Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nols cregues no vulles semblar al hom injust ni seguesques la lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons mas aquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lur son inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet al sants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambe los acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es foll quis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les mies paraules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens. 

Cara sor si los homens sants deuen esser axi esquivats per tal que per continuacio de familieritat no perescha la santedad del hom e de la dona quant mes deuen esser esquivats los homens jovens qui seguexen les tenebroses carreres e delectacions de la vida temporal. E si ab tancadura e ansia deus fugir a la familiaritat continuada dels sants homens quant mes cove a tu de fugir als homens jovens qui seguexen les cobeiançes del present segle. Lo diable presenta davant los ulls de la dona religiosa la faç dels homens jovens per tal que en la nit se pens en la bellesa del jove que haura vista en lo die en guisa que la visio e lo corporal esguart se giren es regiren continuadament en lo
coratge. Al entra la sageta de Satanas per les portes dels ulls fins al coratge. E per ço diu lo Propheta la mort es entrada en nostra casa per les nostres finestres no entra la sageta del diable dins les entramenes de la pensa sino per los senys corporals. Sor en Jhesu-Crist molt amada los homens poden licitament esser amats pero que sien absents. Amats poden esser los homens no dins mas de fora. Amar pots los homens dins ton coratge no pas dins la casa. Ama los homens dins la pensa mas de luny. Amats deuen esser los homens per ço com son obre de Deu mes fora la casa. Amats deuen esser los homens no pas per la bellesa corporal mas per tal com son obra del Creador. Sor amable altre veguada yot amonest que james no parles sola ab hom sol. Hom el mon no parle ab tu separadament. No vulles parlar ab negun hom sino devant dos testimonis. Esposa de Jhesu-Crist james no deus parlar sola ab sol hom sino ab lo confessor com te confesses de tos peccats. La fembra monja que desija parlar sola ab hom sol ha gran folia en la sua pensa. Oges donchs sor amada mia si tu per amor de Jhesu-Crist vols tenir perfeta castedat lig molt soven e lunyet de compayia de hom e sies certa que si estant en la terra hauras menyspresada perfetament la familiaritat dels homens per amor de Jhesu-Crist regnaras ab ell sens tot dupte en lo cel Amen.

Capitol LIX. Com la verge no deu amar familiaritat de homens.

Capitol LIX. Com la verge no deu amar familiaritat de homens. 

Sor molt cara e si ab ten gran studi deus fugir a les fembres quant mes deus fugir a la compayia dels homens. E si ab tanta ansia esquives la familieritat de les dones quant mes deus esquivar la familieritat dels homens e si ab tanta cura e ansia esquives lo parlar de les fembres quant mes deus esquivar los enguans dels homens e si ab ten gran treball separes les orelles de les paraules de les fembres quant mes les deus separar de les paraules enguanadores dels homens. Sor mia en Jhesu-Crist consellte que per sant que sia lom no hage ab tu compayia per sant que sia e per just no hage ab tu familiaritat per gran religios que sia no soumeg per res ab tu per molt que sia bo no hage continuacio ab tu. La raho es aquesta per tal que per sobres de gran familiaritat no perda la un e laltre la castedat e que per continuacio de visitacio no sia en cascuna part anullada la honestat e per continuat parlament de cada part la religio no sia difamada e que per us de veures tots jorns no sia cascuna part deshonestada. Aquell cau de la caritat del proisme qui dona occasio de fer mal car posat que no faça mal per obre empero engendra oppinio molt mala. Per continuacio pecca lom pus tost. Soin se esdeve que la avinentesa e familieritat venç e no pot esser sobrada la occasio de peccar e sovin enclina la volontat e la met en obre. La continuacio e avinentesa sobre aquells qui no pogren esser sobrats per la delectacio. Hom e dona aiustats en un loch alla los provoca la inclinacio de la carn don es axida. La natural flama de la carn se encen si atteny materia luxuriosa. Hom e dona son diversos per natura los quals si son collocats en un loch posat que no pequen empero per sobres de continuacio nodrexen entre si mala fama e com qui portara foch en lo seu si e que nos crem. Lo foch e la estopa aiustats ensemps nodrexen flames e posat que no sien contraries coses si son posats en un loch nodrexen gran flama per semblant forma posat que la dona el hom no façen mal empero per sobres de gran familiaritat nodrexen mala fama e fan los altres murmurar contra ells. Si lo frare religios e la monja continuen massa en familieritat donen als altres materia de murmuracio. Diversos son en natura generativa lom e la dona e per ço si massa continuen ne hix occasio de peccar. Perque stan donchs en una lo foch e la estopa perque la serp es collocada dins lo si perque lo foch es portat en la falda perque la fembre que ha promesa castedat a Deu ha compayia ab homens. La dona que per amor de Deu ha menyspresat lo segle perque ama la familieritat dels homens perque ama la presencia dels homens la dona que desija entrar ab Jhesu-Cristen en lo talem celestial perque la fembra que es devota a Deu vol hoyr les paraules enguanadores dels homens perque aquella que no ha volgut haver marit en lo segle com es posada en lo monestir cobeia veure la faç dels homens. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols esser segura de fornicacio sies separada de cors e de pensa de la compayia dels homens si vols tenir perfetament la castedat per amor de Jhesu-Crist lunyet dels homens. Tu com seras posada prop la serp no seras lonch temps segura. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada oges paraules de bon consell. No senten los homens lo teu parlament no vegen la tua faç no coneguen la tua cara posat que ogen lo teu nom. Verge honesta oges les paraules del Apostol dient obs es a nos que haiam bon testimoni de aquells qui son de fora e que dins nos haiam bona vida. Per nostre be e bona fama e per be dels altres sapies sor amable que si per amor de Deu esquives la compayia dels homens reebras per Deu en lo cel la compayia dels angels Amen.

Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues.

Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues. 

