Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants. 

Molt aprofiten los eximplis dels sants a esmenar e corregir la vida dels homens. Sor molt cara las reparacions e los decahiments dels sants se scriuen per ço que nosaltres miserables peccadors nons desesperem per la gran multitut dels nostres peccats ans reebam sperançe de fer penitencia e de exirnos del peccat en tal forma que nos desesper hom apres que haura peccat de la bonesa de Deu com veu e mira la reparacio dels sants feta apres lo lur decahiment qui es stada gran e molt sobergua e per ço ha posat nostre Senyor Deu les virtuts dels sants a nostre eximpli en guisa que seguint lurs petiades puscam venir al regne dels cels e si nols volem seguir en fer bones obres que no haiam escusacio alguna si som posats en les penes dinfern. Los homens sants mentre que foren en aquest segle no cessaren correr per lo cami de bones obres anant per deiunis per almoynes ab castedad ab continencia ab perseverança ab pasciencia ab suauetat ab oracions ab persequcions ab benivolença ab fam ab set ab nuditat e molts trebals sostingueren per amor de Jhesu-Crist. Les persones santes menyspresaren lo mon present per ço que aconseguisen lo eternal regne no reeberen assi prometences ni riqueses miserables de aquest mon les quals coses porten a hom al infern a tots aquells qui mal ne usen ans lexant de tota lur intencio lo present mon levaren los ulls a Jherusalem celestial. Les persones santes han squivats peccats en paraula en fet en cogitacio en vista en oyda en moviments en uylls en mans en peus en ira en baralle en furor en discencio en vanagloria e superbia en elacio en cobejanse en gola en peresa en fornicacio e conservaren purament lurs animes e lurs cossos. En dues guises han deiunat los dits sants ço es ques son abstenguts de vicis e de viandes. Bona es la abstinencia dels menyars mas molt milor es la abstinencia dels vicis e dels peccats. E que profita deiunar en les entramenes (entranyes; entrañas) e daltra part ab caçament dulls luxuriar e abstenirse de menjars e cremar de peccats. Perque la santa Esgleya diu dels dits sants les mies mans han destillada mirra. E que entenem per la mirra sino la mortificacio que feren de la lur carn e dels vicis. Los sants homens son mans de la Esgleya ço es lurs bones obres dels quals diu la Esgleya que aytals han fetes obres de justicia. Lavors les mans de la Esgleya distillen mirra de bones obres com mostren a nos eximplis de ben viure ens preyquen que mortifiquem los vicis de nostre carn. E per ço un dels dits sants dix si vosaltres vivits segons la carn morrets. Item en
altre loch diu mortificats los membres del vostre cors qui son sobre la terra. Item diu la Esgleya los meus dits han mortificada mirra molt apreciada e ellavors es la mirra molt aprovada com la carn es perfetament mortificada e los vicis els peccats son apagats en lom. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si nos desiyam haber la compayia dels sants necessaria cosa es que seguiscam lurs eximplis. Si nos peccam no havem escusacio del peccat e es aquesta la raho car la ley nos amonesta continuament que viscam be e los eximplis dels sants pares nos conviden incessantment a fer bones obres. E si en temps passat havem seguits los eximplis dels mals homens perque are no seguirem los eximplis dels sants pares e si som aparellats a ressemblar los mals en mal perque som peresosos a ressemblar los bons en be. Adonchs sor molt amada preguem Deu que aquelles virtuts santes les quals ha aparellades als seus sants per la corona no sien a nos pena e dampnacio sino salut e perfeccio. Nos creem sens tot dupte que si volem seguir de fet los eximplis dels sants pares que apres de la present vida regnarem ab ells en lo cel e tant com nos legim mes los eximplis dels sants pares tant som fets mes culpables sino volem seguir e ressemblar lur vida. Adonchs verge honesta