dolçs regina
Cant los tres reys ab goy rraseves (recibir; ressibí; rebre)
Gaspar Melxior Baltastar (Melchor, Baltasar)
Mire e ansenes et aur au clar (mirra, incienso, oro)
Vengeren auferir de jonnolons (de ginollóns, ginollons, genoll, ginoll; de rodillas)
A vostron car fil golorios (glorioso; gloriós, gloriòs)
Ell qui fo tant rich e aguales
Lo vostron goy done et ayales
Qene null hom altro no pot asmar
Boque dir ne cor pensar (corazón pensar)
So fo cant fo resocitat.
Lo vostron fill beneuyirat.
Lo VI fo quant vos ne vis
Pugar vostron fill Jhesu-Christ (pujar, pujá; subir)
Sus al cell al supirc tro (cel; cielo)
Dona lo jorn de Sentcio. (Ascensió; Ascensión)
Lo I. goyg que Christ que vos fes
Fo regine cant vos tremes
Los angels queus fes pujaren
Ab bons cans nous volc lexaren
E volch que al cel acegeses
En gloria la hon eleses.
Per aquests VII goygs gloriosa
Del fill de Deu mare....
E los los altres atresi
Que avets auts ….
E per cels que ancare aurets
E per la merce qui an vos es
Vos clam merce que vo.... sats
Dolçe regina ogau sius plats
Per la umilitat qui an vos es
E per los mons hon Deu se mes
…. juda regina mare de Deu
En vos quir per amor de Deu
Quem siats cap dels e giys
De tot quant fiu anch ne dix
Em guardats dona salvament
Larme e mon cos e mon seny (como la montaña: Montseny)
E pregats sel qui vench an vos
E an la beneyta creu
Fo per nos pecados levats
Quel me perdo tots mos peccats
Axi com perdona a Longi
Perdo a mi ans de ma fi (abans de la meva fi; antes de mi fin, abáns del meu final)
Con larme del cus exira (el alma del cuerpo saldrá; l´alma del cos eixirá)
Per la sancta merce que el ha (ell ha, ell té; él tiene)
Ab si matex me sia giys
Em guy larme an Peradis.
Eu lo prech con a bon payre
Senyor veray Deu et giayre (guiar)
De tot lo mon vos mi giats
Bel Senyor e mi aconselats
Rey sobre tots los reys
Emperador de totes leys
Guardats mon cos e ma persona
De dan e blasme e de vergoya (dany, daño; blasfemia; vergüenza, vergonya, vergoña)
Em donats so que sabets
Axi con vos poder navets (n´avets, ne aveu, n´aveu, ne teniu, en teniu)
Spiritual sperit del mon
Rem mon cors e marme atreci
Ver Deus ajes merce de mi
E de tots crestians ament
Deus nos aport a salvament Amen.

Capitol XXXV. De enveia.

Capitol XXXV. De enveia. 

La persona envejosa es membre del diable per la enveja del qual la mort es entrada en lo mon. La enveja crema totes les rames de les virtuts. La enveja devora tots los bens ab gran ardor plena de pestilencia la enveja es tinya de la anima. La enveya primerament dampnifique al enveyos que al a qui porta la enveya. La enveja primerament mort si matexa. La enveja mort primerament lo enveyos. La enveja discipa tot lo seny del hom crema lo pits mortifica la pensa e rosegua lo coratge del hom axi com una febre pestilencial. Perque la bonesa se deu posar contra la enveia la caritat se deu apparellar davant la enveia. Sor molt amada no hages dolor del be daltri not entristeesques del profit daltri no passes turment de la benaventurança daltri. No es virtut al mon a la qual no sia contraria la enveia. Sola miseria es aquella que no ha enveia car no es algu qui port enveya al miserable. La verge que alt en lo cel vol habitar no deu portar enveia als homens. La verge que desiia fer noçes ab Jhesu-Crist no deu haver tristor de la honor de son proisme. Molt cara sor prech Deu que deneg lo teu cor de tota malicia e de tota enveia per tal que sens tota macula lo pusques servir Amen.

Capitol XXX I. De Cilençi.

Capitol XXXI. De Cilençi.

Diu lo propheta Ysahies quel scilenci es ornament de justicia e seguretat eternal. E per ço Daviu com fahia oracio deya Senyor posa guardia a la mia bocha e posa porta fermada e tencada davant los meus labis. Loa sants pares ab tota lur diligencia servaren scilenci es studiaren de beure e testar com es nostre Senyor dolç e suau. E lexant les cures e ansies de la vida activa donarense tots a la vida contemplativa. Sor molt cara prechte que vulles menyspresar totes paraules desonestes fuig a paraules leges. La paraula vana tost ensutzex la pensa e facilment es fet allo que vollenterosament es hoyt. No proceescha de la tua bocha neguna paraula que pusque noure no parles sino aço ques pertany no proceesquen dels teus labis sino paraules de hedificacio fuig a hoyr paraules leges. Vana paraula demostra vana consciencia. La lengua demostra la cogitacio del hom. Tal com es la paraula aytal es lo coratge per la gran habundancia del cor. Per la bocha refrena la tua lengua de dir paraula ociosa. Restreny la tua lengua de paraula vana. No parles leges rondales. Not ries de les vanes paraules car sapies que paraula ociosa no sera sens juhi. Cascu haura a retra raho de les paraules ocioses en lo die del juhi.
Les paraules de cascu starant davant la sua faç. Les coses que parles fes que sien bones e creedores e aço faras ab veritat e ab mesura de parlar. Sie la tua paraula sens tota reprehensio. Not traescha nit condampne la tua lengua. No parles coses per les quals ton enemich se alegre de ton mal ans serva tostemps scilenci. Posa guarda a la tua bocha e en los teus labis posa segell posa a la tua lengua clausura de scilenci. Sapies be en quin temps deuras parlar. Considera be la hora en la qual parlaras. Parla en temps convinent. Calla fins que sies interroguada. La interroguacio faça obrir la tua bocha. Sien poques les tues paraules. No passes la mesura del parlar. Molt parlar no es sens culpa molt parlar no es sens peccat. La verge lenguda es folla la verge savia fa breu sermo. Parlar molt follia es. Sien pesades les tues paraules. No trespasaes la manera del parlar. Amable sor aquell vulla posar guarda a la tua bocha quit ha elegida en esposa Amen.

Capitol LXXl. De la mort.

Capitol LXXl. De la mort. 

Sor amable prechte que oges les paraules dun savi qui diu o mort e com es amargua la tua memoria al hom rich qui reposa ab gran confiançe en les sues riqueses o bens temporals. Item o mort e com es bo lo teu juhi al hom pobre qui es frayturos en riqueses o mort e com es dolça als miserables e com es suau als qui viuen en amargor de vida o e com es plasent e alegre als trists e als plorosos. La mort posa fi a tots mals en la present vida e done terme als mals en aquest segle e toll tota fretura e tota miseria. La mort posa terme a totes les tribulacions en aquest mon. Aylas e com ve tart la mort als mesquins qui la esperen. Adonchs sor molt cara mes val be morir que mal viure mes val no esser que en miseria perpetual esser. Poriesme tu dir sr cara – prechte frare meu quem digues si devem plorar los morts ni fer plant per los amichs morts. - Sor amable a la dita questio respon un sant dient jatsia que la pietat man plorar per los feels difunts empero la fe veda que per res no plorem. No devem plorar per los feels ans devem retre gracies a Deu quils ha vulguts deliurar de la miseria del mon present los quals segons nostre fe ha fets passar als lochs de lum e de pau. No devem plorar los feels defunts car no duptam que no sien anats al repos eternal. Honesta verge oges aço que yot dich aquells homens deuen esser plorats en la mort los quals pren lo diable a gran vergonya lur no pas aquells los quals reeben los angels ab gran honor. Aquells deuen esser plorats qui son portats per los diables a les penes infernals e no pas aquells qui son portats per los angels als goigs de Paradis. Aquells deuen esser plorats qui apres la mort son per los diables soterrats en linfern e no pas aquells qui per los angels son collocats en lo cel aquells deuen esser plorats qui moren mal no pas aquells qui be fenexen lurs dies aquells deuen esser plorats qui moren soptosament a mala mort e no pas aquells qui ab lur mort preciosa son honrats. Verge esposa de Jhesu-Crist oges quet dich com yo plor los morts qui be moren yo fas dampnatge a mi matex e no aprofita a ells com yo plor los morts no fas profit a ells e dampnifich a mi metex. Aquells donchs que no esperen resurreccio devem plorar lurs morts los quals apres la mort no creen ressucitar. Adonchs sor molt cara nosaltres qui creem quels nostres morts deuen regnar ab Jhesu-Crist no devem per ells plorar sino Deus preguar no devem plorar los morts carnalment mas devem escampar per ells preguaries a Deu quels vulla deliurar de peccats e de tot mal Amen.