Sor molt cara prechte que fuges a la companyia de les dones legues e seglars. Les dones legues que no han ab tu una religio nos acosten ab tu a una compayia car allo hot prehiquen que elles amen de aço te informen que mes volen. Per ço deus esquivar la compayia de les dones seglars car lo mon amen e del mon parlen les coses terrenals amen e per ço de les coses terrenals parlen les coses transitories cobegen e per ço de coses transitories unplen les tues orelles. Per tal diu la santa Scriptura cascu loha ço que ame. Certes sil hom amave les coses celestials les coses celestials loaria si les coses celestials amava les coses celestials aprovaria e prehicaria si les coses celestials cobeiava de aquelles te amonestaria. E per ço la mia cara sor consellte que foragits de tu la companyia de les dones seglars. La raho es aquesta car leygs parlaments corrumpen les bones custumes. Diguesme cara sor que fa la muller del hom ab la esposa de Jhesu-Crist que fa la dona maridada ab la verge a Jhesu-Crist devota que fa la dona maridada ab la verge a Deu consegrada la dona que ama son marit que fa ab la verge que ama Jhesu-Crist la dona que no te lo teu proposit perque ve a la tua compayia la fembra seglar que no porta lo teu habit perque se acosta a la tua compayia que tracta ab tu la dona seglar la qual no porta ab tu lo jou de Jhesu-Crist la dona que ab tu no sobiugua lo coll al jou de Jhesu-Crist perque se acosta al teu colloqui e parlament. Labit es divers e diversa es la afeccio. Axi com diversa es ab tu en la vestidura axi es diversa en lo coratge. La dona seglar orgue es de Satanas ella canta devant tu cantilenes ab les quals te vincle a les delectacions del mon e ab quet mostre les çendes del diable. La serena de la mar segons que legim es del melich amunt axi com una verge molt bella e del melich avall es axi com a ocell canta ab molt dolce vou e ab grans melodies e ab molt gran dolçor fa diverses concordançes empero sovin se esdeve que ab dolces cantilenes enguana los mariners els posa en gran parill. Sovin se esdeve quels mariners navegans per la mar hoen les dolçes vous de les serenes e son enguanats per les dolces vous e ab los cantars suaus e son portats a perdicio de mort. Axi com les serenes enguanen los mariners ab lurs dolços cants axi la dona seglar ab ses belles paraules enguanadores diçipa les serventes de Jhesu-Crist e axi com la serena ab ses dolçes cantilenes sol desviar los naveguants de lur dret cami e portalos a perdicio axi la dona seglar ab ses paraules blanes e enguanadores sol traure les serventes de Jhesu-Crist de lur bon proposit portantles a perill de lurs animes. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist fuig als cants de les serenes per tal que tu mentre hous les delectacions terrenals no sies foragitada del cami dret de les santes virtuts. E com e que son les paraules de les fembres legues e seglars sino cants de serenes. Donchs fuig al cant de la serena e separa les tues orelles de la dona quet dona mal consell fuig a les paraules de la dona seglar axi com al siulet de la serpent guardet que en lo monestir not enguan la lengua de la dona mal parlera. Axi com la serp enguana la dona en Paradis terrenal guardet que la dona vana e lenguda no escamp en les tues orelles verins de mort guardet que la mort no entre per les tues finestres ço per los ulls e per les orelles dins la tua anima. Sor amable com tu veuras la dona diversa ab tu en lo teu proposit arma lo teu cor ab lescut de la fe e arma contra ella lo teu front ab lo senyal de la creu victoriosa. Honesta verge en aço solament te atorch licencia de parlar ab dona seglar que ab los teus sants consells li façes derenclir lo mon e venir al monestir. En aço solament te do licencia de parlar ab dona seglar que li mostres a menyspresar les coses terrenals e amar les celestials e exir del mon e servir a Deu en guisa que per lo teu parlar menyspreu les coses transitories e cobeig les eternals. Sor molt cara si tu faç aço quet he dit guardaras tu matexa de mal en lo present mon e reebras de nostre Senyor Deu corona en cel Amen.

Capitol LVII. De saviesa.

Capitol LVII. De saviesa. 

Sor molt cara oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli siats savis axi com a serpents e simples com a colomes. E Salamo diu la simplesa dels justs los endreçara e lenguan dels mals homens destrohira a ells mateyxs. La carrera del hom simple es carrera de Deu e aquells qui fan mal stan en continuada temor. La justicia del simple endreçara la sua carrera e lo malvat caura en la sua malicia. Lom ignocent creu tota paraula e aquell qui enguanara los justs caura en sa propia destruccio e los homens simples possehiran lurs bens. Los homeyers han en oy lom simple e los justs cerquen la salut de aquell. La santa rustiquesa o pagesia o grossaria solament aprofita a si matexa e tant com hedifica la Esgleya de Deu tant la destroex sino contrasta als qui destrouexen la veritat. E segons que diu sant Jheronim en los servents de Jhesu-Crist no deu esser cercada bellesa ni ornament de cors sino solament simplicitat de pensa mas si lom es simple o es rustech nos pense pas que per la simplesa o rustiquesa la sua santedat stigue en la sua lengua mas ten solament sta en la pura e simple consciencia qui havia de elegir la una de dues coses imperfetes. Molt millor cosa seria elegir haver grosseria santa que lengua peccadora e pintada. En maior reverencia deu esser tenguda la santa rustiquesa e grosseria que la guarguanta molt parlera. Sor en Jhesu-Crist molt amada si la nostra intencio sera simple davant Deu les nostres obres no seran tenebroses en lo seu juhi. Aquells qui no saben esser casts per iusticia no poden esser ignocents per simplesa.
La santa Esgleya dels elets comença en virtut de temor les carreres de dreta simplicitat e termenales en caritat. Deus no solament mira les paraules ans escodrinya lo cor e ama aquells quil servexen en simplesa de cor. E per ço lespos parla en lo libre dels Cantichs dient una es la coloma mia perfeta mia una es eleta a la sua mare e a la sua engenradora. La gracia de Deu es mare nostra per regeneracio per la qual una coloma es elegida car solament aquells acull qui perseveren en simplicitat e nos separen de la unitat. Molts feels christians son qui ab tota lur intencio trameten a Deu e ab un desig de Jhesu-Crist se nodrexen es liguen los uns als altres e ellavors fan un cors compost de molts menbres e aquests vivints en una simplicitat son fets una coloma. Les coses que per los homens son menyspresades e tengudes per vils en gran gloria son devant Deu. Adonchs sor amable preguem Deu tot poderos queus trameta lo seu Sant Sperit del cel quins façe haver simplesa de coloma e saviesa de serp car la serp es animal molt astut car ligse de la serp quis apella aspis que com veu venir lo encantador fica la una orella en la terra e laltra se tanca ab la coa per ço que no hoge la vou del encantador. E per ço lo Propheta parlant de aquells qui son cruells e savis en mal diu axi la furor de aquests es semblant a la furor de la serp axi com es lo aspis sorde la qual tancha les orelles per tal que no hoge la vou del encantador lo qual encanta saviament. Adonchs sor amable ressemble a la serp en aquesta part ço es que tanchs les orelles per ço que no hoges males paraules. Honesta verge pregua Deu que lo lit del peccador no engrex lo teu cap. Oli del peccador es la laor del laguoter. La serp tancha la orella per tal que no hoge lo encantador. Tu axi matex tancha la orella per ço que no hoges lo mal parler. La serp es savia que no vol hoir la paraula de la mort per ço que no muyre. Adonchs sies tu savia en lo hoyr per ço que les males paraules no entren per les orelles a la tua anima don muyres. Adonchs esposa de Jhesu-Crist prechte que no hages en tu saviesa de serp sens simplicitat. Hage en tu astucia de serp per ço que esquius lo mal saviament e studiosa. Sie en tu simplesa de coloma per ço quet promogua a fer bones obres. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que la coloma ha VII virtuts les quals poras haver en tu per gracia del Sant Sperit. La coloma reposa sovin e seu sobre los rius de les aygues per tal que veent venir lo falco sobre si se acabuçe en les ones del riu e que escap. Item la dita coloma elegeixs los millors grans del forment nodreixs sovin los polls daltri no fir ab lo bech no ha fel fa lo niu en les finestres del mur ha gemech en loch de cant. Honesta verge pregua Deu ab tot lo teu estudi quet do aquestes virtuts de la coloma ço es que segues sobre Ios rius de les santes Scriptures en guisa que per lurs consells escaps a la rapina del diable. Com legiras les santes Scriptures elegeixs les millors sentencies ab les quals te sadols nodreix los polls daltri ço es converteix a Deu los homens quis son lunyats de virtuts e aço faras ab tes bones paraules e santes e sants eximplis no fires ab lo bech ço es no façes mal a ton proisme ni li digues mal no hages fel ço es no hages ira dins tu matexa en les finestres de les pedres fe ton niu ço es la tua esperança sia ferma en Deu qui es dit ferma pedre hages gemech en loch de cant ço es que axi com los homens seglars se alegren en les cantilenes mundanals axi te alegres tu en gemech e tristor spiritual. Adonchs sor amable a tus cove segons demunt es dit que ab tota la tua ansia entenes e esquius los eguayts dels enemichs. En tal forma tes necessari haver ignorancia de simple vida que ensemps ab la simplesa de vida hages prudencia. Aquell qui no mescla la prudencia ab la simplesa segons que diu lo Propheta es coloma enguanada la qual no ha cor. Per tal es coloma com es simple per tal es sens cor com ha prudencia sens simplesa. Sor amable altre veguade te amonest que apparells dins lo teu cor digne habitacio a Jhesu-Crist en guisa que ell venint ab lo pare e ab lo Sant Spirit vulla fer sa habitacio en la cambre del teu pits Amen.