gran raho es que preguem Deu tot poderos quens do las virtuts que dona als sants pares ço es la humilitat de Jhesu-Christ la devocio de sant Pere la caritat de sant Johan la obediencia de Abram la paciencia de Isach la fortalesa de Jacob la castedad de Josep la mansea de Moyses la fermetat de Josue la benignitat de Samuel la misericordia de Daviu la abstinencia de Daniel ab tots los altres fets dels sants pares en guisa que apres de aquesta vida mortal puscam venir a la lur compayia. Verge esposa de Jhesu-Crist considera ja ab quina abstinencia ab quina intencio e ab quina compunccio los sants homens han plagut a Deu. Sapies que en persona de Jhesu-Crist diu la santa Esgleya en lo libre dels Cantichs o filla del princep e com es bell lo teu anar en lo calçar dels teus peus. Jhesu-Crist es princep de totes les creatures per lo poder de la sua divinitat. E per ço la santa Esgleya es dita filla del princep car per la preycacio de Jhesu-Crist es regenerada en novella vida. E que son los calçars de la Esgleya sino los eximplis dels sants pares ab los quals es calçada e guarnida en la carrera e vida del mon present per tal que vaia calçada per mig de totes les tribulacions. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que nos calçigam spiritualment ab los peus lavors com prenem dels sants pares eximplis de ben viure per ço que nos prenent eximpli de lur vida calciguem e vensam les temptacions del mon present. Item en lo dit libre dels Cantichs lespos de la Sglesia Jhesu-Crist parla a la sua esposa dient yo son devallat en lort per ço que vees les pomes de les vals e miras e ya les vinyes si eren florides e si les malgranes havien fructificat. Lavors florexen les vinyes com en les esgleyes son engenrats los fills novellament en la fe es apparellen a santa conversacio axi com a fermetat de bones obres. Les malgranes (mangranes: granadas) fructifiquen lavors com les persones santes edifiquen lur proismes per eximplis de bones obres els renovellen en novella e santa conversacio ab lur preycacio e demostracio de bona vida perque la mia sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que a totes gents dons bon eximpli de tu matexa en tota la tua vida. Verge molt amada gran desig he que la tua vida resplandesca devant les serventes de Deu les quals son ab tu en lo monestir car segons que diu sant Gregori aquells qui lur bona vida amaguen als altres dins si mateys flamegen mas no son eximpli als altres e aquells qui per eximpli de virtuts e per vida de santedat e per paraula de preycacio demostren als altres la lum son lanties ardents car mostren als altres la carrera de salut. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli la vostra lum resplandescha davant los homens per ço que vegen les vostres obres bones e donen gloria al vostre pare qui es en los cels car a Deu solament es deguda gloria. Verge sposa de Jhesu-Crist prechte que la tua bona obre sia publica en tal guisa que la tua intencio romangua amaguada ço es que no vulles vanagloria. Adonchs la mia molt amada sor en Jhesu-Crist prechte axi com ja demunt te amonestada que en tots tos fets en totes tes obres en tota la tua conversacio vulles ressemblar les persones santes seguex los justs e posa davant los teus ulls los eximplis dels sants. Considera los eximplis dels justs. Los eximplis dels sants te sien spill. Los eximplis dels pares sants sien a tu regla de doctrina. Atten e mira les virtuts dels sants per fer bones obres. Mira les doctrines dels sants a ben viure. No scandalizes la tua vida per infamia daltri. Not entristeesques per mala oppinio de ton proisme. Apren de inflamarte. Com ous ben de ton proisme hages bon testimoni. Conserva la tua bona fama. La tua bona fama no sia enfosquida per oprobis e escarns de negu ans la mantenga lo teu espos Jhesu-Crist sanccerament e entegra Amen.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 