Capitol LXIII. Que la verge deu retre ab devocio aço que ha promes a Deu.

Capitol LXIII. Que la verge deu retre ab devocio aço que ha promes a Deu. 

Sor molt cara pensa be de que has fet vot a Deu e com lo li deus retre. Tu matexa has votada tota tu matexa entregue li deus retre acusa tu matexa en los peccats loa a Deu en los beneficis no atribuesques res de be a tu matexa digues que de algun senyor has reebut tot quant has confessa Deus esser misericordios e tu esser gran peccadora aquell esser vertader e tu esser mentidera. Prechte sor molt amada que digues ab lo Propheta yo entrare en la tua casa ço es en lo monestir ab sacrificis ço es ab espirit de contriccio e de compunccio e de punyiment e retret los meus vots ço es ofarre mi matexa a tu tota entegra en lo altar del cor car tota me so votada a tu. Necessari es al quis vol salvar que tot quant ha votat a Deu li reta ab gran devocio. Tota persona que desija venir als goigs eternals necessari es ques studiu de complir los bens que ha promesos a Deu. E per ço diu lo Propheta votats e retets los vots a Deu Senyor vostre. Quaix que digue votats e retets vosaltres mateixs car aquell qui vota se fa deutor a Deu. Alguns vots son comuns a tots altres son especials. Vots comuns son aquells que havem promesos en lo babtisme ço es que no peccariem e que renunciavem al diable e a les sues pompes. Vots specials son com algu vota que sera monge o canonge o hermita o semblant cosa la qual si aquell quiu vota nou ret nos para (pora, podrá) salvar. La raho es aquesta car aquell qui ha promes a Deu de ben viure sino ho complex per obre nos pora salvar. Aquell qui posara a negligencia de complir los bens que ha promesos a Deu no pora venir als bens que Deus ha promesos. Aquell qui no vol retre a Deu los bens qui ha votats com vol reebre de Deu lo celestial do com no li vulle retre son vot e com se pensa reebre de Deu los dons celestials. Aquell qui posa a negligencia de paguar a Deu sos vots car aytal no es feel entre los infeels sera comptat aquell qui ha negligencia en retre a Deu sos vots entre los infeels perira aquell qui lo seu vot no acabara ab bones obres. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada prechte que façes lo be que has promes no sies leugera a prometra e dura a metraho en obre no prometes a Deu cosa que no deges atendre no presumesques ultra tes forçes no prometes aço que no poras fer. Davant Deu seras molt culpable sino rets lo be que has promes. Molt desplaen a Deu aquells qui no complexen a Deu lurs vots. Entre los infeels seran collocats aquells qui no complexen los vots que han fets. Mes val no prometre que no complir la fe promesa. Empero sor amable en les coses mal promeses romp e trenca la fe en lo leig vot muda ton decret e aço que has promes e ordonat no faces lo mal que has promes no complesques la cosa que follament has promesa mala es la prometensa ques complex ab peccat. Adonchs sor esposa de Jhesu-Crist axi com te dit si ab vera devocio rets a Deu los vots que li has promesos reebras dell los eternals bens que ell te ha estojats Amen.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens. 

Cara sor si los homens sants deuen esser axi esquivats per tal que per continuacio de familieritat no perescha la santedad del hom e de la dona quant mes deuen esser esquivats los homens jovens qui seguexen les tenebroses carreres e delectacions de la vida temporal. E si ab tancadura e ansia deus fugir a la familiaritat continuada dels sants homens quant mes cove a tu de fugir als homens jovens qui seguexen les cobeiançes del present segle. Lo diable presenta davant los ulls de la dona religiosa la faç dels homens jovens per tal que en la nit se pens en la bellesa del jove que haura vista en lo die en guisa que la visio e lo corporal esguart se giren es regiren continuadament en lo
coratge. Al entra la sageta de Satanas per les portes dels ulls fins al coratge. E per ço diu lo Propheta la mort es entrada en nostra casa per les nostres finestres no entra la sageta del diable dins les entramenes de la pensa sino per los senys corporals. Sor en Jhesu-Crist molt amada los homens poden licitament esser amats pero que sien absents. Amats poden esser los homens no dins mas de fora. Amar pots los homens dins ton coratge no pas dins la casa. Ama los homens dins la pensa mas de luny. Amats deuen esser los homens per ço com son obre de Deu mes fora la casa. Amats deuen esser los homens no pas per la bellesa corporal mas per tal com son obra del Creador. Sor amable altre veguada yot amonest que james no parles sola ab hom sol. Hom el mon no parle ab tu separadament. No vulles parlar ab negun hom sino devant dos testimonis. Esposa de Jhesu-Crist james no deus parlar sola ab sol hom sino ab lo confessor com te confesses de tos peccats. La fembra monja que desija parlar sola ab hom sol ha gran folia en la sua pensa. Oges donchs sor amada mia si tu per amor de Jhesu-Crist vols tenir perfeta castedat lig molt soven e lunyet de compayia de hom e sies certa que si estant en la terra hauras menyspresada perfetament la familiaritat dels homens per amor de Jhesu-Crist regnaras ab ell sens tot dupte en lo cel Amen.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nols cregues no vulles semblar al hom injust ni seguesques la lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons mas aquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lur son inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet al sants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambe los acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es foll quis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les mies paraules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri. 

Sor en Jhesu-Crist molt amada oges ço que jot dich e escolta be aço de quet amonest. Atten be a les paraules de quet parle. Sapies que detraccio o mal parlar daltri es greu vici. Detraccio es greu peccat. Detraccio es greu dempnacio. Detraccio es greu crim. Tot hom condampna e repren lo detractador. Tot hom vitupera lo qui parla mal daltri. Tot hom desonra aquell qui parla mal de son proisme. Per ço diu lo propheta Daviu yo perseguire aquell qui secretament parla mal de son proisme. Aquest vici es fort leig. No ha pus leia cosa en lo mon que detraccio. Los qui mal dien daltri ladren com a cans axi com los cans morden amaguadament les cames de aquells qui van per la carrera axi los detractadors morden la vida dels bons homens. Los cans solen mordre los homens e los detractadors e mals parles ab lur dent diffamatoria esquinçen la vida dels proismes. Prechte sor amable que calls de la tua lengua aquest leig vici de detraccio. No rosechs la vida de ton proisme no ensutzesques la tua bocha ab lo mal daltri no parles mal de aquell qui erra mas hagesne dolor. Aço que jutges esser mal en alguna persona tem que no esdevengua en tu. Esmena en tu matexa aço que reprens en altri. Ab tanta diligencia quanta reprens la vida daltri ab tanta diligencia esmena tu matexa. Com volras parlar mal daltri exemina primerament la tua vida. Com volras mordre altri mal parlant repren primerament los teus peccats. Si vols detraure detrau o mal diu a tos peccats. No mires los peccats daltri sino als teus propis. Si be mires tu matexa null temps parlaras mal daltri. Sies donchs ansiosa en esmenar tu matexa. Sies attenta en corregir tu matexa. A salut de la tua anima no vulles hoyr mals parles. No dons orella al qui porta noves car los mal parles e aquells quils hoen ab egual pena seran punits. Tambe es culpable aquell qui hou la detraccio com aquell qui la diu. Los mals parlers no possehiran lo regne de Deu. La verge que desiya venir al celestial talem no deu dir mal dels homens. Verge amable si tu separes les tues orelles dels detractadors e refrenes la tua lengua de tot mal parlament axi com te dit sies certa que seras comtada en lo nombre de les savies vergens. Axi sia Amen.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio. 

Sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que ab tota devocio oges les paraules de Jhesu-Crist dient si ençenyts vostres loms e tenits en vostres mans lums flameyants. Lavors çenyim los loms com estrenyem la luxuria de la carn ab continencia lavors tenim lums en les mans com mostram a nostres proismes eximplis de lum de bona vida. Fornicacio de la anima es senvitut de ydoles fornicacio de la carn es adulteri. Segons que diu sant Ysidre les primeres sagetes de la fornicacio son esguarts desonests les segones leges paraules. Aquell qui no es pres ab los ulls be pot contrestar a les paraules. Tota leia pullulacio es dita fornicacio. La fornicacio fa caure la persona en molta legea de sutzetat car de la delectacio de fornicacio se engenren molts leigs vicis e peccats per los quals lo regne de Deu es tancat e lom es lunyat e separat de Deu. Entre los VII peccats mortals lo peccat de fornicacio es lo mayor mal car la legea de la carn ensutzexs lo temple de Deu tol e separa lo membre de Crist e fal esser membre de la avol fembre. Adonchs honesta verge si Jhesu-Crist viu en tu sia morta en tu la fornicacio. La luxuria es enemigua de Deu e es perdicio e destruccio de la heretat paternal. La fornicacio no solament macula lo cors ans enlegexs la consciencia car qui es luxurios posat que aparega viu empero ell es mort. Deu dapnara los fornicados e los adulters. Sor molt amada oges les paraules de sant Ysidre dient piior es que tot peccat esser ensutzat per fornicacio. Fornicacio es maior entre tots los peccats. Fornicacio es molt leig peccat. Fornicacio sobra tots los peccats. Fornicacio es pus greu que mort. Mes val morir que fornicar. Mes val morir que esser maculat per fornicacio. Mes val morir que perdre la anima per fornicacio. Luxuria aporta lom a les penas del infern. Luxuria acabuça lom dins linfern. Luxuria met lom en la pregonea del abis. Los ulls son misatges (misatgers : mensajeros) de fornicacio. La vista es la primera occasio de fornicacio. La pensa es cativada per los ulls. Per los ulls entra dins lo cor la sageta (saeta : fletxa : flecha) de la mort. La vista dels ulls tramet sagetes de fornicacio a la pensa luxuriosa. Lull es la primera sageta de fornicacio. Adonchs amable sor en Jhesu-Crist abaxa e repren los teus ulls amagua la tua vista e gitala a terra. No ferms los teus ulls en la belesa carnal no mires negun hom quis vulla que sia per ço quel ams carnalment. No envegeras la faç del hom per ço quel ams en mal tira los teus ulls atras per ço que no vegen vanitat. No cobeeig la belesa del hom. Diguesme sor quin profit ha en la belesa de la carn e no veus en quina forma se descecha axi com la erba e fuig axi com a ombra. Diguesme com la mort vindra aquesta ten gran belesa del cors hon romendra. Com tu veuras lo cors inflat e convertit en podrimer e no tancaras lo nas per la gran corrupcio quen exira lo qual no poras sostenir. Diguesme e hon sara lavors la gran belesa de la cara hon seran les paraules dolçes les quals amollien los coratges dels homens hon seran los graciosos parlars que alegraven los hoydors. Diguesme sor honesta bon seran lavors les rialles desmoderades e los jochs vans hon sera lavors la vana alegria la qual comovia e despertava les fades rialles dels homens. Tot aço perex e ve a no res e passa axi com a fum. Aquesta es la fi de la bellesa carnal e de la vida corporal. Donchs sor molt amable hages conoxensa que vana es la belesa de la carn.
E per so dix Salamo enguanadora es la prosperitat mundanal e vana es la belesa del cors. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist si la bellesa de la carn es vana si la bellesa carnal es podrimer e verme si la bellesa del cors es terra e cendra guardet que no mires los homens per cobeiar lur belesa. A tot quant es en lo mon passa la sua cobeiançe tot quant es en lo mon o es cobeiançe de la carn o dels ulls. Menyspresar devem donchs lo mon per amor de Jhesu-Crist e totes quantes coses son en ell. E tu honesta verge la qual has derenclit lo mon per amor de Jhesu-Crist not deus alegrar en la belesa dels homens. Amonestte donchs molt amada sor que sobre totes coses ams Jhesu-Crist spos teu per tal que pusques regnar ab ell en la cort celestial. Certes si la pensa troba maior delectacio en la cobeiançe de fornicacio que en la amor de castedat encara regna lo peccat en lom mas si maior delectacio troba la pensa en la bellesa de castedat que en la legesa de fornicacio ja no regne en lom peccat ans hi regna justicia. Posat que lom sia cast en lo cors e luxurios en la pensa lo peccat regna en lo cot. La fornicacio del cors es servitut de les ydoles. Altra fornicacio hi ha la qual es spiritual de la qual diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli qui veura la dona per cobeiarla ja ha fornicat en lo seu cor. Per la luxuria carnal son los homens subiugats al diable mes que per altres vicis. Castedat es bellesa de les animes e per aquesta virtut es egualat lom als merits dels sants angels.
Sor en Jhesu-Crist molt amada creu a mi e sapies que molts son cayguts en parill de perdre lurs animes sol per lesquart (l´esguart) de lurs ulls. Poriesme tu dir - o frare meu prechvos quem digats si sabets que algun hom sia stat anguanat per lesguart de sos uIls. - O sor amable molts ne se qui son stats enguanats per la vista e anlaçats en lo ligam del diable dels quals ten dire alguns. Dina filla de Jacob isque a veure les dones de aquella terra e Sichem presla en gran amor e forçala e corrompe la sua virginitat fort leiament e per ço com la miserable infanta vese follament aço que no devia veure perde la sua virginitat. Daviu stant un dia en lo seu portxe vee una dona e amala molt per la qual comete dos grans peccats adulteri e homey e axi enguanat trenca la ley que havia feta e per ço com no fou cautelos en son veure posa macula en la sua fama per tots los dies de la sua vida. Sampso lo pus fort hom del mon davalla en la terra dels philisteus e vee alli una fembra la qual ell ama en la falda de la qual se adormi e ell dormint rasli los cabels del cap e liural en mans de sos enemichs qui li tragueren los ulls e axi aquest miserable per tal com vee la cosa que no devia veure perde los ulls e caygue en parill de son cors. Donchs coneixs sor molt amada com son cayguts en perill del cors e de la anima solament per lo veure dels ulls. Amonestte donchs sor en Jhesu-Crist molt amada que faces pacte e convinença ab los teus ulls en guisa que no veges follament aço que no deus veure. Guardet que la mort no entre per les finestres dels teus ulls a la tua anima. Adonchs sor en Crist molt amada axi com demunt te ja dit si la tua carn te impugne ot combat si la luxuria encara te temta si la cobeiançe encare te convida si la memoria de la fornicacio te turmenta posa devant los ulls de la tua pensa la memoria de la tua mort posa devant tu los turments infernals mostra als teus ulls lo jorn del judici ofir a tu la ymatge del juhi esdevenidor reduex a la tua memoria les orribles penas del infern apagua la ardor del infern apagua en tu la ardor de luxuria la recordacio de la eternal flama foragita la mala ardor del teu cors la flama eternal del infern foragita de tu la fornicacio la maior dolor vença la ardor de la menor dolor la maior dolor vença la menor lespaventament orrible de les flames dinfern gita de tu la amor de la cobeiançe carnal axi com un clau ne gita altre. Axi soven se esdeve que la ardor de la flama del infern foragita la ardor de la luxuria. Sor amable yo prech a Deu tot poderos quet do vertadera castedat de pensa e de cors Amen.