Capitol LVI. De diligencia esvellada.

Capitol LVI. De diligencia esvellada. 

Prechte cara sor que oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli vellats car no sabets quan deu venir lo vostre Senyor. Item en altre loch diu a tots ho dich que vellets. E sant Pere apostol diu siats savis e vellats en oracions car com los homens diran ara havem pau e seguretat lavors vindra sobre ells lo soptos decahiment e lur destruccio. E Salamo diu ja son alguns homens justs e savis e lurs obres son en la ma de Deu empero no sab lom e ja si es digne de amor o de oy. La raho de aço es car les coses certes son reservades al temps sdevenidor. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que per tal nostre Senyor Deu nos ha çelat lo temps del seu evaniment per tal que nos veents lo temps incert e la lengua espera en tota hora lo esperem jutge esdevenidor car no sabem quan vinra. Paraules son de sant Greguori lo plaser de la present vida axi deu esser tractat que la amargor del esdevenidor juhi null temps se partescha de la nostra memoria. Soven lo diable enguana lom faentlo peccar e com lo veu trist e desolat per lo caure que ha fet altre veguada lo enguana prometentli gran seguretat de longua vida. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada tostemps nos es necessari que com fem algun be tentost reduiscam a memoria los mals que havem fets en guisa que nos conexent la culpa null temps nos alegrem vanament de la bona obre que fem. Per tal Deus ha volgut que no sapiam la hora de la mort perque tostemps viscam en sospita en guisa que com no la podem veure ni saber tots dies nos apparellem a ella e nons tinguam per segurs en la present vida. Sant Isidre nos amonesta de aço dient no es just quis deia confiar en la sua justicia ni es peccador quis deia desesperar de la misericordia divinal ans deu hom haver ensemps en lo seu cor esperança e paor e en tal forma esper en la misericordia de Deu que tostemps tema la sua iusticia e jatsia que la conversio dels sants sia loable empero incert nos es e ja quina sera la nostra fi. Null temps deu esser lom sens paor car la satisfaccio de penitencia en lo juhi de Deu esta no pas en lo del hom. E segons que diu Cesarius tant com som segurs dels peccats passats tant devem esser ansiosos dels esdevenidors. Amable sor sapies de cert que tota la vida del hom savi es recordacio de la mort. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si tota hora velles en lo pensament de la mort seras savia e discreta si tots dies leves la pensa a Deu e reduexs a la tua pensa lo die de la tua mort benaventurada seras segons la paraula del savi qui diu benaventurat es lom qui tostemps es pauruch. Per aquesta raho te amonest verge honesta que tostemps sies pauruca tostemps sospitosa tostemps sies ansiosa e astuta contra les temptacions del diable tostemps vella e batalla continuadament contra lo enemich antich de die e de nit sta en oracio esvellada e combat virtuosament contra los eguayts del diable tota la tua vida estigue provehida contra lanemich e gira la tua ansia contra les estucies del diable. Honesta verge oges aço que Jhesu-Crist espos teu diu en lo Evangeli benaventurat es aquell servent lo qual com vendra lo Senyor trobara vellant. Adonchs si tu ab tota la tua pensa velles a Jhesu-Crist Deus teu entre los benaventurats seras comptada en la eternal benaventurança. Benaventurada seras si ab tota la tua devocio leves los ulls de la tua pensa a la vertadera lum que es Deu. Vertaderament seras benaventurada si ab totes tes forçes velles a Deu car ell ha promesa corona als qui vellen. E per ço en lo libre dels Cantichs es scrit dels ulls del espos dient axi los seus ulls son axi com a colomes sobre los rius de les aygues les quals colomes son lavades ab let e stan prop dels rius habundosos. Los ulls del espos son los homens sants qui vivint en lur simplicitat axi com a colomes e ab lurs preicacions e bons eximplis mostren als altres la carrera de salut. Aquests aytals stan sobre les rius de les aygues car tostemps conversen o habiten en lo sadolament de les santes Scriptures. E aquests son lavats ab let car en lo babtisme son deneiats dels peccats per la gracia divinal. E que entenem nos per gran habundancia de aygues sino les preguoneses de la santa Scriptura els secrets divinals ab los quals nos sadollam lavors com ligint o hoint per habundosa doctrina de prop aquestes habundoses aygues stan les colomes per tal que en les aygues miren la ombra dels oçels de rapina quils volen demunt e acabuçantse en les aygues les dites colomes scapen a les ungles de lurs grans enemichs. Per semblant forma les persones santes miren en la santa Scriptura los enguans del diable e per les difinicions o determinacions quey vesen quasi en una ombra conexen lo enemich e fugen a sos enguans. Per semblant forma tu cara sor leg soven les contemplacions de la santa Scriptura car en aqueles poras conexer en quina forma poras esquivar los aguayts dels enemichs. Honesta verge altra veguada te amonest que de tot ton poder te recomans als consels de la santa Scriptura ço es que no façes res sino tant com la santa Scriptura te informara car alli trobaras com poras fugir als enguans dels diables. Per semblant forma te amonest que per paor dels ocels de rapina ço es dels diables segues sobre los rius de les Santes Scriptures en guisa que tu mal provesida ço es que Deus no vulle sies feta taca als teus enemichs. Prechte que continuadament velles sobre los rius de les santes Scriptures e venciras los enguans de tos enemichs. O lassos e folls e perque no conexem e perque no entenem que hans que les nostres cogitacions pervenguen a obre ja son manifestades davant la presencia divinal clarament. En va lo Palmista diu que Deus escodrinya los royons els coratges. Per ço la mia cara sor pensem nos en quina forma stam tostemps en la presencia divinal car som terra e pols. Vet lo Senyor nostre qui retribuira a cascu segons les sues obres prop es tost vindra e no tardara ell vindra e farans salvats. Vellem donchs ab tota perseverança e devocio en guisa que com lo Senyor vindra e tocara a la porta nons trop durments sino vellants en les sues laors e en la sua amor e en lo seu sant servey. Correguam donchs mentre havem lum per ço que nons comprenguen les tenebres. Axi ho diu la saviesa de Deu en lo libre dels proverbis benaventurat es aquell qui hou a mi e qui vella continuament a les mies portes e observa les posts de la mia porta. Aquell qui trobara mi trobara vida e trobara salut de nostre Senyor Deu. Verge esposa de Jhesu-Crist per tal te consell que ab tot ton studi velles en Deu per tal que en lo dia de la necessitat lo trobs misericordios. Adonchs honesta verge prechte que no sia cas en lo mon quet trob descuydade no sia cas el mon que empatx la tua bona consideracio. Posa davant los teus ulls que no es res que nos puscha esdevenir. Remembrente per tostemps les miseries esdevenidores. Com hauras prosperitat menbret com li poras contrastar tostemps cogita en la tua pensa que not vingue algun contrari. Al savi hom se pertany de provesir al dampnatge e al perill esdevenidor. Totes les coses que son previstes pus leugeres son de sostenir. Los mals qui determenadament son esperats mils se porten. La cosa que es vista de luny temps no sen meravella hom com se esdeve. La previsio precedent trencha les soptoses adversitats que sobrevenen. La cogitacio e previsio precedents aleugen los mals esdevenidors. La previsio primera ablaneix lo aveniment dels mals. Lo mal de que hom no es provesit forment fir. Molts son greus les coses que no son stades cogitades. Cruels coses son aquelles en les quals som cayguts sens provisio precedent. Los mals als quals no ha hom provesit forment firen. Lo mal soptos tost trenca. Lo mal al qual no ses provesit dona molt gran afliccio. La soptosa tempestat de la mar somou gran terror e paor. Lenemich qui ve soptosament fa gran dampnatge. Tots mals soptosos son molt greus. Los mals quis esdevenen soptosament agreugen molt. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada apparella lo teu cor a be e a mal. En lo die que hauras be not obliden los mals passats. Sies esvellada en lo teu seny en guisa que vanes cogitacions not ensutzesquen. Ama la sciencia de les Scriptures e menyspresa los vicis de la carn. Sor molt cara sapies que si tu velles de tot lo teu cor e ab tota la tua devocio serveysx a Deu en tota la tua vida. Sapies que sens tot dupte tu regnaras ab ell en la gloria celestial Amen.