Sor molt cara oges aço que yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçes ab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintes correges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelita ab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avol fembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudaris ni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpables devant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hon es la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hon es la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo cel hon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesa de la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pits hon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hon es la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ame Jhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tues gualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayia null temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantne Jhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist consellte quel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorben los ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo rey dels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguada te amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tua presencia e sare sadollat com aparexere en la tua gloria Amen.

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor.

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor. 

Prechte cara sor en Jhesu-Crist molt amada que not vinguen en greu les coses quet vul dir ab ardent devocio car sapies que molt te am en Jhesu-Crist. E per ço yot mostre la mia consciencia mas com yo manifest a tu los meus peccats temme que no ensutzescha les tues orelles. Prechte sor mia en Jhesu-Crist molt amada que ab ta oracio impetres ab Deu venia de mon peccat e perdo a mi indigne peccador. Yo miserable peccador de la mia infantesa ança he insutzida la mia vida tostemps he aiustats mals a mals tostemps he cumulats peccats a peccats null temps he cessat de peccar no he fet lo be que debia fer yo miserable no son digne de veure la altesa del cel per la granesa de la mia iniquitat com yo he provocada la ira de Deu tot poderos contra mi e devant la sua presencia he cogitats molts mals innumerables. Dit he e mal he fet de la mia infantesa ença en la mia puericia he peccat e en la infantesa e en la juventut e ço que es pus greu cosa e pus perillosa he peccat en la mia vellesa. Yo mesqui son caygut en lo fanch de iniquitat yo malmirent son caygut en lo abis dels peccats yo culpable son caygut en lo pou de malvestat yo malestruch son caygut en la pregonesa dels mals yo miserable son devallat en la sutzura dels vicis. Ay mesqui ay malestruch caygut son e per ma virtut nom pusch levar. Prechte donchs sor amable quem sosleves ab la aiuda de la tua santa oracio prestem la ma de la tua oracio e traume de la pregonesa dels vicis estenme la ma de la tua aiuda e desliurem de la cova de iniquitat. Sor cara yo son cert que si tu serves aço que has promes a Jhesu-Crist quet sera donada corona en lo goig eternal e a mi peccador sera donada venia en aquesta vida. Si tu ab devota pensa compleixs les coses que has votades a Jhesu-Crist tu obtindras venia a mi indigne e tu seras ab les santes vergens en lo talem celestial ab goig perpetual. Honesta verge yo son cert e no dupte pas en res que la tua virginal oracio pora obtenir venia a mi peccador indigne. Sor amable si tu perseveres en lo servir de Deu axi com has promes aconseguiras venia a mi indigne e tu alegrar tas perpetualment entre los cors de les santes vergens. Honesta verge prechte que ab pensa esvellada oges aço que yot dich tu est sor mia molt devota en Jhesu-Crist per preguaries de la qual no dupte que yo no sia deneiat de les legees de mos peccats. Si tu amable sor est verge plasent a Deu e si tu dorms ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem cast e pur obtendras tot quant demanaras per la mia salut si tu sor abraçes Jhesu-Crist ab casts abraçaments sens tot dupte tu poras obtenir a mi peccador venia e misericordia si tu ab virginal odor te conjunys als abraçaments de Jhesu-Crist obtendras a mi indigne venia de mos peccats si ames sobre totes coses Jhesu-Crist espos teu e reposes en la sua molt dolça amor poras aconseguir a mi absolucio de mos peccats. Se de cert que Jhesu-Crist espos teu not lexara trista nit dira de no ans te donara tot quant li demanaras quit ha acompayada a la sua passio. Molt te ama aquell qui ab la sua preciosa sanch ta reemuda. Adonchs sor mia lo teu amat Jhesu-Crist sera a tu remissio de mos peccats e jo he esperanse de remissio si tu cara sor la qual am yo molt entres ab Jhesu-Crist en les noçes en lo talem celestial. Tu sor molt amable seras solas meu en lo die del temoros e estret juhi en lo qual he a retre raho de les culpes e negligencies mies. Prech Deu quel merit de la tua santa virginitat diminuescha la pena de la mia iniquitat Amen.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spirit car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon Abram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines en lo seu part e lo porxe hon infanta fon axi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen en moltes temptacions e en los laços del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshi Jhesu-Crist. Per ço nasquem nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir.

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir. 