Capitol IX. De abit e vestidura.

Capitol IX. De abit e vestidura. 

Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells qui vesten vestidures moles e delicades son en les cases dels reys. Per ço son dites les vestidures molles car amollexen e aflaquexen lo coratge. En molles vestidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhesu-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tals deuen esser les vestidures dels servidos e dels servents de Jhesu-Crist que no puscha esser notada en elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertangua a superbia ni a vana gloria.
E per ço diu sant Jeronim que no embelex lo clergue terrenal vestidura sino belesa de pensa. Adonchs germana molt cara ornem nosaltres mateys ab ornaments spirituals ço es ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. Aquestes son vestidures ab les quals porem complaura a Jhesu-Crist spos celestial. Jhesu-Crist qui es invisible spos no requer belesa de fora sino de dins axi com diu lo Psalmista tota la gloria de la filla del rey sta de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que les tues riqueses sien bones costumes la tua belesa sia bona vida. Cara sor gran desitg he que sia dita de tu la paraula ques litg en los Cantichs tota es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada mia e seras coronada. Certes be es benaventurada aquella anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable seras benaventurada si serveys a Jhesu-Crist sens macula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no ab precioses vestidures sino ab bones obres no ab belesa de cors sino ab pura pensa no en la faç sino en lo cor lo teu vestir ni el teu calçar no sien massa preciosos ni massa vils lo teu abit sia moderat e convinent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yo otorgue que he confusio e vergoya de portar vestidura preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convinent a aquesta religio ni pertany a aquest stament ni pertany a aquest vell ni a les mies canes que sia cubert de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa que tu vestintte vestidures precioses no caygues en legesa de la anima car tant com lo cors se orna mes defora per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable mostra la tua religio en abit e en lo teu anar e en lo teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leugeria ni de deshonestat ni de carnalitat ni de follia ni de folla juventut car lo coratge se demostra en lo gest del cors e lo gest del cors es sanyal de la pensa en lo gest del cors es conegut lo coratge. Adonchs sor molt cara prechte que en lo teu anar no hage semblansa de leugeria lo teu anar no ofena los ulls dels altres not mostres per tal que sies mirada no dons loch que sies jutyada per los homens. Sor molt amada deneya la tua consciencia de tota malicia per tal que sia dit de tu gloriosament per Jhesu-Crist spos teu celestial certes amada mia tu es bella molt bella es he has los ulls de colomes bella es per la perfeccio del cors e per la bellesa de les cogitacions bella es car la intensio del cors has neta e simple car les bones obres que fas no les fas per tal que sies vista per los homens ans les fas per tal que solament placies a Deu. Los ulls hauras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota malicia e de tota ypocresia simulacio e ficcio. Sor mia molt amada es Jhesu-Crist prechte axi com ja te dit quet vulles alegrar dins la anima mes de santes virtuts que defora e lo cors de precioses vestidures. De aço parlant sant Augusti diu aço es quis adelite ni serque precioses vestidures sino per vana gloria car faho per tal que per les dites precioses vestidures sia loat e apparegua a tots bell e honorable no es qui vulla vertir precioses vestidures sino alli hon pot esser vist per los altres donchs per sola vana gloria es vulguda la preciosa vestidura. Verge honorable en asso conexem que no amam lo mon com no amam precioses vestidures. Aquell qui no ama lo segle no demana precioses vestidures. Com hom se alegre de la belesa del cors la sua pensa se lunya de la amor del seu Creador. Tant com mes nos alegram en ornament del cors tant mes nos lunyam de la subirana amor. Tant com mes nos alegram en les coses terrenals e transitories tant menys desiyam les coses celestials. Verament la monja ha en si macula si ama preciosa vestidura. No es sens macula la sposa de Jhesu-Crist si ama preciosa vestidura. La serventa de Jhesu-Crist qui ama precios vestit no ha encara menyspresat lo mon perfetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon perfetamen cerca e voI vils vestidures. Lo senyal de la vestidura manifesta la humilitat de la pensa. Vil vestidura es menyspreu del mon. La negror del vel demostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel negre senyal es de castedat e de santedat. Adonchs reverent sor prechte que labit que portes de religio vulles complir per obre prechte quel abit del teu orde vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs sant lo coratge. Axi com son santes les vestidures axi sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrantne altra defora no sies una en secret e altre en publich sies aytal com vols que sies tenguda tal com es en la cara aytal sies en la obre aytal com es en lesgart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat que es Deu aconseguesques Amen.

Capitol XII. De la amor de Deu.