Capitol L. De oracio.

Capitol L. De oracio. 

Sor molt cara oges aço quet dich. Sapies que fer oracio ans de hora ordenada providencia es mas fer oracio en lo temps ordenat es obediencia lexar passar lo temps de la oracio es negligencia. Tant deu esser la oracio pus continuada quant es pus profitosa. Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli tot quant demanarets en la oracio invocant lo meu nom si havets vera creença tot ho reebrets. Sant Pau diu fets oracio sens entrevall. Sant Jaume diu molt val la oracio del hom just continuada. Amable sor apparella la tua anima ans de la oracio e no vulles esser axi com a hom qui tempta Deu apparellet a la oracio e mostra la consciencia del teu cor per ço que aconseguesques habundant gracia de nostre Senyor Deu e allavors pregues verament com non cogites altre cosa en lo teu cor. Lo jutge es tot inclinat a les pregaries si lo peccador es corregit de la sua malesa. La oracio deu esser del cor e no pas dels labis mes val pregar e fer oracio ab scilenci que pregar Deu solament de paraula sens intencio de la pensa. Aquella oracio es pura la qual no torben superflues cogitacions aquell coratge es luny de Deu qui en la oracio es occupat en les cogitacions de aquest mon. En dues maneres es empatxada la oracio perque no pot esser empetrat aço que es demanat ço es si hom nos sta de fer mal o si no lexa lo peccat que te en lo cor. La nostra pensa es celestial e lavors contempla Deu en la oracio com no es ampatxada per terrenals cures e ansies temporals. Tota veguada que hom fa oracio apella lo Sant Sperit que vingue mes ans que vingue lo Sant Sperit fugen del hom totes les cogitacions e temptacions dels diables los quals se acabuçen dins les penses dels homens car no poden sostenir la presencia del Sant Sperit. Aquell qui es injuriat no cessa de pregar Deu per aquell quil ha injuriat. En altre guisa sapies que segons la sentencia del Salvador aquell pecca qui no fa oracio per sos enemichs. Axi com no aprofita la medicina a la nafra hon roman lo ferro per semblant forma no aprofita gens la oracio de aquell qui reserva loy dins son cor. Culpablement esten les mans a Deu aquell qui faent oracio manifesta sos peccats loantse de aquells axi com lo phariseu glorieiantse preguave e mes loava si mateix de les bones obres que feya que no a Deu. Sor molt amada fes oracio ab lagremes continuades fes oracio perseveranthi pregua Deu die e nit no cesse la tua oracio la tua oracio sie frequentade e sovineiada te fort amanides les armes de la oracio no caygua la oracio de la tua bocha sta soven en oracio vesset en oracio gemegua tostemps e planyte dient oracio levet en la nit a fer oracio vella e pregue en oracio provoca e vella en oracio e en preguaries donet a velles faent oracio tancha un petit los ulls e puys pregua. La oracio sovineiada remou les segetes del diable. Oracio de tots dies venç los darts del diable. Oracio es la primera virtut contre les batalles de les temptacions. Oracio sobra les temtacions dels enemichs venç los diables sobre los leigs spirits. Per oracio son venuts los diables per oracio son sobrats los diables. Oracio sobra tots mals. Honesta verge la tua oracio sia pura. Amonestte cara sor que prechs per los bons homens qui perseveren en be. Prechte que prechs per los mals que Deus los converta de mal en be pregua per tots los amichs e encara per tos enemichs pregua per tots los feels christians vius e morts sia endreçada la tua oracio axi com lo ensens davant Deu Amen.