Cara sor sapies tu matexa qui es (eres; ets) conex tu matexa reduex a la tua memoria perque es nada sies remembrant perque es exida en aquest mon pera quin us es engenrada per quina condicio es feta per quina cosa a fer en aquest mon es creada membret de la tua condicio serva lorde de ta natura sies la cosa que es feta tal sies qual te ha feta Deus sies tal qual ta instruyda lo teu faedor ti manera en tota te obre hages temprança en tota cosa no façes res sens temprança no façes res ni mes ni menys que vol Deus. En lo be no deu esser res desmoderat. Totes coses poques son profitoses e perfetes en sa manera. Les coses ques fan ab temprança porten salut. Lo be que es desmoderat es fet dampnos. Tota superfluitat es jutiada esser vici. Prudencia es temprar les virtuts per ço que de be nos faça mal. Sor molt amada guarda que la cosa que faras sia covinent al temps. Primerament guarda que deus fer hon lo deus fer quan lo deus fer en quina guisa lo deus fer per la discrecio conexer les rahons de les coses que deuras fer. Ab tota diligencia posa difarencia en les coses que fas ab gran diligencia cogita com comensaras lo be que faras e com lo finaras. Te discrecio en totes les tues obres. Com be hauras discutida la tua obre lavors la possehiras perfetament. Tot quant faras sens discrecio sera vici. Moltes coses son viciades per mala custuma moltes coses son reprovades per mal us moltes coses son mal usurpades contra bones custumes. Adonchs lo us deu seguir lo seny. La ley e la raho deuen vençer lo mal us. Consellte honesta verge que dins lo teu cor tingues ferma fe en lo cap bacinet de salut en lo front lo senyal de la creu en la bocha paraula de veritat en la pensa bona voluntat en los pits amor vertadera de Deu e del proisme en lo cors senyal de castedat en la obra honestat en la vida temprança en la prosperitat humilitat en la tribulacio paciencia en la conversacio simplesa en lo teu Creador cerca esperança amor en la eternal vida en les bones obres final perseveranse Amen.

Capitol LIX. Com la verge no deu amar familiaritat de homens.

Capitol LIX. Com la verge no deu amar familiaritat de homens. 

Sor molt cara e si ab ten gran studi deus fugir a les fembres quant mes deus fugir a la compayia dels homens. E si ab tanta ansia esquives la familieritat de les dones quant mes deus esquivar la familieritat dels homens e si ab tanta cura e ansia esquives lo parlar de les fembres quant mes deus esquivar los enguans dels homens e si ab ten gran treball separes les orelles de les paraules de les fembres quant mes les deus separar de les paraules enguanadores dels homens. Sor mia en Jhesu-Crist consellte que per sant que sia lom no hage ab tu compayia per sant que sia e per just no hage ab tu familiaritat per gran religios que sia no soumeg per res ab tu per molt que sia bo no hage continuacio ab tu. La raho es aquesta per tal que per sobres de gran familiaritat no perda la un e laltre la castedat e que per continuacio de visitacio no sia en cascuna part anullada la honestat e per continuat parlament de cada part la religio no sia difamada e que per us de veures tots jorns no sia cascuna part deshonestada. Aquell cau de la caritat del proisme qui dona occasio de fer mal car posat que no faça mal per obre empero engendra oppinio molt mala. Per continuacio pecca lom pus tost. Soin se esdeve que la avinentesa e familieritat venç e no pot esser sobrada la occasio de peccar e sovin enclina la volontat e la met en obre. La continuacio e avinentesa sobre aquells qui no pogren esser sobrats per la delectacio. Hom e dona aiustats en un loch alla los provoca la inclinacio de la carn don es axida. La natural flama de la carn se encen si atteny materia luxuriosa. Hom e dona son diversos per natura los quals si son collocats en un loch posat que no pequen empero per sobres de continuacio nodrexen entre si mala fama e com qui portara foch en lo seu si e que nos crem. Lo foch e la estopa aiustats ensemps nodrexen flames e posat que no sien contraries coses si son posats en un loch nodrexen gran flama per semblant forma posat que la dona el hom no façen mal empero per sobres de gran familiaritat nodrexen mala fama e fan los altres murmurar contra ells. Si lo frare religios e la monja continuen massa en familieritat donen als altres materia de murmuracio. Diversos son en natura generativa lom e la dona e per ço si massa continuen ne hix occasio de peccar. Perque stan donchs en una lo foch e la estopa perque la serp es collocada dins lo si perque lo foch es portat en la falda perque la fembre que ha promesa castedat a Deu ha compayia ab homens. La dona que per amor de Deu ha menyspresat lo segle perque ama la familieritat dels homens perque ama la presencia dels homens la dona que desija entrar ab Jhesu-Cristen en lo talem celestial perque la fembra que es devota a Deu vol hoyr les paraules enguanadores dels homens perque aquella que no ha volgut haver marit en lo segle com es posada en lo monestir cobeia veure la faç dels homens. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols esser segura de fornicacio sies separada de cors e de pensa de la compayia dels homens si vols tenir perfetament la castedat per amor de Jhesu-Crist lunyet dels homens. Tu com seras posada prop la serp no seras lonch temps segura. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada oges paraules de bon consell. No senten los homens lo teu parlament no vegen la tua faç no coneguen la tua cara posat que ogen lo teu nom. Verge honesta oges les paraules del Apostol dient obs es a nos que haiam bon testimoni de aquells qui son de fora e que dins nos haiam bona vida. Per nostre be e bona fama e per be dels altres sapies sor amable que si per amor de Deu esquives la compayia dels homens reebras per Deu en lo cel la compayia dels angels Amen.