Capitol XII. De la amor de Deu.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli aquell qui ama a mi e complira lo meu manament lo meu pare lo amara e yo e ell vindrem a ell e farem en ell nostra habitacio. Sant Johan apostol diu amem Deu car ell nos ha primerament amats. Aquell qui ama Deu pregua per los seus peccats e gardar sa de aquells. Sor molt cara ama a Deu e invoquel a la tua salut car amor es vida e oy es mort. Deus no vol esser amat solament de paraula ans vol esser amat ab pur cor e ab bones obres. No ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. No es en la terra la pensa de aquell qui ama Deu ans es en lo cel car per tostemps desiya les coses celestials. Mes devem amar Deu que pare ni mare la raho es aquesta per ço com ell a fet ab ses propies mans nos e nostres pares. Axi ho diu lo Psalmista ell nos ha fets he no pas nosaltres mateys. Mayors coses nos ha donades Jhesu-Crist que nostres pares e per ço lo devem mes amar. Folla cosa es amar altri mes que a Deu. Aquell qui mes ama la creatura quel Creador fa molt gran peccat e aquell qui la amor de la creatura posa davant a la amor del Creador fa gran errada. Donchs sobre totes coses devem amar a Deu. Prechte honesta verge que tu digues axi de Jhesu-Crist ab amor singular lo meu amat ama a mi e yo am a ell lo qual fa sa pastura entre liris fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio. Prechte sposa de Jhesu-Crist que digues manifestament lo meu amat sia acompayat a mi en lo vincle de caritat e de amor e no sere coniuncta e acompayada a ell en amor e dileccio lo qual sta entre los liris ço es alegres e adalites entre les virtuts que son belles e odorificants e entre los chos e compayes dels angels e de les vergens fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio ço es fins que sien passades les scuradats de la present vida e apparega lo die ço es fins que vingue la claredat de la eternal benaventuranse. Sor molt cara sapies que obre es de justicia amar Deu de tot son cor e unirse ab ell de tota la sua volontat per ço com ell es sobiran be. Amar lo sobiran be es sobirana benaventuransa. Aquell es bo qui ama Deu e aquell qui es bo es benaventurat. Tant com lom mes amara Deu tant sera mes benaventurat. Amor es propia e principal virtut dels sants. Molt amada sor per ço ho dich que neguna amor de aquest mon not separ de la amor de Jhesu-Crist. Sposa de Jhesu-Crist prechte quem digues alguna cosa de la amor del teu spos celestial. Un fexet de mirra es lo meu amat a mi lo qual habitara entre los meus pits ço es la memoria e amor de Jhesu-Crist spos meu sera tostemps entre los meus pits ço es en lo meu cor e sis vulla en les prosperitats sis vulla en les adversitats tostemps reduhire a la mia memoria tots los bens quem ha donats e ham amada e es mort per mi e essen pugat al cel e per ço que yo vingua a ell appellam dient vine del mon del Libano e seras coronada. La ma esquerra de Jhesu-Crist espos meu sta sots lo meu cap ço es lo do del Sant Spirit reposa en mi en aquesta present vida e lenteniment de les santes Scriptures sia en la mia pensa per ço quel conegue el ame perfetament. La sua man dreta abraçara ço es me fara venir a la eternal benaventurança. Cara sor pregua los servents de Jhesu-Crist qui son ab tu e digueslus ornaume de flors e recumpliume de pomes car yo languesch per amor del spos meu Jhesu-Crist. O vosaltres santes germanes mies les quals ja amats Jhesu-Crist sobre totes coses e no posats res dauant la sua amor ornaume ab eximplis de bones obres e mostratsme com pore trobar Jhesu-Crist amat meu car per la sua amor son enmalaltida. Aquesta amor es dolça aquesta dolor es suau aquesta malaltia es santa aquesta amor es casta aquest aiustament es sens tota temeritat o follia aquest aiustament es virginal aquest abraçament es sens tota corrupcio. O vosaltres santes germanes mies ornatsme de flos ço es de aximplis de bona conversacio car tota languesch per amor del meu Jhesu-Crist. Honesta verge vertaderament enmalaltex e languex per amor de Jhesu-Crist spos teu si tot quant es en lo present mon menyspreses per la sua sola amor. Tu vertaderament jaus malalta en lo lit de contemplacio per amor de Jhesu-Crist si a ell ames sobre totes coses tu vertaderament per amor de Jhesu-Crist es malalta si mes ames les coses celestials que les terrenals tu vertaderament langueys e languint jaus en lo lit de dolça e amorosa suavetat spiritual si en les santes obres es fort e en les obres terrenals es flacha. Sor molt amable en Jhesu-Crist si tu ames Jhesu-Crist de tot bon cor e no poses res davant la sua amor tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo regne celestial. Si tu seguiras
Jhesu-Crist ab tota la tua pensa el amaras ab tota la tua força creu que sens tot dubte tu talegraras ab ell en la celestial terra el seguiras ab les santes vergens en tot loch hon ell ira. Si ab tota la tua devocio te acompayaras ab Jhesu-Crist o a ell nit e dia suspiraras en aquest segle creu sens tot dubte que ab ell te alegraras en lo palau celestial e cantaras entre aquels chors celestials aquells dolços ymnes axi com es scrit tu qui vius e stas entre les flos de liris circuit de valls de les santes vergens espos bell e resplendent e glorios donant premis e loguers a les sposes en tot loch hon vas te seguexen les vergens e corren detras tu cantans gloria e laus ympnes dolços e molt plasents. Cara sor per tal te dites les precedents coses que tu ams Jhesu-Crist sobre totes coses e que no poses res davant la sua amor. Prechte sor molt amada que no sentes altre dolçor en aquest mon sino la de Jhesu-Crist. No vulles belesa sino la de Jhesu-Crist per amor de Jhesu-Crist. Plora per amor de Jhesu-Crist te plany fins quel meresques veure regnant a la dreta part del seu pare Amen.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats. 

Sor molt cara oges en quina forma lo propheta Jheremies plora nostres iniquitats dient o las com ses escuresit laur e la color maravellosa de aquell ses mudada e les pedres del sant santuari se son despergides en lo cap de totes les places. Per laur entenem la vida religiosa dels homens la qual era daurada per gloria de virtuts e era escura per leges e sutzes obres. La color merevellosa del aur significa lornament de les virtuts lo qual per bonos obres primerament era precios e merevellos e ara per los vicis e per les obres mundanals es demudat vil e menyspresat. Verament mudat ses labit merevellos dels religiosos dels monjos dels canonges e de les santes verges e monges car mes se ornen huy per complaure al poble que a Deu. Verament mudada es la color merevellosa del aur car mes es ornat huy labit dels religiosos per vanagloria e per ço que placien als homens que per complaure per humilitat en la presencia divinal. Certes huy son mudats los abits e vestirs merevellosos dels religiosos car mes se ornen huy per ço que placien en lo palau del rey que en la presencia del Creador. Seguexse donchs que son despergides les pedres del santuari en lo cap de totes les places. Les pedres del santuari signifiquen les persones religioses que null temps deurien anar vaguabunts fora lo monestir ans deurien tostemps star contemplant devant los ulls divinals en un loch secret del monestir. Mas huy son despergides aquestes pedres del santuari en lo cap de totes les places car com los religiosos van vaguabunts fora lo monestir per les coses vanes e mundanals lavors les pedres del santuari son despergides en lo cap de totes les places. Com les persones religioses amen mes habitar en lo palau del rey que dins la clausura del monestir lavors son despergides les pedres del santuari car mes desigen hoyr les paraules superflues dels richs homens que los manaments de les santes Scriptures. Lavors son dispergides en lo cap de totes les places les pedres dels santuaris com mes se alegren en los convits e parlaments dels richs homens que en la pobretat e abstinencia del frares religiosos. Mes deuen amar los servents de Deu los legums dins lo monestir que no habundosos convits en lo segle. Los homens religiosos mes se deuen alegrar de la taula pobre dels frares que de la taula richa e grassa del reys. La raho es aquesta car segons que diu sant Agusti mes val un poch freytureiar que massa en riqueses habundar. Mes val sostenir pobretat en lo monestir per amor de Deu que haver moltes riqueses en lo segle. Necessari es donchs al religios qui desija esset salvat que menyspreu lo mon e ques tanch dins la claustra del monestir. La persona religiosa deu fugir a la congregacio dels homens seglars e requerir e cercar la compayia dels servents de Deu. Los homens religiosos mes deuen amar la claustra quel palau reyal. Donchs sor cara oges que dich escolta aço quet consell mes te val seure en la claustra que circuir les ciutats mes te val reposar dins les portes del monestir que aparexer en la presencia del poble mes vulles amar star en lo monestir que veure les ciutats. Sit enclous dins lo monestir seras amada per Jhesu-Crist la qual cosa dona entenent lespos com diu en lo libre dels Cantichs la mia sor es un ort tancat e font sagellada. Cascuna anima santa es entesa esser ort tancat car mentre nodrex les virtuts engendra flos e recomplexse de virtuts e conserva los fruyts que ha engendrats. Ort clos e tancat es dita la santa anima lavors com per amor de la vida eternal se lunya del brogit dd present mon com fuig que no sia vista per los homens com los bens que fa amagua de la laor dels homens com per amor de Deu se tancha per ço que no sia vista per los homens com menyspresa les humanals laors e com ab bona intencio se enclou per tal quel enemich antich lo diable no puscha trenchar lo mur per tolre los bens que posseex dins si. La santa persona religiosa es dita font sagellada car com ella cogita continuadament les coses celestials com la santa Scriptura aiusta continuadament en la sua memoria no cessa la santa pensa engendrar en si aygues de vida ab les quals puscha sadollar los proismes assedegats. Adonchs sor molt cara axi com demunt te dit si mentre vius te enclous per amor de Jhesu-Crist dins les portes de la claustra e serves perfetament los manaments de la tua regle apres de aquesta vida te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

Capitol LVII. De saviesa.

Capitol LVII. De saviesa. 