Capitol XLIX. De ben propri.

Capitol XLIX. De ben propri. 

Sor molt cara sapies que gran crim es en los servents de Jhesu-Crist haver res propri. perque null temps sia trobat en tu res que sia propi. Totes quantes coses son en lo monestir son comunes a tots. Adonchs si la serventa de Jhesu-Crist ha res amagat axi com a propri la qual cosa no sapien les altres serventes de Jhesu-Crist allo es furt e furt es peccat. La raho es aquesta car tot quant ha la religiosa deu haver en comu ab totes les serventes de Jhesu-Crist e si alguna cosa amagara axi com a propia furt es manifest frau es greu peccat es cami de infern es. Per aquest cami los ladres davallen al infern car axi com diu sant Pau apostol ladres ni robadors no possehiran lo regne del cel. La serventa de Jhesu-Crist que separa si matexa de la comunitat dels altres amagant alguna cosa axi com a propia sera separada de la compayia de la gloria celestial. Molts venen a la comuna compayia del monestir mas no viuen tots segons lo Evangeli la qual cosa no poden dir sens gran gemech. En lo monestir son los apostols de Jhesu-Crist hoc e hi es Judes qui trahi Jhesu-Crist. Eshi tambe Ananies ab sa muler Sapheira eshi Giezi dexeble de Eliseu. Aquells qui per amor de Jhesu-Crist derenclexen tot quant han en aquest mon semblant que foren los apostols e aço fan per raho de haver la eternal gloria seran remunerats ab los dits apostols en la eternal benaventurança. Aquel qui apres que ha lexat lo mon ve al monestir e presumex fer frau en los bens del dit monestir aytal es Judes e sostindra en lo infern la pena de Judes per ço com la cosa comuna vol fer propia. Aquell qui de la vida mundanal se converteix al servey de Deu si de les coses que ha possehides en lo present segle se reserva una part e laltre dona al monestir ensemps ab si matex merex haver sentencia de malediccio ensemps ab Anania e ab Saphira mas aquell qui del segle es vengut al monestir e la cosa que no ha poguda haver en sa casa vol haver en lo monestir e aço demana ab gran instancia aytal sens tot dupte sera ferit ab la lebrosia de Giezi car sostendra en la anima la lebrosia que Giezi sostench en lo cors. Honesta sor axi com demunt te dit gran difarencia ha entre aquells qui viuen en lo monestir. Aquells viuen en lo monestir a semblança dels apostols qui de tot quant han possehit en lo mon non amaguen res en lo monestir als quals es endrassada la paraula del Psalmista dient tot lo meu be es unirme ab Jhesu-Crist e posar en lo Senyor Deu meu tota la mia sperança. Posa donchs tota la tua cogitacio en Deu e ell provehir ta. Aquells qui axi com Judes Escariot retenen en si algun be propi o amaguen alguna cosa del monestir sen pugen fins al cel e devallen fins als abissos del infern e la lur anima es plena de mals. Aquells qui ab Anania e Saphira dels bens que hagren en lo mon ne liuren una part al monestir e laltre se retenen axi com a propia confien en lur virtut e gioriegense en la multitut de les lurs riqueses. Mas aquells qui axi com Giezi demanen en lo monestir les coses que no han pogudes haver en lo mon son aquells dels quals diu lo Psalmista veus lom que no ha posat Deu en sa aiuda ans ha posada sa esperança en la multitut de les sues riqueses. Tu donchs sor amable no çeles res no amachs res no poses res pera tu en loch amagat not retengues res no romangua res amagat ab tu aço que has hagesho ab benediccio e ab licencia no dons res sens licencia. Honesta verge posa tota la tua cogitacio en nostre Senyor Deu e ell provehir ta Amen.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spirit car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon Abram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines en lo seu part e lo porxe hon infanta fon axi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen en moltes temptacions e en los laços del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshi Jhesu-Crist. Per ço nasquem nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Molt cara sor apren de Jhesu-Crist una liço de gran temprançe. Mira be attentament Jhesu-Crist e no hauras dolor de les injuries quet son fetes car sostenint per nos passio ha lexat exemple a nosaltres lo qual com fos ferit ab palmes en les gualtes açotat en les espalles escarnit ab escopines foradat ab grans claus e condempnat a greu e cruel mort de la creu tostemps calla e no dix mot. Sor molt cara com algu te desonrara digues tu aço merexen mos peccats com te fan injuries digues tu aço fan los meus mals en tota quanta adversitat sostendrás digues que per ton peccat te esdeve pus leugerament sostendras totes injuries si consideres los peccats per los quals te sdevenen los mals. Donchs com algu parle mal de tu fes oracio com algu te maleira beneexlo tu beneex aquell quit malehira dona benediccio quit maleex monstra pasciencia al quis ahira contra tu dissol o ablanex la ira del furios ab dolçor venç la iniquitat ab benignitat venç la malicia ab bonesa sobra los mals dels altres ab la tua mansea foragita e destrouex les desonries dels altres ab pensa reposada. Sor amable apparella lo teu cor a be e a mal e porta ab paciencia tots los bens e los mals segons que vindran soste les coses contraries a les prosperes plasents e profitoses e en tot loch hon te occorreran sosteles ab pensa pacient menyspresa les desonries que seran dites sobra e venç los desonors que a tu hauran fetes e menyspresaho tot menyspresa les erros quet dien los mals parles dissimulant que nou hous. Honesta verge posat que sies per algu comoguda o que sies provocada o que sies axebucada o posat que algu te salt en la cara o quet aleu crims o quet provoch a baralla o quet apparell a contencions o quet digue improbris o quet façe injuria o quet menyspreu tu empero calla tu no digues res tu o dissimula tu ho menyspresa tu no parles tu te scilenci no respongues injuriosament no digues males paraules no desonres a quit desonre no li digues lo quet diu no respongues ab desonries car tu callant e ab scilenci venciras pus tot. O sposa de Jhesu-Crist pren fort luyta contra les adversitats temporals en tots los cassos que esdevendran sies ferma porta totes coses pacientment. Pacientment deu hom sostenir allo qui es esdevengut a molts. Axi es be mortal aquell qui dona afliccio com aquell qui la soste axi morra aquell qui fa lo mal com aquell quil soste. Amable sor creu a mi sapies que no es persona el mon quet pogues noure si Deu no lin hagues dat poder. Lo teu enemich no hagra sobre tu potestat si Deu nou hagues permes. Cove que per moltes tribulacions entrem en lo regne de Deu. No son suficients los mals e les passions de aquest temps per aconseguir la vida esdevenidora ni la gloria divinal. Sor molt cara impossible es que sies dona e que no tastes dolors e anguoxes. Tots quants som en aquest mon sostenim conguoxes. Aquesta vida tota es plena de lagremes. La present vida comensa son xant a plor e a lagremes. Linfant com nex en lo començament de la sua vida plora. Linfant com hix del ventre de la sua mare primerament plora que no riu plorants e lagremajants som gitats en aquesta present vida. Profitosa es la tribulacio profitoses son les pressures de aquesta present vida. Tant com som mes tribulats en aquesta present vida tant mes som fortificats e refermats tant com en la present vida som mes afligits e batuts tant mes nos alegrarem en lo segle sdevenidor. Si açi som be farits ab açots en lo juhi divinal serem atrobats purgats e denejats. Axi placia a Deu Amen

Capitol XLI. De paciencia.