Capitol LXV. Que la verge no vulla complaura als homens ab la bellesa de la sua cara.

Capitol LXV. Que la verge no vulla complaura als homens ab la bellesa de la sua cara. 

Prechte molt cara sor que esquivem totes belleses nohibles per ço que no cresquen en nos rebrotims de tots mals. Aquell qui ama bellesa corporal enguana si matex. La raho es aquesta car la bellesa del cors es enguanable vana terra cendra e enguan dels homens.
E per ço dix Salomo que anguanadora es la gracia de bella parlaria e vana es la bellesa corporal. Molts e diversos son stats anganats ab la bellesa del cors. Los homens folls consideren la bellesa del cors caen en lo laç del diable com miren la bellesa de la carn son enlaçats en los filats del diable. Molts son ligats en peccats per la bellesa corporal. Deu no requir la bellesa del cors sino de la anima. Mes ama Deu la bellesa spiritual que la carnal. Jhesu-Crist nos adelite en la bellesa del cors sino en la puritat del anima. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada consellte que ams aquella bellesa en la qual se adelite Deu. No vulles dins lo teu coratge amar la bellesa dels homens no consideres los homens per intencio de alegrarte en lur belese. Prechte la mia cara sor que not pintes la cara per complaure als homens e com per tal te ha Deus feta la cara que placies als ulls dels homens. No sia aytal la tua intensio que devant los homens vulles aparexer bella car si per tal te ornes que en la presencia dels homens sies vista esser bella gran injuria fas a Jhesu-Crist espos teu ab lo qual es esposada. Si tu vols aparexer devant los ulls dels homens bella ja no est casta sino adultra e axi com adultra fas a Jhesu-Crist injuria. Si per tal que sies amada mostres als homens la tua bellesa diguesme e com poras dir que no sies adultra si mes ames los homens que no a Jhesu-Crist. Com diras yo no son adultra com en lo monestir te sies liurada a Jhesu-Crist e ara vulles complaura als homens ab la bellesa de la tua cara. Com aço fas senyal mostres de avol fembre. Aço acustumen de fer les avols fembres e les dones que son mundanals car pintense la faç per tal que appareguen belles als ulls dels homens. E com es leia cosa e com abominable que les monges façen aço que solen fer les avols fembres e les dones seglars. Adonchs honesta verge oges que dich atten al meu consell null temps te embellesques la cara per complaura als homens mas orna la tua consciencia ab bones virtuts per ço que placies a Jhesu-Crist espos teu. Nos adelita Deu en la bellesa corporal sino en la bellesa della pensa nos adelita Deu en la pintura de la cara sino en bones costumes no en lo gest del cors sino en la santa conversacio. Com la anima santa per amor de Deu es ornada dins si de bones costumes lavors es amada per Jhesu-Crist la qual cosa declara lespos en lo libre dels Cantichs parlant a la esposa. Diu axi o e com es bella amada mia. Quaix que digues com es bella amada mia ço es tu es bella vivint justament e religiosa es amada mia amant a mi sobre totes coses. Per tal es bella e resplandent car vivint be converses en bones obres e per tal es amigua mia car amesme perfetament e no ames altre amich mes que a mi e no solament es amada ans encare es molt cara car mes desijes complaure a mi per bones obres en la pensa que als homens en la bellesa forana del cors e no solament es amigua ans es molt cara plena de delits. La anima santa es dita cara en delits de les santes Scriptures car no pot venir perfetament a la familieritat de Jhesu-Crist aquell qui menyspresa habundar en delits de la santa Scriptura. Aquell pora venir perfetament a la amor de Jhesu-Crist quis recomplex ab los delits de la santa Scriptura e ama Jhesu-Crist e es amat per ell. Mas aquell qui mes desija complaura als homens ab la bellesa de la sua cara que a Jhesu-Crist ab bones obres no ama Jhesu-Crist perfetament ni es amat per ell. Amonestte donchs sor molt cara que ams Jhesu-Crist sobre totes coses car Deus lo pare ta eleta per ell eternalment. Prechte que sol a ell cobeixs complaure e que no vulles reebre dels homens laor temporal e possehiras gloria eternal Amen.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament. 