Sor molt cara oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli siats savis axi com a serpents e simples com a colomes. E Salamo diu la simplesa dels justs los endreçara e lenguan dels mals homens destrohira a ells mateyxs. La carrera del hom simple es carrera de Deu e aquells qui fan mal stan en continuada temor. La justicia del simple endreçara la sua carrera e lo malvat caura en la sua malicia. Lom ignocent creu tota paraula e aquell qui enguanara los justs caura en sa propia destruccio e los homens simples possehiran lurs bens. Los homeyers han en oy lom simple e los justs cerquen la salut de aquell. La santa rustiquesa o pagesia o grossaria solament aprofita a si matexa e tant com hedifica la Esgleya de Deu tant la destroex sino contrasta als qui destrouexen la veritat. E segons que diu sant Jheronim en los servents de Jhesu-Crist no deu esser cercada bellesa ni ornament de cors sino solament simplicitat de pensa mas si lom es simple o es rustech nos pense pas que per la simplesa o rustiquesa la sua santedat stigue en la sua lengua mas ten solament sta en la pura e simple consciencia qui havia de elegir la una de dues coses imperfetes. Molt millor cosa seria elegir haver grosseria santa que lengua peccadora e pintada. En maior reverencia deu esser tenguda la santa rustiquesa e grosseria que la guarguanta molt parlera. Sor en Jhesu-Crist molt amada si la nostra intencio sera simple davant Deu les nostres obres no seran tenebroses en lo seu juhi. Aquells qui no saben esser casts per iusticia no poden esser ignocents per simplesa.
La santa Esgleya dels elets comença en virtut de temor les carreres de dreta simplicitat e termenales en caritat. Deus no solament mira les paraules ans escodrinya lo cor e ama aquells quil servexen en simplesa de cor. E per ço lespos parla en lo libre dels Cantichs dient una es la coloma mia perfeta mia una es eleta a la sua mare e a la sua engenradora. La gracia de Deu es mare nostra per regeneracio per la qual una coloma es elegida car solament aquells acull qui perseveren en simplicitat e nos separen de la unitat. Molts feels christians son qui ab tota lur intencio trameten a Deu e ab un desig de Jhesu-Crist se nodrexen es liguen los uns als altres e ellavors fan un cors compost de molts menbres e aquests vivints en una simplicitat son fets una coloma. Les coses que per los homens son menyspresades e tengudes per vils en gran gloria son devant Deu. Adonchs sor amable preguem Deu tot poderos queus trameta lo seu Sant Sperit del cel quins façe haver simplesa de coloma e saviesa de serp car la serp es animal molt astut car ligse de la serp quis apella aspis que com veu venir lo encantador fica la una orella en la terra e laltra se tanca ab la coa per ço que no hoge la vou del encantador. E per ço lo Propheta parlant de aquells qui son cruells e savis en mal diu axi la furor de aquests es semblant a la furor de la serp axi com es lo aspis sorde la qual tancha les orelles per tal que no hoge la vou del encantador lo qual encanta saviament. Adonchs sor amable ressemble a la serp en aquesta part ço es que tanchs les orelles per ço que no hoges males paraules. Honesta verge pregua Deu que lo lit del peccador no engrex lo teu cap. Oli del peccador es la laor del laguoter. La serp tancha la orella per tal que no hoge lo encantador. Tu axi matex tancha la orella per ço que no hoges lo mal parler. La serp es savia que no vol hoir la paraula de la mort per ço que no muyre. Adonchs sies tu savia en lo hoyr per ço que les males paraules no entren per les orelles a la tua anima don muyres. Adonchs esposa de Jhesu-Crist prechte que no hages en tu saviesa de serp sens simplicitat. Hage en tu astucia de serp per ço que esquius lo mal saviament e studiosa. Sie en tu simplesa de coloma per ço quet promogua a fer bones obres. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que la coloma ha VII virtuts les quals poras haver en tu per gracia del Sant Sperit. La coloma reposa sovin e seu sobre los rius de les aygues per tal que veent venir lo falco sobre si se acabuçe en les ones del riu e que escap. Item la dita coloma elegeixs los millors grans del forment nodreixs sovin los polls daltri no fir ab lo bech no ha fel fa lo niu en les finestres del mur ha gemech en loch de cant. Honesta verge pregua Deu ab tot lo teu estudi quet do aquestes virtuts de la coloma ço es que segues sobre Ios rius de les santes Scriptures en guisa que per lurs consells escaps a la rapina del diable. Com legiras les santes Scriptures elegeixs les millors sentencies ab les quals te sadols nodreix los polls daltri ço es converteix a Deu los homens quis son lunyats de virtuts e aço faras ab tes bones paraules e santes e sants eximplis no fires ab lo bech ço es no façes mal a ton proisme ni li digues mal no hages fel ço es no hages ira dins tu matexa en les finestres de les pedres fe ton niu ço es la tua esperança sia ferma en Deu qui es dit ferma pedre hages gemech en loch de cant ço es que axi com los homens seglars se alegren en les cantilenes mundanals axi te alegres tu en gemech e tristor spiritual. Adonchs sor amable a tus cove segons demunt es dit que ab tota la tua ansia entenes e esquius los eguayts dels enemichs. En tal forma tes necessari haver ignorancia de simple vida que ensemps ab la simplesa de vida hages prudencia. Aquell qui no mescla la prudencia ab la simplesa segons que diu lo Propheta es coloma enguanada la qual no ha cor. Per tal es coloma com es simple per tal es sens cor com ha prudencia sens simplesa. Sor amable altre veguade te amonest que apparells dins lo teu cor digne habitacio a Jhesu-Crist en guisa que ell venint ab lo pare e ab lo Sant Spirit vulla fer sa habitacio en la cambre del teu pits Amen.

ORACIÓN A LA VIRGEN

ORACIÓN A LA VIRGEN (1). 

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fol. 55. v.°
Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155. fól 33, v.°

Aquesta oracio ha aytal propietat que tota persona que la diga III.es vegades o la fes dir no morra sens penitencia ne pot morir a mort soptane ne pot perir en foch ne an aygua e qualque persona que agues mal sperit en si que la fasca legir ab I.a canela beneyta sobre lo malait sperit de mantinent se pertira del. Ancara dona qui anas an part e no poges infantar fes la legir sobre si III.es vegades ab I.a candela beneyta e mantinent sera desliurada ab Deu.
Comença axi -
Als sants membres macoman em do de Madona Sancta Maria mon cos e ma vida e a mon Senyor sent Tomas ma carn e ma sanch a vos filla de Deu jo prech la verge Madona Sancta Maria saludada del angel plena de gracia acompayada de Deu mare de Jhesu-Christ regina dels angels de Peradis he del mon stela de la mar gloria dels sants guardia profeta dels crestians honor de les fenbres leticia dels homens esposa de Jhesu-Christ cambra del Sant sperit flor de les vergens consel de les vergens (vidues) speransa dels peccados fontana de misericordia vide de salvacio e stele del cel porta de Peradis a vos madona coman la anima et lo cos e lesperit meu et de totes animas christianes Amen.

Capitol XLIX. De ben propri.

Capitol XLIX. De ben propri. 