Capitol XLI. De paciencia. 

Jhesu-Crist diu en lo Evangeli benaventurats son los pacifichs car aytals seran apellats fills de Deu. Necessaria es la paciencia car la paciencia fa obre perfeta e acabada. La verge pacificha es savia e discreta. La verge irosa no es savia ans es folla. Sapies sor amable que sens ferro e coltell poras esser martir si tu serves paciencia en lo teu coratge. Lom pacifich merex haver la compayia dels angels mes lom enveios e iros haura participacio ab los diables. Lom iros desperta baralles. La verge benigne com soste injuries noy done res. La verge pacificha apparella habitacio en lo seu cors a Jhesu-Crist e la raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau e la sua costuma es reposarse en pau. Lo fill de pau deu amar pau. Pus apparellada sies a reebre injuria que a ferla apren mes de sostenir mal que de ferlo sies pacient sies reposada sies suau e mansa
e amesurada ama pau hages pau ab totes abraça a totes ab caritat e mansea sent en tu matexa que mes ams que no est amada prova dins tu que maior amor portes a altri que a tu no es portada no sies leugera en fet de amistat rete per tostemps lo vincle de amistat hages paciencia en la pensa sies benigne sies avinent en la tua obre sies afable en lo teu parlar hages gracios coratge a tots toll tota baralla de tos proismes menyspresa divisions viu tostemps en pau. Cara sor si fer se pot rete pau ab totes persones venç ab paciencia los vituperis dels mals parlers e detractors trenca les sagetes de menyspreu ab lescut de paciencia contra lo coltell de la lengua. Gran virtut hauras si no nafres aquell quit ha nafrada gran fortalesa hauras si perdones als quit han agreuiada gran gloria sera la tua si perdones al a qui has pogut noure. Amable sor la pau de Deu la qual sobra tot enteniment guarde lo teu cor e la tua anima Amen.

Capitol XL. De humilitat.

Capitol XL. De humilitat. 

Sor molt care oges Jhesu-Crist espos teu que diu en lo Evangeli aprenets de mi car yo son benigne e suau humil de cor. Sor amable humilia tu matexa sots la poderosa ma de Deu per ço que ell te exalçe en lo die de la tribulacio. La consciencia de la verge deu esser tostemps humil e trista en guisa que la humilitat face que nos superbieg e la tristor façe quel cor nos dissolgue en delectacions mundanals. Humilitat es virtut subirana en la verge. La verge humil posat que sia vil e menyspresada en vestir empero davant Deu es gloriosa en virtuts. La verge superbiosa posat que davant los homens sia bella e blancha e en lo cors ben formada empero davant los ulls de Deu es vil menyspresada e reprovada e la raho es aquesta car la anima del just es cadira de Deu axi ho diu lo Senyor sobre quim reposare sino sobre lo humil e reposat e tement les mies paraules. Molt amada sor en Jhesu-Crist prechte que sies humil sies fundade en humilitat sies derrera de totes sies entre totes la pus humil not poses en loch pus honorable not jutges esser alta ni millor que les altres jutge les altres esser maiors que tu tant com seras maior tant te humilia mes en totes coses. Si has humilitat hauras gloria. Tant com seras pus humil tant mes te seguira gran altitut de gloria. Devalla per tal que puigs humiliet per tal que sies exalcada not exaltes per tal que no sies abaxada car aquell quis exalçe sera humiliat e aquell quis humilla sera exalçat. Qui puge massa alt per forse ha a baxar e a caure. Pus fort es lo cahiment com hom cau de pus alt. Del loch pus alt se segueix maior decahiment e crebant. La humiltat no pot caure humiltat no sap que vol dir decahiment. Nul temps humilitat sustench ruyna. O sposa de Jhesu-Crist sapies que Deus es vengut humil sapies que Deu es humiliat en forma e semblançe de servent e ses fet obedient fins a la mort. Amable sor ves axi com Jhesu-Crist es anat seguex lo seu eximpli ressemble les sues petiades sies vilificada sies menyspresada sies desonrada desplau a tu matexa. Aquell qui assi matex es vill davant Deu es gran. Qui assi matex desplau es plasent a Deu. Cara sor sies petita davant los teus ulls per ço que sies gran davant los ulls divinals. Tant seras davant Deu pus preciosa quant seras en los ulls dels homens pus menyspresada. Sor amable si tu hauras pregona humilitat sapies que en lo celestial regne te alegraras ab les vergens discretes e savies Amen.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria.

Capitol XXXIX. De jactancia o vanagloria. 