Molt cara sor oges les paraules del savi Salomo qui diu yo he jutiat lo riure esser error e al goig be dit perquet enguanes debades. Error es dita com una cosa se deu fer e fasen altre. E ellavors donchs se fa la error com riu aquell qui deuria plorar per tal es dita error car com hom se riu no ha en la sua memoria e pensa lo die de la sua mort. Aquell es enguanat vanament quis alegre en los guoigs temporals. Enguanats son aquells quis alegren en les prosperitats de aquest segle. Aquests aytals si reduhien a memoria lo die de lur mort ans plorarien lurs peccats ques alegrassen nis riessen de les coses vanes e si havien dins lur pensa los mals que han a sostenir no riurien ans plorarien. E per ço diu Salamo que les rialles seran mesclades ab dolors e lo plor occupa los extrems del goig.
E Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats. No dix benaventurats son aquells qui riuen sino los qui ploren car aquells son vertaderament benaventurats qui ploren lurs peccats no pas aquells quis rien de les coses vanes. Aquells qui segons Deu ploren son benaventurats car ells seran aconsolats. Sant Jaume apostol repren aquells qui rien follament e diu les vostres rialles se convertiran en plor e lo goig en tristor. Lo foll se exalçe en grans rialles la sua vou mas lo savi envides conexeras ques ria. Adonchs sor mia esquiva lo riure axi com a error e convertex en plor la alegria temporal. La raho de aço es per tal que tu plorant en aquest exili pusques beatificar tu matexa en guisa que en lo die de la tua mort sies trobada benaventurada si en aquest mon plores tos peccats. Conex tu matexa esser peregrina en aquest mon car la tua propia terra no es açi sino en lo cel. No havem açi ciutat certa ni segura car Deus nos ha promesa alt en lo cel la ciutat celestial de Jherusalem a la qual desijava venir lo propheta David com deya molt me son alegrat en les coses quem son dites car nos irem a la casa de nostre Senyor Deu. De aquest desitg flamejava lo servent de Jhesu-Crist qui deya aylas car la mia peregrinacio la mia vida temporal es massa allonguada e massa dura. Yo he habitat ab los habitadors de la terra de Cedar. Com Daviu deya aquestes coses nos reya de les vanitats de aquest mon ans plorava de la peregrinacio de aquesta vida que tant durave. Adonchs honesta sor prechte que lo teu goig sia per tostemps en lo cel. Lo goig e la alegria tostemps sia moderada e reposada seguint la sentencia del Apostol dient alegratsvos ab lo Senyor tostemps. Altre veguada vos dich queus alegrets. Item en altre loch diu que goig es fruyt del spirit. Aquesta alegria no torba la pensa ab vanes rialles ans leva la anima per desig a la terra celestial per tal que pugue hoyr que li sia dit entra en lo goig del teu Senyor. La faç del hom es spill del cor en les rialles pot hom conexer lo cor de la monja. Les rialles e los jochs vans mostren quin cor ha la monja car si ha lo cor cast nos riura follament null temps se riura sino ha deshonestat en la pensa. E per ço dio lo Senyor de la habundancia del cor parla la bocha. Donchs per sobrehabundancia de cor va riu la verge. Si en la pensa de la dona no havia vanitat null temps riuria. La pensa casta mes se alegre en lo plor que en les rialles. Certes si la monja hagues en la pensa vera castedat mes amaria lagremes que alegria temporal si la monja reduya a sa memoria les sues negligencies e les penes infernals mes amaria lagremes que rialles. Alli hon habunden rialles e jochs noy regna perfeta caritat. La monja que perfetament ama Jhesu-Crist nil tem nos riu ans plora per la sua amor. Maravellme perque ama rialles e iochs la persona que es venguda al monestir per escampar lagremes per sos peccats maravellme com la monja no ha vergonya com riu alçant la vou a grans crits. Leig sta lo riure a la persona qui en aquesta present miseria degra tostemps plorar sos peccats. Nosaltres miserables e perque riem qui havem a retre compte a Deu en presencia de tots los angels de totes nostres obres. Mes nos val en la present vida plorar que riure per tal que puscham aconseguir de nostre Senyor Deu venia e remissio de nostres peccats en laltre vida. Prechte sor amable que esquius jochs e rialles escampant continuadament lagremes per tos peccats. Fuig a jochs e rialles e plora los peccats incessantment. Oges esposa de Jhesu-Crist que diu lespos a la esposa en lo libre dels Cantichs los meus ulls son axi com a fonts daygues que son en Esebon. Car com la anima santa plora en aquesta miseria de aquest mon laves dels peccats ab la gracia de Deu. Per semblant forma deu plorar la persona santa continuadament per tal que puscha esser lavada de sos peccats. Adonchs sor molt cara si en la present vida plorarem nostres peccats ens lunyarem de vanitats de aquest mon creeguam de cert que obtendrem venia e perdo de nostre Senyor Deu dels nostres peccats Amen.