Sor molt cara sapies que gran crim es en los servents de Jhesu-Crist haver res propri. perque null temps sia trobat en tu res que sia propi. Totes quantes coses son en lo monestir son comunes a tots. Adonchs si la serventa de Jhesu-Crist ha res amagat axi com a propri la qual cosa no sapien les altres serventes de Jhesu-Crist allo es furt e furt es peccat. La raho es aquesta car tot quant ha la religiosa deu haver en comu ab totes les serventes de Jhesu-Crist e si alguna cosa amagara axi com a propia furt es manifest frau es greu peccat es cami de infern es. Per aquest cami los ladres davallen al infern car axi com diu sant Pau apostol ladres ni robadors no possehiran lo regne del cel. La serventa de Jhesu-Crist que separa si matexa de la comunitat dels altres amagant alguna cosa axi com a propia sera separada de la compayia de la gloria celestial. Molts venen a la comuna compayia del monestir mas no viuen tots segons lo Evangeli la qual cosa no poden dir sens gran gemech. En lo monestir son los apostols de Jhesu-Crist hoc e hi es Judes qui trahi Jhesu-Crist. Eshi tambe Ananies ab sa muler Sapheira eshi Giezi dexeble de Eliseu. Aquells qui per amor de Jhesu-Crist derenclexen tot quant han en aquest mon semblant que foren los apostols e aço fan per raho de haver la eternal gloria seran remunerats ab los dits apostols en la eternal benaventurança. Aquel qui apres que ha lexat lo mon ve al monestir e presumex fer frau en los bens del dit monestir aytal es Judes e sostindra en lo infern la pena de Judes per ço com la cosa comuna vol fer propia. Aquell qui de la vida mundanal se converteix al servey de Deu si de les coses que ha possehides en lo present segle se reserva una part e laltre dona al monestir ensemps ab si matex merex haver sentencia de malediccio ensemps ab Anania e ab Saphira mas aquell qui del segle es vengut al monestir e la cosa que no ha poguda haver en sa casa vol haver en lo monestir e aço demana ab gran instancia aytal sens tot dupte sera ferit ab la lebrosia de Giezi car sostendra en la anima la lebrosia que Giezi sostench en lo cors. Honesta sor axi com demunt te dit gran difarencia ha entre aquells qui viuen en lo monestir. Aquells viuen en lo monestir a semblança dels apostols qui de tot quant han possehit en lo mon non amaguen res en lo monestir als quals es endrassada la paraula del Psalmista dient tot lo meu be es unirme ab Jhesu-Crist e posar en lo Senyor Deu meu tota la mia sperança. Posa donchs tota la tua cogitacio en Deu e ell provehir ta. Aquells qui axi com Judes Escariot retenen en si algun be propi o amaguen alguna cosa del monestir sen pugen fins al cel e devallen fins als abissos del infern e la lur anima es plena de mals. Aquells qui ab Anania e Saphira dels bens que hagren en lo mon ne liuren una part al monestir e laltre se retenen axi com a propia confien en lur virtut e gioriegense en la multitut de les lurs riqueses. Mas aquells qui axi com Giezi demanen en lo monestir les coses que no han pogudes haver en lo mon son aquells dels quals diu lo Psalmista veus lom que no ha posat Deu en sa aiuda ans ha posada sa esperança en la multitut de les sues riqueses. Tu donchs sor amable no çeles res no amachs res no poses res pera tu en loch amagat not retengues res no romangua res amagat ab tu aço que has hagesho ab benediccio e ab licencia no dons res sens licencia. Honesta verge posa tota la tua cogitacio en nostre Senyor Deu e ell provehir ta Amen.

Capitol XXVIII. De la confessio de peccats.

Capitol XXVIII. De la confessio de peccats.

Ay mi lassa peccadora ay mi dolorosa mesquina e en tants peccats e en tants crims e en tantes negligencies son cayguda que plorare primerament que planyere primer que lagremagere primer ni que darrer yo miserable peccadora quin plor pendre en lo primer loch yo indigne quines lagremes escampare primerament. Nom basta la memoria a recitar la gran multitut de mos crims e peccats que he comesos. O lagremes e hon vos ne sots entrades e hon sots vosaltres fonts de lagremes. Prechvos queus mogats e que abundets al meu plor. O fonts de lagremes regalatsvos sobre la mia faç e reguats les mies galtes. Datsme plant amarguos socorrez Deu Senyor meu ans que muyre ans que la mort nom sopte ans que linfern nom arrap ans que la flama dinfern nom crem ans que les tenebres dinfern nom concloguen. Aiudem Senyor Deu meu ans que vingue als turments ans quem devor lo foch del infern ans que sia turmentada en linfern per secula seculorum. O Senyor meu e Deu meu e que fare yo com vindra lo teu juhi ten espaventable que respondre yo com vindre a la examinacio del teu estret juhi que dire yo miserable peccadora com sare presentada davant la cadira de tu Deu meu Jhesu-Crist.
Yo creu que pore dir lavors o maleyt fou lo die en lo qual yo pequi o cruel fou aquell die en lo qual yo fiu lo peccat o dampnat fou aquell die en lo qual yo trenqui los manaments divinals. Ja aquell die no hagues resplandit sobre mi ja no fos sobre mi exit lo sol. O die cruel o die abhominable o die qui nos deu nomenar lo qual ma fet nexer en aquest segle e quem ha uberta la claustra del ventre de la mia mare. Mes me valguera no esser nada en aquest mon que esser turmentada perpetualment en linfern. Mes me valguera no esser engenrada que no sostenir eternals flames del infern. Mes me valguera no esser engenrada que no sostenir eternals penes de la flama dinfern. Mes me valguera no esser creada en aquest mon que no sostenir mals eternals. Plorats sobre mi cel e terra plorats sobre mi totes coses creades totes quantes coses podets haver seny escampats lagremes sobre mi car greument he peccat cruelment he peccat miserablement he peccat. Los meus peccats son sens nombre yo he promes voluntariament de ben viure mes iames no he servats los bens que promis. Tostemps son tornada als peccats tostemps he multiplicats peccats tostemps he retornats mos delictes. Null temps he mudades en millor mes costumes null temps he cessat de mal a fer. O sants homens pregats Deus per mi. O sants del cel siats mos entercessos. O santes compayies dels justs entrevenits per mi e veiats si nostre Senyor Deu me volra perdonar mos peccats. O miserable anima mia e qui haura merce de tu anima mesquina e quit aconselara. O anima trista o qui plorara per tu. O guardia dels homens Senyor meu e hon sots Redemptor de les animes e hon abites e hon sou pastor bo perque me havets menyspresada perque havets girada la cara de mi. O Deu meu e nom vullats oblidar nom desemparets eternalment nom lexets en lo poder dels dimonis. Peccadora so indigne so empero yo recorrech a tu Deu meu car tu es clement tu es piados tu es ple de tota misericordia tu Senyor no menyspreses no avorrreyxs no fugs a la anima que vol tornar a tu. Senyor monstra en mi la tua misericordia. Prechte Senyor meu que nom denechs aquella cosa que misericordiosament a molts has atorguada. Senyor meu yo no defense les mies iniquitats no amague los meus peccats desplaume molt lo peccat que he fet yo miserable peccadora he greument peccat perque confes la mia error e manifestte la mia culpa. Yo Senyor meu he peccat perque suplich a tu Senyor meu que hages merce de mi Deu meu yo he peccat sies tu Senyor meu misericordios a mi peccadora perdona Senyor als meus mals perdona Senyor als meus crims.Si tu Senyor te remembres de les mies iniquitats Senyor yo nou pore sostenir. No es just al mon que puscha esser segur davant la tua examinacio o com qui es ten just qui gos dir que ell sia sens peccat no es en lo mon qui sia sens peccat no es hom qui sia pur e net davant la tua presencia. Vet Senyor que entre tots los sants no es algu qui sia sens macula. Los qui servexen Deu en aquest mon no son stables ni ferms. Hoc encare en los teus angells has trobada iniquitat les esteles no son nedees davant tu los cels no son purs davant la tua presencia. Si donchs no es algu qui sia sant ni sens macula davant la tua presencia quant mes yo peccadora son culpable davant tu qui son tota podrimer e verme. O filla de hom e de dona peccadora he que he begudes les iniquitats axi com a aygues e de die en die he multiplicats mos peccats e que sech en lo pols qui abita en casa plena de fanch la qual ha fonament de terra. Deu meu allarguem la tua man dreta a mi peccadora remembret Senyor quina es la mia substancia e virtut membret Senyor que terra son. Donem Senyor medicina ab la qual guarescha liurem medicina ab la qual sia curada. Yo miserable peccadora son cayguda en lo barranch dels peccats yo indigne son cayguda en la pregonesa dinfern. Deu meu deliura la mia anima cativada del infern nom tanque la pregonesa del infern nom begua linfern no strengua sobre mi lo pou dinfern la sua bocha ne que la abis me retengue. Veus que lo die de temor ja se acostava ja ve lo derrer die ja es prop lo die de la mort nom resta pus sino la sepultura. Perdonem Senyor perdonem ans que no vage a la terra tenebrosa sotsvine a mi Senyor ans que vaia a la terra de miserie e de tenebres. Redemptor de les animes socorrem ans que muyre e trenca los ligams dels meus peccats ans que vingue a la mort. Sor en Jhesu-Crist molt amada Deus hage merce de tu et relex tots los teus peccats. Deus te do indulgencia dels teus delictes Deus te perdo tot quant has peccat Deus te lave de tot peccat. Adonchs fes aço que Deus proposa en lo teu cor que de qui avant no peques fes ley en lo teu cor que de qui avant no façes mal guardet de tornar a les culpes passades not ensutzesques apres lo peccat no torns al peccat apres lo plor de penitencia no faces altre veguada
aquella cosa per la qual altre veguada hages a plorar. No es penident ans es scarnidor aquell qui fa cosa de la qual se haia a penedir. No apar que prech ab humilitat ans es escarnir ab superbia aquell qui comet lo peccat del qual ha feta penitencia. Per ço diu sant Isidre que aquella penitencia es vana la qual ensutzex la culpa seguent apres diu que la nafra que moltes veguades se retorne tart guorex. Aquell qui sovin pecca e plora envides merex perdo ni venia. Sies donchs confirmada en fer penitencia no cesses de tenir la bona vida que has començada. La salud es promesa als qui en be perseveren.
Lo premi es donat als perseverants. Per ço diu la Scriptura benaventurats son aquells qui guarden lo juhi e qui fan justicia en per tostemps. Item en altre loch diu qui perseverara fins a la fi sera salvat. Honesta verge yot amonest que tostemps hages verguonya en la cara com te recordaras del teu peccat. Porta vergonya e confusio en la faç de la memoria de tos crims. Per la vergonya del teu peccat hages vergonya de alçar los ulls. Ve ab la faç baxa ab lesguart ploros cilici e cendre occupen lo teu cors cilici cobre e abrigue la tua carn la terra sia lo teu lit lo camp sia lo teu matalaf. Pus que tu es pols seu en la pols. Cendra es donchs vina en la cendra. Si es tostemps planyent tostemps plorant tostemps gitant sorspirs del cor tostemps sia compuncio en lo teu cor. Sia plant en los teus pits sien gemechs en lo teu cor deguoten sovin lagremes dels teus ulls tostemps stigues apparellada a gitar lagremes. Venerable verge creu a mi que los servents de Deu james no deuen esser segurs en la present vida e jatsia que ella sien justs empero tostemps deuen plorar reduhint a memoria lurs peccats ab lagremes. perque en les laors de Jhesu-Crist espos de les animes es scrit en lo libre dels Cantichs los seus cabells son axi com a fulles dels palmers negres com a carbons. E que entenem per los cabells de Jhesu-Crist sino los feels cristians los quals com en lur pensa conserven la fe de la santa trinitat aunintse a Deu fan aço que cresen los quals quasi penjant en lo cap del Salvador fanli honor. La palmera aprofita crexent en alt significa victoria dels peccats. Los cabells adonchs de Jhesu-Crist son axi com a palmeres car aquells qui son elets puiant e elevantse a les altees de les virtuts pervenen moltes veguades per la gracia divinal a la palma de victoria. Los cabells son negres axi com a corp car jatsia que los dits elets se eleven alt al cel puiantsen de una virtut en altre tostemps empero se conexen esser peccadors. Adonchs tu cara sor mia jatsia que tu visques be e religiosament e servesques a Deu justament e devota empero ab tot aço te amonest que no desempars les lagremes ans si tu vols lavar les macules de tos peccats ama tostemps lagremes. Los plors te sien dolços los teus delits sien plants e plors null temps desempars plant ni plor. Tant quant es stada voluntaria a peccar tant sies voluntaria a plorar. Tanta sia la devocio a penedirte quant es stada la iniquitat a peccar. Segons la malaltia deu esser la medicina. Grans peccats greus plors han necessari. Prechte sor molt amable quet vulla aiudar a consolar en la present vida aquell qui es adorat per los angels en la celestial e eternal gloria Amen.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria. 