Vanagloria deuen esquivar en fets e en paraules. Adonchs sor amable guarde e mira tu matexa e not atribuesques res de tot quant es en tu sino peccats e defalliments fuig a jactancia esquiva apetit de vanagloria esquiva studi de vanagloria not loes not vanes no presumesques res de tu matexa not eleves e no ten puig en alt follament not atribuesques res qui sia be ni perfeccio not gloriejes de la bona obre no sies inflada per lo vent de favor menyspresa les laors dels homens no vulles attendre quit loa ni a quit vitupera not enguan la laor nit aterre la vituperacio. Qui no desige la laor no sent la injuria. Les verges quis gloriegen de lurs merits davant los homens no han oli en lurs vaxells car per lo desitg de la vanagloria han perdut lo loguer lo qual merexien haver per nostre Senyor Deu aquells qui amen vanagloria. Tostemps devem mirar lur abhominacio e sutzura e haver dolor per ço com han perduda la bona obre que han feta per la humanal laor. E per ço diu Jhesu-Crist en lo Evangeli dichvos de cert que aytals han perdut lur loguer. Les virtuts dels sants son subiugades a la senyoria del diable per lo studi e desig de vanagloria. Axi com lo rey Ezechies qui ab gran jactancia e vanagloria manifesta ses riqueses als caldeus e per ço hoi per paraula del Propheta que les perdria. Lo phariseu qui era vengut al temple per fer oracio per tal perde sos bens com los manifesta ab gran vanagloria. Axi com la aguila (àliga; águila) de les altes e sobiranes pertides devalla a la viande per semblant forma se acabuça la persona quis glorieia en les coses jusanes (Pallars Sobirà o Subirà, de dal - Jussà, de baix, dessus, de sus, dejus) e terrenals devallant de la gran altitut de bona conversacio per lo desig de vanagloria. Sor molt amada prechte que no poses la tua consciencia en lengua daltri. Loute la lengua stranye e no la tua propia. Loute la bocha daltri no pas la tua. Jutge tu matexa ab ton propi juhi e no pas ab juhi de altri. Negu no pot saber be qui es tu axi com tu mateixa si vols be mirar la tua consciencia. Sor molt amable en Jhesu-Crist vols quet digue com poras multiplicar les tues virtuts. Pories tu dir - hoc frare meu aço vull e prechte que mo demostres. - Sor amable si tu vols multiplicar les tues virtuts no les vulles a negu manifestar amagua les tues virtuts amagua les tues bones obres e no las vulles mostrar per vanagloria fuig de esser vista de aço de que deus haver merit cela e amagua les tues virtuts manifesta los teus peccats revela los vicis del teu cor amagua les tues bones obres null temps vulles manifestar davant la gent lo be que diras ni faras manifesta espetxadament les tues males cogitacions car lo peccat manifestat tost es curat e lo crim qui es callat tost es multiplicat y si es amagat de petit es fet molt gran. Lo peccat com se manifesta se aminua e les virtuts crexen en loch amagat e minuen en loc publich. Les virtuts son anichilades e tornades a no res per jactancia e vanagloria e amagantles humilment se multipliquen. Adonchs honesta sor convertex e gira tostemps a Deu la tua obre el teu consel e tota obre que tu façes demana la ajuda divinal atribuex tot quant be has al do de la divinal gracia no atribuesques res als teus merits no presumesques res de la tua audacia. Cara sor oges que diu Lapostol aquell quis vol glorieiar gloriegse en Jhesu-Crist. Adonchs amable verge la tua laor e la tua gloria sia tostemps en Jhesu-Crist spos teu Amen.

Capitol XXXVIl. De oy.

Capitol XXXVIl. De oy. 

Honesta verge hoges aço quet dich. Sapies que hoy separa la persona de Paradis loy separa lom del regne de Deu loy gita lom del cel loy no es remes per gran dolor que hom sostengue ni es purgat per martiri ni es lavat ab la sanch dels sacrificis. No devem haver en hoy los homens mals sino los lurs vicis. Aquell qui porta hoy a son proisme es en tenebres e en tenebres va. No ama Deu aquell qui avorreix lom. Tanta diferencia com ha entre la petita busca e la gran bigue tanta diferencia es entre la ira el oy car oy es ira envellada. Per ira es torbat luyll de la pensa per loy es appagat lull del cor. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges aço quet parle si tu dones tristor a la tua sor satisfesli si peques contra la tua sor fen penitencia davant ella si has scandalizada alguna serventa de Deu preguala quet perdon cuytet a reconsiliarte no dormes se primerament no vens a satisfaccio no reposes si primerament no vens a pau si ton enemich cau no ten alegres not ries de la destruccio de ton enemich per ço que per ventura no vingua sobre tu semblant cosa e que Deus no git sobre tu la sua ira la tua delectacio sia haver dolor sobre aquell qui es afliccionat hages dolor en les miseries dels altres en les tribulacions dels altres sies trista planyte ab los quis planyen plora ab los qui ploren. Sor amable no sies dure no hages dur coratge no retribuesques segons la sua culpa a la persona que pecca contra tu car lo juhi de Deu ha a venir sobre tu relexa per ço quet sia relexat no trobaras perdonançe sino otorgues a ton proisme venia foragita hoy del teu cor no romangua oy en la tua pensa. Sor amable Deus te do amor de si e del proisme Amen.

Capitol XXXVI. De ira.

Capitol XXXVI. De ira. 

Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula dolça mitigua los enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XXXV. De enveia.

Capitol XXXV. De enveia. 

La persona envejosa es membre del diable per la enveja del qual la mort es entrada en lo mon. La enveja crema totes les rames de les virtuts. La enveja devora tots los bens ab gran ardor plena de pestilencia la enveja es tinya de la anima. La enveya primerament dampnifique al enveyos que al a qui porta la enveya. La enveja primerament mort si matexa. La enveja mort primerament lo enveyos. La enveja discipa tot lo seny del hom crema lo pits mortifica la pensa e rosegua lo coratge del hom axi com una febre pestilencial. Perque la bonesa se deu posar contra la enveia la caritat se deu apparellar davant la enveia. Sor molt amada no hages dolor del be daltri not entristeesques del profit daltri no passes turment de la benaventurança daltri. No es virtut al mon a la qual no sia contraria la enveia. Sola miseria es aquella que no ha enveia car no es algu qui port enveya al miserable. La verge que alt en lo cel vol habitar no deu portar enveia als homens. La verge que desiia fer noçes ab Jhesu-Crist no deu haver tristor de la honor de son proisme. Molt cara sor prech Deu que deneg lo teu cor de tota malicia e de tota enveia per tal que sens tota macula lo pusques servir Amen.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri. 

Sor en Jhesu-Crist molt amada oges ço que jot dich e escolta be aço de quet amonest. Atten be a les paraules de quet parle. Sapies que detraccio o mal parlar daltri es greu vici. Detraccio es greu peccat. Detraccio es greu dempnacio. Detraccio es greu crim. Tot hom condampna e repren lo detractador. Tot hom vitupera lo qui parla mal daltri. Tot hom desonra aquell qui parla mal de son proisme. Per ço diu lo propheta Daviu yo perseguire aquell qui secretament parla mal de son proisme. Aquest vici es fort leig. No ha pus leia cosa en lo mon que detraccio. Los qui mal dien daltri ladren com a cans axi com los cans morden amaguadament les cames de aquells qui van per la carrera axi los detractadors morden la vida dels bons homens. Los cans solen mordre los homens e los detractadors e mals parles ab lur dent diffamatoria esquinçen la vida dels proismes. Prechte sor amable que calls de la tua lengua aquest leig vici de detraccio. No rosechs la vida de ton proisme no ensutzesques la tua bocha ab lo mal daltri no parles mal de aquell qui erra mas hagesne dolor. Aço que jutges esser mal en alguna persona tem que no esdevengua en tu. Esmena en tu matexa aço que reprens en altri. Ab tanta diligencia quanta reprens la vida daltri ab tanta diligencia esmena tu matexa. Com volras parlar mal daltri exemina primerament la tua vida. Com volras mordre altri mal parlant repren primerament los teus peccats. Si vols detraure detrau o mal diu a tos peccats. No mires los peccats daltri sino als teus propis. Si be mires tu matexa null temps parlaras mal daltri. Sies donchs ansiosa en esmenar tu matexa. Sies attenta en corregir tu matexa. A salut de la tua anima no vulles hoyr mals parles. No dons orella al qui porta noves car los mal parles e aquells quils hoen ab egual pena seran punits. Tambe es culpable aquell qui hou la detraccio com aquell qui la diu. Los mals parlers no possehiran lo regne de Deu. La verge que desiya venir al celestial talem no deu dir mal dels homens. Verge amable si tu separes les tues orelles dels detractadors e refrenes la tua lengua de tot mal parlament axi com te dit sies certa que seras comtada en lo nombre de les savies vergens. Axi sia Amen.