Capitol terç, de la divinal gracia.

 Capitol terç. De la divinal gracia. 

Lapostol sant Pau diu que en la persona hon lo peccat ha regnat en gran abondancia sera molt pus habundant la divinal gracia hon axi com ha regnat lo peccat per mort raho es que regne la misericordia per gracia donant vida eternal. Loguer del peccat es mort e la gracia de Deu es vida eternal. A cascu de nosaltres es donada gracia segons la mesura de la donacio de Jhesu-Crist. Sapies la mia sor molt cara que segons que diu sant Isidre tot lo be quel hom fa es do de Jhesu-Crist. Adonchs si nos aprofitam en lo do del Senyor necessari es que de les bones obres no loem nosaltres sino Jhesu-Crist. No es qui pugue corregir si matex sino li ve de Deu. Lom no ha res de be que sia propi seu car la via e carrera de la present vida no es propia sua testificant lo Propheta qui diu yo se que no es del hom la sua via o carrera ni es en lo poder del hom que vaya per les petyades de justicia. Com algu haura resebut algun do no deman mes que no ha resebut car volent usurpar assi la una part del cors lo ofici del altre pert lo ofici al qual era dedicada. Hon aquell menbre qui no tenintse per content de son ofici se vol usurpar lo ofici del altre torba tot lorde del cors en lo depertiment dels dons. Diversos homens reseben diverses e depertits dons del Sant Spirit e tots los dons no son atorgats a un hom. E asso ha fet Deu per donar a nos materia de humilitat en guisa que la hun hage de ques pusque merevellar del altre car aço ques litg en Ezechiel que les ales dels animals sa farien la una a laltra signifique les virtuts dels sants les quals se promouen la una a laltra es provoquen a amor e a aximpli de bones obres. Verge sancta e honesta no vul quet sia amagat ne ignores en quina forma sens la gracia de Deu pervenient ço es que mou nostre cor a fer obres virtuoses e sens la gracia cohoperant ço es que ensemps ab nos fa les obres bones no poden fer res de be. Car la gracia de Deu nos desperta per so que vullam lo be ens aconpayne per so quel comensam a metra en obra e obra ensemps ab nos per ço que acabem lo be que havem comensat. Appar donchs que voler lo be comensar e acabarlo tot ve de Deu. E les virtuts son donades a nos per lo Senyor mas los vicis e los peccats hixen de nos. La caritat la castedad e la honestat son donades a nos per nostre Senyor Deu e la superbia avaricia e cobeianse proceexen de nos mateys. Sens Deu no podem fer res que sia bo. Per la gracia de Deu podem fer molta bona obre. Sens la gracia divinal som fets peresosos tardivols e tebeus a ben obrar e per la gracia de Deu som fets anciosos graciosos e devots a fer bones obres. Sens Deu som tontost aparalats a peccar mas per la gracia divinal de peccat som deliurats. Sens Deu nos amam desordonadament les coses terrenals e transitories mas per la gracia de Deu nos menyspresam totes quantes coses son en lo present mon e desiram lo cel. Per lo peccat del primer hom nos som gitats de Paradis mas per la gracia divinal cresem retornar a Paradis. Per lo peccat del primer hom devallam en linfern mas per la gracia de Deu confiam de pujar al cel. Car posat que nos nos siam potens richs savis e virtuoses nons ve sino per la gracia divinal. La mia cara sor no vull que tu sapies que tots quants bens possehim en lo present mon tots nos venen de la gracia de Deu e tots los mals nos venen per nostres peccats. Deus nos dona los bens que havem per la sua santa gracia e misericordia e per nostres peccats nos venen los mals que passam. Per la gracia divinal havem les prosperitats e per nostres iniquitats nos venen totes les adversitats. Per la gracia de Deu obtenim les coses quens son necessaries e per nostres vicis nos sdevenen los contraris. O donchs sposa de Jhesu-Crist necessari nos es que retam gracies a Deu reduiscam tostemps a memoria sos benifets. E per so la esposa de Jhesu-Crist so es la sancta Sglesia diu en lo libre dels Cantichs al seu spos nos som remenbrants de la let dels teus pits qui sobremonta tota