Vanagloria deuen esquivar en fets e en paraules. Adonchs sor amable guarde e mira tu matexa e not atribuesques res de tot quant es en tu sino peccats e defalliments fuig a jactancia esquiva apetit de vanagloria esquiva studi de vanagloria not loes not vanes no presumesques res de tu matexa not eleves e no ten puig en alt follament not atribuesques res qui sia be ni perfeccio not gloriejes de la bona obre no sies inflada per lo vent de favor menyspresa les laors dels homens no vulles attendre quit loa ni a quit vitupera not enguan la laor nit aterre la vituperacio. Qui no desige la laor no sent la injuria. Les verges quis gloriegen de lurs merits davant los homens no han oli en lurs vaxells car per lo desitg de la vanagloria han perdut lo loguer lo qual merexien haver per nostre Senyor Deu aquells qui amen vanagloria. Tostemps devem mirar lur abhominacio e sutzura e haver dolor per ço com han perduda la bona obre que han feta per la humanal laor. E per ço diu Jhesu-Crist en lo Evangeli dichvos de cert que aytals han perdut lur loguer. Les virtuts dels sants son subiugades a la senyoria del diable per lo studi e desig de vanagloria. Axi com lo rey Ezechies qui ab gran jactancia e vanagloria manifesta ses riqueses als caldeus e per ço hoi per paraula del Propheta que les perdria. Lo phariseu qui era vengut al temple per fer oracio per tal perde sos bens com los manifesta ab gran vanagloria. Axi com la aguila (àliga; águila) de les altes e sobiranes pertides devalla a la viande per semblant forma se acabuça la persona quis glorieia en les coses jusanes (Pallars Sobirà o Subirà, de dal - Jussà, de baix, dessus, de sus, dejus) e terrenals devallant de la gran altitut de bona conversacio per lo desig de vanagloria. Sor molt amada prechte que no poses la tua consciencia en lengua daltri. Loute la lengua stranye e no la tua propia. Loute la bocha daltri no pas la tua. Jutge tu matexa ab ton propi juhi e no pas ab juhi de altri. Negu no pot saber be qui es tu axi com tu mateixa si vols be mirar la tua consciencia. Sor molt amable en Jhesu-Crist vols quet digue com poras multiplicar les tues virtuts. Pories tu dir - hoc frare meu aço vull e prechte que mo demostres. - Sor amable si tu vols multiplicar les tues virtuts no les vulles a negu manifestar amagua les tues virtuts amagua les tues bones obres e no las vulles mostrar per vanagloria fuig de esser vista de aço de que deus haver merit cela e amagua les tues virtuts manifesta los teus peccats revela los vicis del teu cor amagua les tues bones obres null temps vulles manifestar davant la gent lo be que diras ni faras manifesta espetxadament les tues males cogitacions car lo peccat manifestat tost es curat e lo crim qui es callat tost es multiplicat y si es amagat de petit es fet molt gran. Lo peccat com se manifesta se aminua e les virtuts crexen en loch amagat e minuen en loc publich. Les virtuts son anichilades e tornades a no res per jactancia e vanagloria e amagantles humilment se multipliquen. Adonchs honesta sor convertex e gira tostemps a Deu la tua obre el teu consel e tota obre que tu façes demana la ajuda divinal atribuex tot quant be has al do de la divinal gracia no atribuesques res als teus merits no presumesques res de la tua audacia. Cara sor oges que diu Lapostol aquell quis vol glorieiar gloriegse en Jhesu-Crist. Adonchs amable verge la tua laor e la tua gloria sia tostemps en Jhesu-Crist spos teu Amen.