Capitol XXX I. De Cilençi.

Capitol XXXI. De Cilençi.

Diu lo propheta Ysahies quel scilenci es ornament de justicia e seguretat eternal. E per ço Daviu com fahia oracio deya Senyor posa guardia a la mia bocha e posa porta fermada e tencada davant los meus labis. Loa sants pares ab tota lur diligencia servaren scilenci es studiaren de beure e testar com es nostre Senyor dolç e suau. E lexant les cures e ansies de la vida activa donarense tots a la vida contemplativa. Sor molt cara prechte que vulles menyspresar totes paraules desonestes fuig a paraules leges. La paraula vana tost ensutzex la pensa e facilment es fet allo que vollenterosament es hoyt. No proceescha de la tua bocha neguna paraula que pusque noure no parles sino aço ques pertany no proceesquen dels teus labis sino paraules de hedificacio fuig a hoyr paraules leges. Vana paraula demostra vana consciencia. La lengua demostra la cogitacio del hom. Tal com es la paraula aytal es lo coratge per la gran habundancia del cor. Per la bocha refrena la tua lengua de dir paraula ociosa. Restreny la tua lengua de paraula vana. No parles leges rondales. Not ries de les vanes paraules car sapies que paraula ociosa no sera sens juhi. Cascu haura a retra raho de les paraules ocioses en lo die del juhi.
Les paraules de cascu starant davant la sua faç. Les coses que parles fes que sien bones e creedores e aço faras ab veritat e ab mesura de parlar. Sie la tua paraula sens tota reprehensio. Not traescha nit condampne la tua lengua. No parles coses per les quals ton enemich se alegre de ton mal ans serva tostemps scilenci. Posa guarda a la tua bocha e en los teus labis posa segell posa a la tua lengua clausura de scilenci. Sapies be en quin temps deuras parlar. Considera be la hora en la qual parlaras. Parla en temps convinent. Calla fins que sies interroguada. La interroguacio faça obrir la tua bocha. Sien poques les tues paraules. No passes la mesura del parlar. Molt parlar no es sens culpa molt parlar no es sens peccat. La verge lenguda es folla la verge savia fa breu sermo. Parlar molt follia es. Sien pesades les tues paraules. No trespasaes la manera del parlar. Amable sor aquell vulla posar guarda a la tua bocha quit ha elegida en esposa Amen.

Capitol XXX. De cogitacio.

Capitol XXX. De cogitacio. 

Sor molt cara prechte que oges aço que diu lo Senyor per lo propheta Ysayes separats lo mal de vostres cogitacions e de vostres ulls car posat quel hom cesse de fer mal empero si en lo cor ha males cogitacions no es sens culpa. E per ço diu sant lsidre que no solament peccam per obre ans encara peccam en les cogitacions sins hi adalitam pravament com se oferen a nostra pensa hon axi com la vibra mor per los fills que te dins lo ventre qui li rompen les entramenes per semblant forma nos maten nostres cogitacions les quals nodrim dins nosaltres e destroexen la nostra anima ab veri de vibra. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que ab tot ton studi guarts lo teu cor car alli es lo comensament de la bona e de la mala obre. Per ço diu Lescriptura guarda lo teu cor car de aquell proceex la vida o la mort. Prechte la mia sor que oges la paraula que diu lespos de la Esgleya en los Cantichs los cabells del teu cap son axi com la porpra del rey la qual es aiustada a les canals la porpra es liguada en diversos fexos dins les canals sobre les quals com es abocada laygua corre per les canals per ço que sen tinyen les vestedures e de alli reeb nom la vestidura car tenyida de color de porpra es dita porpra. Totes aquestes coses semblen e son apropiades a la santa pensa car los cabells del cap son les cogitacions de la pensa les quals son liguades en les canals car en les santes Scriptures son ligades per ço que nos dispergesquen follament e infructuosa.
Donchs verge amable guarde lo teu cor de males cogitacions no sobre la tua pensa leya cogitacio. Sia porpra solament la tua pensa. Deus no solament examina la carn ans encara escodrinya la pensa. Deus jutge les consciencies dels homens Deu qui es jutge del cor jutia la anima en les sues cogitacions. Com la mala cogitacio te plasenteia davant no li consentes no permetes que la mala cogitacio remangue en lo teu cor. Tota hora que la mala cogitacio te vindra devant foragitela de tu. Tentost que lescorpi te apparexera trencali lo cap trenca lo cap de la serpent ço es les males cogitacions. Alli hon neix la culpa ço es en lo cor alli la vulles esmenar. Exella del teu cor lo cap de la mala cogitacio. Si es algun loch en lo qual sabs que no sia Deu en aquell pories amaguadament peccar. No es res celat a Deu ell veu totes les coses per amaguades que sien car en tot loch es present. Lespirit de Deu omple tot lo mon la magestat de Deu tot poderos penetra tots los elements. No es loch el mon hon no sia Deu. Lo Senyor nostre sap totes les cogitacions dels homens. Sor molt amada vols que nulls temps sies trista pories tu dir - hoc frare meu vullho e aço he tostemps desiyat. - Donchs la mia sor viu be car si be vius null temps seras trista. La pensa neta e segura leugerament soste la tristor la pensa bona tostemps ha guox ab si. Si tu vius en bona vida tota tristor se lunyara de tu. Si tu vius en santedat not entristaras. Si vius be iustament no tembras plagua ni mort. La consciencia del peccador tostemps es en pena. Lom malmirent null temps es segur. La pensa de mala consciencia tostemps es agulonada ab ses propies espines. Sor amable oges la paraula que Deus dix de la dona a la serp la dona trencara lo teu cap. Lo cap de la serp es trencat lavors com la culpa es mortificada alli hon neix. Sor molt cara lo sobiran Deu e Senyor deneix lo teu cor de tota mala cogitacio en guisa quel pusques servir sents tota macula Amen.