dolçor de vi e aquells qui han dreta consciencia amen a tu Senyor. Quax que digua aquells te amen Senyor qui son remembrants dels teus beneficis e de la tua gracia e misericordia aquells te amen Senyor qui son justs en lur cor aquells son justificats en lur cor qui no atribuexen a lurs merits res que sia de santedat e de iusticia ans ho retribuexen tot al do de la tua gracia aquells te amen Senyor qui remenbrantsse de la tua gracia son salvats. Verge honesta sies remembrant per tostemps que tot quant be es de vida es be per la gracia divinal. Oges lapostol sant Pau que diu de si matex gracia de Deu so tot quant so e tu molt cara sor gracia de Deu es tot quant es. Car que tu hages menyspresat lo mon que hages derenclida la casa del teu pare quet sies volguda fer serventa de Deu que hages proposat de servir a Deu en lo monestir que hages fet vot de viure entre les sposes de Jhesu-Crist tots aquets bens son prevenguts a tu per la gracia divinal. Car que tu sies verge he savia nou has de tu que sies aytal sino solament per la gracia de Deu. - O frare meu prechte quem digues que vol dir allo quis litg en la santa Scriptura qui diu no es qui sia sant qui sia bo ni just sino solament Deu. 
- Sant Bernat respon - sor molt amada axi es ver com es scrit car verament sol Deu es bo sant e just car per sa natura es bo. Los homens son bons no per si mateys mas per nostre Senyor Deu. E per so sol Deu es bo car per si matex es bo. Los homens son bons justs e sants no per si mateys sino per sola gracia de Deu la qual cosa manifesta lespos de la Sglesia Jhesu-Crist dient en lo libre dels Cantichs yo son flor del camp e liri de les valls car la odor de la mia virtut escampa per tot lo mon. Adonchs diu yo son flor del camp e liri de les valls ço es yo son santedat bonesa e iusticia de tots aquells qui confien en mi ab humilitat car negu dells no pora esser sant ni bo sens mi axi com digui en Lavengeli sens mi no podets fer res de be. Adonchs diu yo son flor dels camps e liri de les valls car axi com lo camp es ornat de flors per semblant forma lo mon es enbelesit de la fe e de la conexensa de Jhesu-Crist. Yo donchs diu lespos son flor del cam e liri de les vals car dona la mia gracia a aquells homens qui no confien en lur sola bonesa ni en lurs merits sino solament en mi. Perque la mi sor molt honorable yo amonest la tua saviesa que no atribuesques res als teus merits no presumesques res de tu matexa no confius en la tua virtut ni en tes forces no poses ta speransa en tos juhis ni en ta justicia atribuexho tot al do de la divinal gracia en totes les tues obres ret gracies a Deu en tota la conversacio tua fera (fer a) Deu gracies la tua confianse sia tostemps en Jhesu-Crist quit ha creada de no res et salvara per sa gracia Amen.

Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundancia en malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atras de la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats del carcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbons e pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernal claredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclit e menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subirana diligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans fe per guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regne per lo qual has donada tu matexa en preu. Oges lapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo servey de Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetament les coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverants en les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los sants de Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lur fi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosa en lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoyda la vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que porta a mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies serta que seras salva. Axi placia a Deu Amen.